Titular notícies
Dijous 20 Agost 2020
Xavier Pastor
Especialista en gestió de conflictes Públics, Socials i Esportius. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor del Programa de Gestió de Conflictes i Mediació dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Premi Civisme Serra i Moret 2014 de la Generalitat de Catalunya. Premi al millor projecte de mediació a Espanya 2019 de l'AMMI (Asociación Madrileña de Mediadores).


Article publicat al Diari de Girona el 19 d'agost de 2020

El temps per si sol no soluciona res. El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin. Si les coses passen, és perquè durant aquest temps les persones, els grups, les organitzacions, les empreses, els governs han fet o han deixat de fer coses.

Quantes vegades hem escoltat que “El temps ho arregla tot”, quan aquesta afirmació en el sentit estricte de les paraules sabem que és falsa. Quan realment el que hauríem de dir és “Deixa de fer el que fas (tal com ho fas no dóna resultats) o no et preocupis més per aquesta qüestió (que no està sota el teu control) o no pensis o parlis amb aquella persona (s’ha produït un conflicte i aquesta persona està dolguda i no pot o no vol parla ara amb tu), etc.
 

El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin.



Aleshores, per què diem que “el temps ho arreglarà tot” quan no arregla o arreglarà res?

Ho fem sobretot en les nostres relacions personals, perquè sabem que si deixem passa el temps en les nostres relacions laborals, productives, de negocis, d’empresa o polítiques, l’únic que passarà és que el temps ens arrossegarà cap el fracàs traduït en la pèrdua de la feina, de diners, d’oportunitats de mercat, de crítiques dels nostres usuaris o accionistes, de crítiques dels nostres ciutadans, de pèrdua d’electors, de sortida del govern o de no guanyar una eleccions.

Les nostres relacions personals properes, familiars, de parella són molt intenses, molt estretes, molt constants i el fet de pensar que un “temps” (en el que fem o deixarem de fer coses o d’estar junts) pot ajudar a millorar la relació que s’ha vist afectada per situacions de tensions i conflictives intenses, estretes i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius de la parella, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però amb aquesta distància física i sentimental també afecta a les característiques positives que desapareixen i s’eliminen durant un “temps”.

És a dir que quan es diu deixar que “el temps ho arregli” el que volem dir és que en aquestes relacions intenses, estretes i constants les tensions i conflictes s’aturin perquè les característiques que identifiquen la relació deixin per un moment d’existir mentalment i de materialitzar-se físicament. És a dir, si no hi ha el dia a dia de la relació, tampoc hi ha el dia a dia dels conflictes de la relació.
 

Les nostres relacions personals són molt intenses, molt estretes, molt constants, i el fet de pensar que un “temps” pot ajudar a millorar la relació afectada per conflictes intensos, estrets i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però també les característiques positives.



Per tant, perquè això passi, que no és la millor de les solucions, potser d’entrada la menys bona, les persones implicades han hagut de fer alguna cosa i, en conseqüència, el temps no és una causa de la solució, sinó un efecte de les nostres accions en forma d’allunyament i de distància sentimental, psicològica i fins i tot física de les persones.

Deia més a munt que en una altra esfera de relacions, la frase “El temps ho arreglarà tot” es veu més clarament que no arreglarà res i que costa encara més d’interpretar i d’utilitzar. Potser també és donen les característiques d’intensitat, de proximitat estreta i de constància, però ja no són entre persones directament, sinó entre persones i organitzacions i en les quals no totes les parts comparteixen tots els mateixos interessos. Per exemple, entre els socis d’un club esportiu i el club esportiu i els seus jugadors.

Penso aquests dies en el FC Barcelona i en la seva derrota en els quarts de finals de la competició europea. Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules, directa o indirectament, que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic que tenien els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no arregla res. Bé, en aquest cas, davant de la inoperància de les persones responsables del club i de deixar que el temps passi és demostra que no s’arregla res, al contrari que el temps fa malbé inexorablement les coses (perds els partits) i les persones (envelleix els jugadors).
 

Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè, amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic, els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no soluciona res.



Al cap i a la fi, el temps pot jugar a favor nostre si sabem en cada moment quina és la millor opció entre totes les opcions, on deixa passar el temps és la menys millor.

 

Dilluns 3 Agost 2020
Eduard Carrera
Coordinador del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació UdG. Professor associat als graus en Educació Social i Treball Social de la UdG. Tècnic comunitari i de gestió alternativa de conflictes al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. Membre del grup de recerca LIBERI de la UdG. Professor col·laborador de la UOC en el Màster de Conflictologia.



Article publicat al Diari de Girona el 16 de juny de 2020

Els darrers mesos hem passat per moments difícils i complexos. El confinament ens ha obert les portes a les nostres ferides i vulnerabilitat. Ens ha forçat a aturar-nos, a tancar-nos i aïllar-nos del nostre entorn. Hem passat d'una vida on les relacions eren el centre de la nostra quotidianitat a una caracteritzada per la connexió amb l'exterior a través de quatre parets o una pantalla dividida amb tants quadrats com distància ens separava. Al mateix temps, moltes persones s'han vist treballant a primera línia en un món bloquejat per bates, pantalles, i mascaretes. Hem perdut aquelles estones de contemplació i de conversa pausada. Aquella conversa de qui et mira als ulls, t'agafa la mà, o t'acompanya fent un balanceig entre el tu i el jo. En altres paraules, hem conduït d'un món de presència física a un darrere d'una pantalla.

Per contra, el que hem pogut aprendre és que, independentment de l'espai i el suport per a la comunicació, les relacions curen, ens acompanyen i reparen les nostres ferides. Fan més suportable les nostra vulnerabilitat. La intempèrie ens ha estat més fàcil d'acompanyar-la, tot i els trencaments presenciats. Persones que fins ara estaven aïllades i molt allunyades conversaven i s'acompanyaven en la seva soledat. Quantes coses han passat als balcons, als carrers i on fem vida. Quantes converses i mirades de complicitat. La solidaritat i la necessitat d'estar presents ha posat el focus en l'invisible. Ens havien passat tantes coses inadvertides en aquell mirar que no vol veure, en aquells silencis que tapen les necessitats –persones que viuen al carrer, en habitatges precaris, en feines precàries, menysvalorades, etc.– de les persones amb qui compartim espais i vida.

Adonar-se de la importància de la conversa, del saludar-se, del petit intercanvi de paraules amb l'altre, ens ha acostat. Les converses han traspassat les pantalles, i les relacions han entrat en la nostra quotidianitat. Hem pogut observar com a les xarxes socials, en les nostres converses, ens fèiem més presents en l'altre. Quantes famílies han recuperat les converses diàries amb els avis, les àvies o la resta de família? Quants amics i amigues han posat al centre les converses? Quantes activitats se'ns han proposat per no perdre el contacte, la relació? Quant ens hem ferit en veure a qui patia de forma més crua aquesta crisi? Precisament això és el que podem perdre un cop iniciem la nova normalitat. Mai un nom m'havia fet tanta por. Per què parlem de nova normalitat? Prioritzar la distància social, i no parlo de la distància física que és una altra cosa, per damunt de les mirades que es creuen, d'aquelles petites converses als espais on passa la vida, ens pot confondre i posar fronteres on aquests mesos les havíem diluït.

Des de la gestió alternativa de conflictes hem d'impulsar una comunicació presencial i virtual que begui de les converses reparadores i les relacions de cura. Hem de promoure ciutats i pobles que donin valor als espais relacionals, de contemplació i de pausa. Hem de repensar-nos, però des de la juntura. Ens hem de reconstruir, però també hem de canviar el nostre entorn, fins i tot el que es dona darrere de les pantalles. Durant mesos la relació ha estat al centre, i és inimaginable que ara que podrem sortir de les quatre parets ens tanquem com abans. Mai des d'un tancament i aïllament havíem estat tan oberts. El problema no són les relacions. La conversa i la relació han de ser al centre de la nostra intempèrie. No perdem el temps tornant enrere. Avancem cap endavant posant les persones, les converses i les relacions de cura al centre. Ser i reparar per damunt de semblar i suplantar.

Dilluns 3 Agost 2020

El proper 21 de gener de 2021, en motiu del Dia Europeu de la Mediació, s'organitza la Jornada amb el títol: "Cap a la mediació del segle 21. Del present al futur, vincle i gestió de conflictes en temps d'alarma i crisi."

La jornada té com a un doble objectiu celebrar el Dia Europeu de la Mediació i parlar dels canvis que afecten la societat i que estan afectant i afectaran a la mediació com a procediment de gestió de conflictes i les oportunitats d'aplicació de la conflictologia en temps d'alarma i de crisi.

Fa uns anys la mediació i la resolució de conflictes es va haver d'adaptar a una nova crisi econòmica, ara ha tocat fer-ho amb una alarma sanitària i una d'economica i social de grans repercussions.

En aquest moment i ens els propers mesos, es donen i es donaran nous conflictes excepcionals en aquests i altres terrenys i cal estar preparats com a professionals per poder innovar i adaptar els procediments de resolució de conflictes a aquestes circumstàncies. Estem davant de moltes necessitats derivades de conflictes.

Aquesta jornada l'organitzen la Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la Fundació Universitat de Girona (UdG) per mitjà del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través dels seus Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.

La Jornada està estructurada amb un primer espai d'inauguració i de presentació d'estudis i accions per l'impuls de la mediació a Catalunya durant en el confinament i, a continuació, 3 taules rodones i de debats amb experts i expertes sobre diferents temàtiques i espais de treball que afecten a la mediació i la gestió de conflictes avui. Al final, està prevista una conferència de cloenda a càrrec de Guy Scalettes, un dels principals representants a França de la Mediació Humanista.

Durant aquestes setmanes us anirem publicant la informació dels ponents i temes de les taules rodones i de debat tancades. En aquest sentit, us informarem de com realitzar la inscripció a aquesta Jornada.

Taula 3. Jornada 21 de gener de 2021

Dilluns 3 Agost 2020

El proper 21 de gener de 2021, en motiu del Dia Europeu de la Mediació, s'organitza la Jornada amb el títol: "Cap a la mediació del segle 21. Del present al futur, vincle i gestió de conflictes en temps d'alarma i crisi.

La jornada té com a un doble objectiu celebrar el Dia Europeu de la Mediació i parlar dels canvis que afecten la societat i que estan afectant i afectaran a la mediació com a procediment de gestió de conflictes i les oportunitats d'aplicació de la conflictologia en temps d'alarma i de crisi.

Fa uns anys la mediació i la resolució de conflictes es va haver d'adaptar a una nova crisi econòmica, ara ha tocat fer-ho amb una alarma sanitària i una d'economica i social de grans repercussions.

En aquest moment i ens els propers mesos, es donen i es donaran nous conflictes excepcionals en aquests i altres terrenys i cal estar preparats com a professionals per poder innovar i adaptar els procediments de resolució de conflictes a aquestes circumstàncies. Estem davant de moltes necessitats derivades de conflictes.

Aquesta jornada l'organitzen la Societat Catalana de Conflictologia, de recent creació, la Fundació Universitat de Girona per mitjà del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i la Universitat Oberta de Catalunya a través dels seus Estudis de Dret, Ciència Política i Criminologia en concret del Master de Gestió i Solució de Conflictes.

La Jornada està estructurada amb un primer espai d'inauguració i de presentació d'estudis i accions per l'impuls de la mediació a Catalunya durant en el confinament i, a continuació, 3 taules rodones i de debats amb experts i expertes sobre diferents temàtiques i espais de treball que afecten a la mediació i la gestió de conflictes avui. Al final, està prevista una conferència de cloenda a càrrec de Guy Scalettes, un dels principals representants a França de la Mediació Humanista.

Durant aquestes setmanes us anirem publicant la informació dels ponents i temes de les taules rodones i de debat tancades. En aquest sentit, us informarem de com realitzar la inscripció a aquesta Jornada.

Taula 1. Jornada 21 de gener de 2021
 

Divendres 24 Juliol 2020

Aquests i aquestes són els excel·lents i espectaculars professors de la 16a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona que us ajudaran a desenvolupar-lo amb èxit.

Professors postgrau UdG

Per ordre d'aparició i Clickant al damunt dels seus noms podeu saber més sobre les seves sessions i cadascun d'ells i d'elles: Xavier Pastor · Eduard Carrera · Marta Bernabeu · Lluís Pastor · Natxo Tarrés · Marta Méndez · Carles Lama · Òscar Negredo · Josep Armengol · Manel Salvador · Oriol Ripoll · Quim Brugué · Joan Manuel del Pozo · Jordi Xuclà · Ismael Peña · Jordi Casajoana · Ramon Llorente · Jordi Busquet · Emma López · Pau Canaleta · Toni Aira · Emanuela Carmenati · Àlex Laplana · Conxita Vila · Ramon Bartomeus · Marisa Escuer · Monserrat Soler · Xevi Casademont · Gerard Quiñones · Daniel Tarragó · Joan Sendra · Meritxell Bellatriu · Guillem Turró · Chema Montorio · Eduard Vinyamata

Durant l'any, altres bons professionals en funció de l'actualitat o l'interès de la temàtica participen també en la docència del postgrau, com per exemple, en el mòdul 3 sobre els conflictes públics i polítics, en Francesc Sànchez ens parla dels conflictes en la refundació dels partits polítics; en el mòdul 2, sobre la articulació professional dels mediadors i mediadores, la Txell Costa ens donarà eines per construir la nostra marca professional i la Núria Picornell per elaborar un curriculum vitae atraient i imbatible i preparar la nostra entrevista de feina d'èxit; en el mòdul 7 d'àmbits transversals de la mediació, en Javier Latorre ens explicarà com funciona i s'aplica el servei de mediació de Conflictes de la Federació Catalana de Futbol; i en Juanjo Capdevila, en Josep Maria Corominas i l'Enric Alvarez ens mostraran els projectes de mediació en clubs esportius.
 

Feed RSS de notícies

Organitza  
 
Col·labora:    
Generalitat de Catalunya Associació Catalana de Municipis
Ajuntament de Girona Ajuntament de Figueres Ajuntament de Torroella de Montgri
Ajuntament de Ripoll iwith.org internet per ONGs  CNSA
Federació Catalana de Voluntariat Social  Consorci Acció Social de la Garrotxa Teaming