Titular notícies

Meitat tarongesEn aquest moments, saber Resoldre conflictes és vital. La Resolució de conflictes és molt més que comunicació; ja que parlant la gent s’entén, però parlant la gent s’enfada. És més que negociació, ja que per arribar a un acord, cal tenir una visió i actitud positives del conflicte. És més que gestió emocional, ja que hi ha factors no visibles que predisposen al conflicte. És tot això, més saber crear espais i climes de diàleg que afavoreixin l’apropament, el contacte, el coneixement, el respecte i l’estima entre les persones confrontades de forma puntual i continuada.

Editorial del núm. 36 del Butlletí de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG)

Eduard VinyamataEduard Vinyamata
Director del Campus per la Pau de la UOC i conflictòleg

Les lleis de mediació han estat més un problema que no pas una solució. Han condicionat negativament la formació i la professionalització dels mediadors, han generat un entramat legislatiu sovint incompatible, han condicionat la pràctica de la mediació a les intervencions dels advocats en exercici com a tals: justament el que es va voler evitar quan la mediació es creà, de manera que ha tornat a portar els conflictes personals al terreny judicial.

La situació econòmica actual també ha generat una reducció dràstica dels mediadors esdevinguts funcionaris i va impedir, en anys anteriors, que persones amb capacitats innates o adquirides mitjançant la formació esdevinguessin bons professionals.

Les lleis també han obstaculitzat l'evolució, l'adequació formativa i la capacitat innata dels mediadors amb relació al coneixement científic dels conflictes i dels mètodes d'intervenció.

La mediació, tal com és avui, ha perdut l'atractiu del començament (o amb relació als països on es respectaren els plantejaments inicials), envia molts mediadors a l'atur i la seva formació es transforma en un negoci allunyat de les mínimes garanties que poden oferir les universitats amb programes de postgrau de Mediació.

La mediació torna a ser un procés, no extrajudicial, com es va configurar inicialment, sinó un procés prejudicial, amb tots els perjudicis que això comporta.

Molts mediadors incorporen altres tècniques, com l'assessorament (counseling) o l'entrenament (coaching) i, en tot cas, només la conflictologia aporta nous horitzons de solució racional, científica i no violenta de tota mena de conflictes.
 


Confessions d'un culer defectuós¿Es pot ser culer sense ser antimadridista? ¿Existeix una manera genuïnament barcelonista d'animar l'equip? Sergi Pàmies es planteja aquestes preguntes a través d'un exercici retrospectiu amb ironia, sentit crític i registre passional. El resultat és una radiografia mil·limètrica de les patologies bàsiques del barcelonisme convencional, per mirar d'entendre el futbol i les actituds que l'acompanyen.

Llegir més










 

Entrena'ls per cooperarEn aquest llibre l'autor reflexionar críticament sobre les habilitats i les competències que hauria de desenvolupar l’esport i a replantejar què és el que tots guanyem si aprenem a cooperar per competir. Joan Arumí és doctor per la UVic. Imparteix classes a futurs entrenadors i professors en el grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) en aquesta universitat.

Saber més










 


Xavier Pastor
Especialista en gestió de conflictes Públics, Socials i Esportius. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor del Programa de Gestió de Conflictes i Mediació dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Premi Civisme Serra i Moret 2014 de la Generalitat de Catalunya. Premi al millor projecte de mediació a Espanya 2019 de l'AMMI (Asociación Madrileña de Mediadores).


Article publicat al Diari de Girona el 19 d'agost de 2020

El temps per si sol no soluciona res. El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin. Si les coses passen, és perquè durant aquest temps les persones, els grups, les organitzacions, les empreses, els governs han fet o han deixat de fer coses.

Quantes vegades hem escoltat que “El temps ho arregla tot”, quan aquesta afirmació en el sentit estricte de les paraules sabem que és falsa. Quan realment el que hauríem de dir és “Deixa de fer el que fas (tal com ho fas no dóna resultats) o no et preocupis més per aquesta qüestió (que no està sota el teu control) o no pensis o parlis amb aquella persona (s’ha produït un conflicte i aquesta persona està dolguda i no pot o no vol parla ara amb tu), etc.
 

El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin.



Aleshores, per què diem que “el temps ho arreglarà tot” quan no arregla o arreglarà res?

Ho fem sobretot en les nostres relacions personals, perquè sabem que si deixem passa el temps en les nostres relacions laborals, productives, de negocis, d’empresa o polítiques, l’únic que passarà és que el temps ens arrossegarà cap el fracàs traduït en la pèrdua de la feina, de diners, d’oportunitats de mercat, de crítiques dels nostres usuaris o accionistes, de crítiques dels nostres ciutadans, de pèrdua d’electors, de sortida del govern o de no guanyar una eleccions.

Les nostres relacions personals properes, familiars, de parella són molt intenses, molt estretes, molt constants i el fet de pensar que un “temps” (en el que fem o deixarem de fer coses o d’estar junts) pot ajudar a millorar la relació que s’ha vist afectada per situacions de tensions i conflictives intenses, estretes i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius de la parella, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però amb aquesta distància física i sentimental també afecta a les característiques positives que desapareixen i s’eliminen durant un “temps”.

És a dir que quan es diu deixar que “el temps ho arregli” el que volem dir és que en aquestes relacions intenses, estretes i constants les tensions i conflictes s’aturin perquè les característiques que identifiquen la relació deixin per un moment d’existir mentalment i de materialitzar-se físicament. És a dir, si no hi ha el dia a dia de la relació, tampoc hi ha el dia a dia dels conflictes de la relació.
 

Les nostres relacions personals són molt intenses, molt estretes, molt constants, i el fet de pensar que un “temps” pot ajudar a millorar la relació afectada per conflictes intensos, estrets i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però també les característiques positives.



Per tant, perquè això passi, que no és la millor de les solucions, potser d’entrada la menys bona, les persones implicades han hagut de fer alguna cosa i, en conseqüència, el temps no és una causa de la solució, sinó un efecte de les nostres accions en forma d’allunyament i de distància sentimental, psicològica i fins i tot física de les persones.

Deia més a munt que en una altra esfera de relacions, la frase “El temps ho arreglarà tot” es veu més clarament que no arreglarà res i que costa encara més d’interpretar i d’utilitzar. Potser també és donen les característiques d’intensitat, de proximitat estreta i de constància, però ja no són entre persones directament, sinó entre persones i organitzacions i en les quals no totes les parts comparteixen tots els mateixos interessos. Per exemple, entre els socis d’un club esportiu i el club esportiu i els seus jugadors.

Penso aquests dies en el FC Barcelona i en la seva derrota en els quarts de finals de la competició europea. Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules, directa o indirectament, que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic que tenien els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no arregla res. Bé, en aquest cas, davant de la inoperància de les persones responsables del club i de deixar que el temps passi és demostra que no s’arregla res, al contrari que el temps fa malbé inexorablement les coses (perds els partits) i les persones (envelleix els jugadors).
 

Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè, amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic, els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no soluciona res.



Al cap i a la fi, el temps pot jugar a favor nostre si sabem en cada moment quina és la millor opció entre totes les opcions, on deixa passar el temps és la menys millor.

 

Eduard Carrera
Coordinador del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació UdG. Professor associat als graus en Educació Social i Treball Social de la UdG. Tècnic comunitari i de gestió alternativa de conflictes al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. Membre del grup de recerca LIBERI de la UdG. Professor col·laborador de la UOC en el Màster de Conflictologia.



Article publicat al Diari de Girona el 16 de juny de 2020

Els darrers mesos hem passat per moments difícils i complexos. El confinament ens ha obert les portes a les nostres ferides i vulnerabilitat. Ens ha forçat a aturar-nos, a tancar-nos i aïllar-nos del nostre entorn. Hem passat d'una vida on les relacions eren el centre de la nostra quotidianitat a una caracteritzada per la connexió amb l'exterior a través de quatre parets o una pantalla dividida amb tants quadrats com distància ens separava. Al mateix temps, moltes persones s'han vist treballant a primera línia en un món bloquejat per bates, pantalles, i mascaretes. Hem perdut aquelles estones de contemplació i de conversa pausada. Aquella conversa de qui et mira als ulls, t'agafa la mà, o t'acompanya fent un balanceig entre el tu i el jo. En altres paraules, hem conduït d'un món de presència física a un darrere d'una pantalla.

Per contra, el que hem pogut aprendre és que, independentment de l'espai i el suport per a la comunicació, les relacions curen, ens acompanyen i reparen les nostres ferides. Fan més suportable les nostra vulnerabilitat. La intempèrie ens ha estat més fàcil d'acompanyar-la, tot i els trencaments presenciats. Persones que fins ara estaven aïllades i molt allunyades conversaven i s'acompanyaven en la seva soledat. Quantes coses han passat als balcons, als carrers i on fem vida. Quantes converses i mirades de complicitat. La solidaritat i la necessitat d'estar presents ha posat el focus en l'invisible. Ens havien passat tantes coses inadvertides en aquell mirar que no vol veure, en aquells silencis que tapen les necessitats –persones que viuen al carrer, en habitatges precaris, en feines precàries, menysvalorades, etc.– de les persones amb qui compartim espais i vida.

Adonar-se de la importància de la conversa, del saludar-se, del petit intercanvi de paraules amb l'altre, ens ha acostat. Les converses han traspassat les pantalles, i les relacions han entrat en la nostra quotidianitat. Hem pogut observar com a les xarxes socials, en les nostres converses, ens fèiem més presents en l'altre. Quantes famílies han recuperat les converses diàries amb els avis, les àvies o la resta de família? Quants amics i amigues han posat al centre les converses? Quantes activitats se'ns han proposat per no perdre el contacte, la relació? Quant ens hem ferit en veure a qui patia de forma més crua aquesta crisi? Precisament això és el que podem perdre un cop iniciem la nova normalitat. Mai un nom m'havia fet tanta por. Per què parlem de nova normalitat? Prioritzar la distància social, i no parlo de la distància física que és una altra cosa, per damunt de les mirades que es creuen, d'aquelles petites converses als espais on passa la vida, ens pot confondre i posar fronteres on aquests mesos les havíem diluït.

Des de la gestió alternativa de conflictes hem d'impulsar una comunicació presencial i virtual que begui de les converses reparadores i les relacions de cura. Hem de promoure ciutats i pobles que donin valor als espais relacionals, de contemplació i de pausa. Hem de repensar-nos, però des de la juntura. Ens hem de reconstruir, però també hem de canviar el nostre entorn, fins i tot el que es dona darrere de les pantalles. Durant mesos la relació ha estat al centre, i és inimaginable que ara que podrem sortir de les quatre parets ens tanquem com abans. Mai des d'un tancament i aïllament havíem estat tan oberts. El problema no són les relacions. La conversa i la relació han de ser al centre de la nostra intempèrie. No perdem el temps tornant enrere. Avancem cap endavant posant les persones, les converses i les relacions de cura al centre. Ser i reparar per damunt de semblar i suplantar.


L'ICAB organitza una jornada per analitzar els conflictes de l'esport i que poden ser gestionats per mitjà de la mediació i la Resolució de Conflictes.

Mediació esportivaL'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona organitza el 29 de setembre al matí a la seu del col·legi una jornada amb un objectiu doble:

- Donar a conèixer la munió de conflictes que es produeixen a l’esport i que són susceptibles de poder-se gestionar amb les formules i procediments de la Resolució de Conflictes
, la Mediació i l’Arbitratge.

- Presentar experiències, projectes i eines de gestió de conflictes que actualment s’estan aplicant a l’esport, en clubs, amb els entrenadors, entre els jugadors i jugadores i els pares i mares d’aquests.

En aquesta jornada participen exesportistes de competició, entrenadors, àrbitres, presidents de clubs, periodistes, experts en la gestió i resolució de conflictes

 
ICAB
Veure el programa i inscriure's





 











































A continuació, us presentem una nova secció. En aquest cas us proposem pel·lícules de cinema o series de televisió i d'internet que us poden ajudar a abordar i tractar una situació conflictiva. Evidentment, en funció del conflicte, del context, de les persones implicades o de la seva situació, podem trobar una o altre pel·lícula com a recurs.

Un domingo cualquieraUn domingo cualquiera (1999). Oliver Stone

El triomfant equip de futbol americà dels Miami Sharks, dirigits per l'exitòs entrenador Tony D'Amato (Al Pacino) té problemes: han perdut molts partits, el public no va a l'estadi i els jugadors que cada cop tenen més lesions pel desgast dels anys de competició. Tot està en crisi i els rumors creixen al voltant de l'equip, generant-se crisis a tots els nivells.

Interessant pel·lícula ja que mostra 2 aspectes claus en situacions de tensió: 1) la importància de la gestió de les emocions, especialment en crisi;i  2) com els estat d'ànim i els comportaments es contagien a tots els nivells i àmbits, sobretot quan les coses van malament: en el film a través de les discussions entre companys de l'equip, dels jugadors amb les seves parelles, entre entrenador i propietària, etc.



 

A continuació, us presentem una nova secció. En aquest cas us proposem pel·lícules de cinema o series de televisió i d'internet que us poden ajudar a abordar i tractar una situació conflictiva. Evidentment, en funció del conflicte, del context, de les persones implicades o de la seva situació, podem trobar una o altre pel·lícula com a recurs.
 
La font de les donesLa fuente de las mujeres (2011). Radu Mihaileanu
 
En un petit poble de l’orient mitjà, la tradició exigeix que les dones vagin a buscar aigua, sota un sol abrasador, a la font que neix a dalt de la muntanya. Leila, casada amb un dels homes del poble, proposa a les dones fer vaga d’amor, ja que només es tracta d’un costum.
 
Aquesta pel·lícula com n’és d’important la gestió alternativa de conflictes, ja que des de la no-violència tenim a l’abast eines per fer visibles i entenedors pels altres els nostres interessos i necessitats sense haver de confrontar-se. El film ens aporta una mirada al conflicte a través de les posicions i interessos de les dones i els homes i sobre la tradició, afrontant-les d'una manera pacífica.




 



Des de l'any 2007, com a resultat d’un dels projectes pràctics més interessants desenvolupats en el marc del Postgrau en Mediació Comunitària i Resolució de Conflictes Públics, la Fundació Universitat de Girona va crear i posar en marxa un servei d’assessorament en la resolució de conflictes públics a les administracions i institucions públiques.

Aquest servei es presta per mitjà de l'equip d'experts i professionals en Mediació Comunitària i Resolució de Conflictes Públics dirigits per en Xavier Pastor, director del postgrau de la UdG.







Lluïsa Pla i Anna Satorra, Postgrau Resolució de Conflictes UdGEn aquest vídeo cur del Canal de Youtube ResolucioConflicteTV, na Lluïsa Pla i Anna Satorra, alumnes de la 11a edició del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), comenten les coses a valorar d'aquesta formació. En aquest sentit destaquen la importància del diàleg i la negociació en les organitzacions. Precisament, en el postgrau han tingut la oportunitat de contactar amb polítics per treballar el conflicte i negociació entre Junts pel Sí i la CUP per l'elecció del President de la Generalitat.



 

Mar Fornells i Clara Riera, Postgrau Mediació Familiar UdGEn aquest vídeo del Canal ResolucioConflicteTV de Youtube, Mar Fornells i Clara Riera, alumnes de la 1a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes i Mediació Familiar Sistèmica de la Universitat de Girona (Fundació UdG) comenten la utilitat professional i personal d'aquest formació. Aquest postgrau et dóna eines i tècniques per mediar en el dia a dia, en les intervencions, i professionalment fer-lo els obrirà portes"





 


Xavier Riudor i Gemma ManchadoVIDEO: CANAL ResolucioConflicteTV (Youtube)

Xavier Riudor i Gemma Manchado: "Un postgrau útil professionalment i que et dóna una mirada positiva"

Xavier Riudor és l'actual director del Gabinet tècnic del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; Gemma Manchado és educadora social. Tots dos han estat alumnes de la 8a edició del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona. En aquest vídeo ens comenten els aspectes més destacats del seu pas per aquest curs i en fan valoració molt positiva per la seva utilitat professional i personal, aportant habilitats i eines per a la resolució de conflictes i esdevenint una revolució interna positiva.

Més vídeos amb valoracions dels alumnes


Els conflictes han esdevingut cada cop més una coordenada bàsica i estable per entendre el funcionament de les societats i de les nostres relacions socials. Aquest fet situa la gestió dls conflictes com a una oportunitat per donar resposta positiva als reptes i a les demandes col·lectives i individuals que els han originat.

Aquest curs pretén oferir un seguit de formules, procediments, tècniques i eines bàsiques per aprendre a abordar els conflictes, detectar la seva aparició i gestionar la seva resolució de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria.



Fundació UdGOrganització: Fundació UdG: Innovació i Formació
Professors:  Xavier Pastor i Eduard Carrera
Horari: ONLINE (1 tema per setmana)
Data d'inici: 18 d'octubre de 2013
Data de finalització: 18 de novembre de 2013
Número d'hores: 12 hores
Preu: 120 €


Més informació


Este mes de agosto, la periodista Gemma Tramullas de la sección de "Gente Corriente" de El Periódico entrevistó a Roger Salmerón, coordinador del servicio de mediación nocturna o gestión de conflictos en las zonas de ocio nocturno de Playa de Aro (Gerona)

Clickando sobre la imagen, podéis acceder a la entrevista completa

Entrevista a Roger Salmerón, Mediació Nocturna

Cada cop hi ha més municipis que a l'estiu apliquen la mediació nocturna i mitjans de comunicació interessats en cobrir la notícia.

Aquests mesos d'estiu, amb la posada en marxa del serveis de mediació nocturna de Platja d'Aro, Calella i Badalona, la gestió de conflictes en zones d'oci nocturn ha estat present en els mitjans de comunicació.Mediació nocturna-foto Sara Muñoz

El primer dels serveis que va rebre cobertura mediàtica de premsa i ràdio va ser el del municipi de Castell-Platja d'Aro- S'Agaró (Girona), va ser durant el mes de juny.

A continuació, cap al final de juny, el servei de Calella (Barcelona) va ser notícia en el mitjans de comunicació.

Finalment, la cobertura televisiva ha estat per al servei de Badalona, primer amb el reportatge de TV Badalona i després amb el de Televisió Española (TVE). També aquest servei ha estat objecte d'articles a la presmsa, en concret al Punt Diari per mitjà de la redactora Sara Muñoz.

També durant aquestes setmanes de notícies, hem elaborat un parell d'articles per a blogs, en concret per al de l'Asociación Madrileña de Mediadores en Kiosko Mediación (Madrid) que presideix l'Ana Inchauspe i per "A Mediar-el Blog de Tomás Prieto" (Granada).

En concret, el nombre i tipologia de mitjans que han cobert la mediació nocturna han estat:

 
Taula cobertura mediàtica de la Mediació Nocturna
Televisió Ràdio Premsa Blogs-webs
2 5 4 3





A continuació teniu la relació de mitjans que han fet notícia d'aquest serveis i els enllaços per poder llegir, veure o escoltar les intervencions i reportatges:

Article de la UOC "Els mediadors nocturns fan compatible la festa amb el descans dels veïns" (29/06/17)
COPE, la noche de COPE (05/07/17)
Ràdio Calella (05/07/17)
RAC1-Via Lliure (08/07/17)-Entrevista a l'alcalde de Platja d'Aro amb la intervenció del coordinador del servei de mediació nocturna-Minut 06.00
Girona notícies (Platja d'Aro) (11/07/17)
Punt diari (Maresme) (12/07/17)
Radio 4-Programa "Amics i coneguts" 2a hora minut 38
Diari de Girona (12707/17)
Punt Diari (Barcelonès) (24/07/17)
Televisió de Badalona (24/07/17)-Informatiu- Minut 2.10
Cadena ser (Girona) (26/07/17)
Televisió Española (TVE Catalunya)
Article "Mediación Nocturna" (Kiosko Mediación)
Artículo "Rediseñando la Mediación Nocturna" (A Mediar)

 


Cap

Una bona entrada sempre és important, però encara més en la resolució d'un conflicte!
 
Xavier Pastor, Eduard Carrera, Lluís Pastor i Mònica Buscarons són els professors dels 2 primers mòduls del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i els encarregats d'explicar-te els principis i les pautes bàsiques de la conflictologia i de com comunicar i analitzar la comunicació amb èxit.

Xavier Pastor, Eduard Carrera, Lluís Pastor i Mònica Buscarons

 

El passat 3 i 4 de juliol de 2015 es va realitzar la 6a i darrera sessió presencial del postgrau a Girona i Figueres. En aquesta sessió els alumnes varen presentar a professors i a la resta de companys les seves propostes de projectes i van exposar la seva estada i el desenvolupament de les pràctiques realitzades durant el curs.

Enguany, en el marc de la darrera presencial, vam incorporar una sessió docent sobre "Cuina i gestió de conflictes" a càrrec de l'Àlex Laplana, cuiner titulat per l'escola d'hosteleria Hoffman, on els alumnes van haver de posar en pràctica els seus coneixements i competències a través d'una activitat en la que calia cuinar i gestionar un conflicte. Es tractava de comprovar que l'acció de cuinar esdevé un recurs potent per a facilitar el diàleg i poder resoldre situacions conflictives.

Àlex Laplana sessió 10 ed postgrau Alumnes activitat de cuinarAlumnes en activitat de cuinar








 


Organitza  
 
Col·labora:    
Generalitat de Catalunya Associació Catalana de Municipis
Ajuntament de Girona Ajuntament de Figueres Ajuntament de Torroella de Montgri
Ajuntament de Ripoll iwith.org internet per ONGs  CNSA
Federació Catalana de Voluntariat Social  Consorci Acció Social de la Garrotxa Teaming