Titular notícies

Dimarts 1 Agost 2017
Cada cop hi ha més municipis que a l'estiu apliquen la mediació nocturna i mitjans de comunicació interessats en cobrir la notícia.

Aquests mesos d'estiu, amb la posada en marxa del serveis de mediació nocturna de Platja d'Aro, Calella i Badalona, la gestió de conflictes en zones d'oci nocturn ha estat present en els mitjans de comunicació.Mediació nocturna-foto Sara Muñoz

El primer dels serveis que va rebre cobertura mediàtica de premsa i ràdio va ser el del municipi de Castell-Platja d'Aro- S'Agaró (Girona), va ser durant el mes de juny.

A continuació, cap al final de juny, el servei de Calella (Barcelona) va ser notícia en el mitjans de comunicació.

Finalment, la cobertura televisiva ha estat per al servei de Badalona, primer amb el reportatge de TV Badalona i després amb el de Televisió Española (TVE). També aquest servei ha estat objecte d'articles a la presmsa, en concret al Punt Diari per mitjà de la redactora Sara Muñoz.

També durant aquestes setmanes de notícies, hem elaborat un parell d'articles per a blogs, en concret per al de l'Asociación Madrileña de Mediadores en Kiosko Mediación (Madrid) que presideix l'Ana Inchauspe i per "A Mediar-el Blog de Tomás Prieto" (Granada).

En concret, el nombre i tipologia de mitjans que han cobert la mediació nocturna han estat:

 
Taula cobertura mediàtica de la Mediació Nocturna
Televisió Ràdio Premsa Blogs-webs
2 5 4 3





A continuació teniu la relació de mitjans que han fet notícia d'aquest serveis i els enllaços per poder llegir, veure o escoltar les intervencions i reportatges:

Article de la UOC "Els mediadors nocturns fan compatible la festa amb el descans dels veïns" (29/06/17)
COPE, la noche de COPE (05/07/17)
Ràdio Calella (05/07/17)
RAC1-Via Lliure (08/07/17)-Entrevista a l'alcalde de Platja d'Aro amb la intervenció del coordinador del servei de mediació nocturna-Minut 06.00
Girona notícies (Platja d'Aro) (11/07/17)
Punt diari (Maresme) (12/07/17)
Radio 4-Programa "Amics i coneguts" 2a hora minut 38
Diari de Girona (12707/17)
Punt Diari (Barcelonès) (24/07/17)
Televisió de Badalona (24/07/17)-Informatiu- Minut 2.10
Cadena ser (Girona) (26/07/17)
Televisió Española (TVE Catalunya)
Article "Mediación Nocturna" (Kiosko Mediación)
Artículo "Rediseñando la Mediación Nocturna" (A Mediar)

 

Dilluns 8 Maig 2017

El Club Bàsquet Igualada incorpora la mediació esportiva per desenvolupar punts claus del recent elaborat Codi Ètic.

Signatura al CB Igualada

El passat 17 de març de 2017, el Club de Bàsquet Igualada i la Fundació Universitat de Girona van signar un conveni per incorporar un estudiant de pràctiques del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària per aplicar el projecte de mediació esportiva a través del desenvolupament de punts claus del Codi Ètic del club.

L'estudiant ajudarà a entrenadors i pares i mares de jugadors i jugadores a millorar la comunicació dels uns amb els altres i d'implicar aquests últims en el projecte del club, fet que comportarà la difusió i el coneixement del codi ètic a través de diferents accions.

Aquesta nova aplicació de la mediació esportiva és una variant més dels projectes pilot que des de l'any 2014 s'estan implementant en diferents clubs dels país- Girona FC, Unió Esportiva Sant Andreu, Futbol Sala Castelldefels, Handbol Banyoles, Club Natació Sant Andreu- de diverses modalitats: futbol, futbol sala, handbol, waterpolo a través del treball de professionals i estudiants del Postgrau de Resolució de Conflictes de la Universitat de Girona i del Master de conflictologia de la UOC.

Divendres 28 Abril 2017

En la mediació nocturna, que és molt exigent, es requereixen els millors professionals de la mediació i la gestió de conflictes.

El passat 18 d'abril, en el programa "Som, fem i viatgem" que condueix Gabriela Rodríguez a Ràdio Arrels a Catalunya Nord, es va realitzar una entrevista a Xavier Pastor en relació al curs d'especialització en mediació nocturna o gestió de conflictes en zones d'Oci nocturn que aquestes setmanes organitza la Fundació Universitat de Girona sota la direcció de l'Eduard Carrera.

En l'entrevista s'explica com va néixer aquesta iniciativa, en concret a partir del projecte de mediació nocturna al municipi de Platja d'Aro, el per què i el com d'aquest tipus d'intervencions mediadores, la formació, els coneixements i habilitats que han de tenir els professionals que intervenen.

Clickant a l'imatge podeu escolatr integrament l'entrevista, des del minut 13.45 fins al 24.15.

Ràdio Arrels

 

Diumenge 1 Juny 2014
Els mitjans de comunicació, premsa, ràdio i televisió, s'han fet ressó de la posada en marxa del projecte pilot de Mediació Esportiva de la UOC i la Universitat de Girona amb la Unió Esportiva Sant Andreu i el Girona FC.

El projecte en qüestió té com a objectiu millorar la comunicació i les relacions entre el cos tècnic i les famílies dels jugadors de futbol base del club. Aquest projecte es desenvoluparà a partir de l'equip acadèmic dels masters i postgraus dels estudis de Resolució de Conflictes d'aquestes dues universitats i de les pràctiques dels alumnes d'aquest estudis que donaran suport al cos tècnic i als entrenadors de l’entitat barcelonina amb l’objectiu de pal·liar les desavinences i desacords que sorgeixen sovint amb els pares i mares dels esportistes.


Mediacio esportiva notícies de BTV































Entrevista Xavier Pastor Catalunya Ràdio























Mediació Esportiva a La Vanguardia
















Mediació Esportiva al Mundo Deportivo

















































 

Diumenge 3 Novembre 2013
Autors Conflicte PúblicDaniel Tarragó, Xavier Pastor, Núria López, Enric Llauger, Jesús Badenes i Lluís Cruz.

Article publicat al Diari de Girona l'1 de novembre de 2013


Aplicables als conflictes públics actuals, les següents reflexions són producte de la taula rodona amb el mateix títol en què vam participar el passat 25 de setembre a la Fundació Universitat de Girona amb motiu de la presentació de la 9a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG.

El conflicte, present en tots els temps com a confrontació i lluita d'actituds, interessos i percepcions entre dues o més persones i/o grups, ha esdevingut un fenomen que ens permet entendre i explicar el funcionament de la societat. El conflicte s'assoleix per mitjà d'una escalada de manifestacions de disgust, desaprovació, tensió fins a greus i violents atacs personals. En tot el procés, les emocions són molt importants.

En el passat, en aquesta situació, lluitaríem i en els pitjors dels casos, fugiríem cedint. Tindríem un guanyador i un perdedor, però no una solució. Avui sabem el que funciona: dotar-se d'una actitud positiva, centrar-se en el motiu de la discussió, analitzar les causes, generar un nou escenari d'acostament i de diàleg, negociar una solució satisfactòria per ambdues parts. Si amb un conflicte personal això no és fàcil, amb un de públic encara ho és menys. Creix la dimensió, el nombre d'actors i l'espai és visible per tots. Afecta la ciutadania, que té la capacitat d'implicar-se i participar; els governs, com a responsables de l'estabilitat i seguretat social i, per tant, de donar-li resposta; als mitjans d'informació que fan que sigui públic, publicitant i informant la seva existència.

Precisament avui la informació es basa en fets i en paraules, però el discurs pren més rellevància que les actuacions. Les paraules dels polítics es converteixen en elements del conflicte públic. Per això molts dels representants polítics utilitzen l'amenaça inherent al conflicte per convertir-lo en oportunitat.

Però en la política intervenen altres actors com associacions de veïns, tècnics, empreses o fins i tot els mateixos periodistes que faciliten que el conflicte estigui més a prop d'una solució de consens com més públic sigui el seu debat.

Davant d'un conflicte públic, la política hauria d'esdevenir la principal força estabilitzadora capaç de gestionar-lo i també de convertir-lo en una oportunitat per reforçar la cohesió social. És evident que la manera de fer política ara és incapaç de resoldre els problemes i els conflictes d'unes societats cada vegada més complexes, perquè les seves formes encara es troben ancorades en el passat.

L'única manera de gestionar amb alguna probabilitat d'èxit els conflictes públics passa per complementar la democràcia representativa amb la deliberativa. La incorporació de criteris ciutadans en la definició de les polítiques públiques per generar la intel·ligència col·lectiva necessària per arribar a acords i posicions de síntesi. Recordant, però, que la política està obligada a decebre, ja que la seva feina no és satisfer les nostres preferències personals, sinó prendre decisions col·lectives.

En aquest sentit, es fa més imprescindible efectuar una diagnosi del conflicte, quines són les parts implicades; i sobretot, què l'ha originat. Una bona anàlisi ens permetrà trobar la millor solució, o ?al?menys, ens servirà per saber què grinyola, abordar-ho i intentar evitar els seus efectes negatius en el futur. En aquests casos, la pregunta elemental és: "per què?" Sabent el que ha passat, podrem entendre-ho, esbrinant les causes i trobant la clau. Aquesta és la pregunta que s'han de formular totes les parts, per responsabilitat, per intel·ligència col·lectiva i per resoldre el conflicte. Els mitjans de comunicació i els professionals de la informació tenen l'oportunitat de fer les preguntes oportunes col·laborant en la resolució del conflicte.

En el terreny pràctic, cal comptar amb les eines i habilitats necessàries per gestionar positivament el conflicte, facilitant que sigui percebut com a negatiu i aportant certeses de com abordar-lo perquè esdevingui una oportunitat. El conflicte ben gestionat genera un conjunt de canvis que ens poden permetre avançar com a societat, deixant de banda plantejaments simplistes que únicament fan que guanyin uns, a costa d'altres.

En definitiva, la capacitació de les persones per entendre i atendre els conflictes positivament pot donar lloc a un nou paradigma on la política de la qual parlàvem, desprestigiada i inoperant en molts sentits, pot esdevenir l'eina ciutadana per convertir els conflictes en oportunitats que reforcin la cohesió social.

I és que en el conflicte públic amenaça i oportunitat són elements que es complementen. Amb el conflicte s'incorpora l'amenaça com un element intrínsec que ens ha de servir per veure-hi una oportunitat. En política trobem multituds de conflictes diferents, tot i que a mesura que transcorren les posicions s'endureixen. Alguns es donen en espais de confrontació esperats (l'hemicicle d'un parlament, la sala de plens...) i d'altres en entorns inesperats i, potser, inapropiats (mitjans de comunicació o òrgans interns de partit). Els ciutadans donen per bona la confrontació quan afavoreix la millora de la societat o garanteix l'exercici dels seus drets i deures; i com a dolenta, quan només beneficia uns i perjudica els altres.

Al cap i a la fi, el conflicte no és negatiu ni positiu, el que el fa ser d'una manera o d'una altra i ens permet assolir solucions satisfactòries és el seu tractament, la seva gestió i resolució.

Feed RSS de notícies

Organitza  


Col·labora:    
Generalitat de Catalunya Associació Catalana de Municipis
Ajuntament de Girona Ajuntament de Figueres Ajuntament de Torroella de Montgri
Ajuntament de Ripoll iwith.org internet per ONGs  Responsabilitat Global
Federació Catalana de Voluntariat Social  Consorci Acció Social de la Garrotxa Teaming