Dos estudis, del 2022 i 2023, respectivament, elaborats per estudiants del Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes i Mediació Comunitària de la UdG analitzen i orienten sobre com les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i la Intel·ligència Artificial (IA) poden ajudar a la mediació convencional i l’electrònica.
XAVIER PASTOR PÉREZ
30/08/2023
En l’estudi del 2022, sobre la mediació electrònica, Laura Balcells, Rosa Ferré i Coral·lí Peix assenyalen que en els últims temps la creixent utilització d'internet, les xarxes socials digitals i la contractació electrònica han potenciat l'ús de les tecnologies i que aquestes són cada vegada més conegudes per la ciutadania.
Un dels darrers moments més àlgids en aquesta creixent utilització de la tecnologia ha estat amb la COVID-19, ja que les restriccions en la comunicació presencial van accelerar la utilització massiva dels mitjans electrònics per informar-se i comunicar-se.
Paral·lelament, la pandèmia va comportar un increment de conflictes en l'àmbit familiar i comunitari, tenint en compte que la gent passava més hores a casa i allà ho feia tot. La mediació va cobrar importància en aquest context, i també les mediacions en línia. Es van fer moltes mediacions a través de les aplicacions de videoconferència, perquè les persones no es podien trobar presencialment. De les 2.777 mediacions que es van emprendre el 2020, un 70 % es van fer de manera telemàtica, segons dades del Centre de Mediació de Catalunya.
En aquest context, principis com la interactivitat, instantaneïtat i automatització propis d’aquestes tecnologies, es van haver de sumar als de confidencialitat, voluntarietat, imparcialitat, neutralitat i bona fe, característics de la mediació, per tal fer mediacions per mitjans electrònics.
I és que la tecnologia facilita un espai per la comunicació i també una manera de comunicar-se, que si ve manté les característiques de la comunicació en general, suma d’altres pròpies d’aquests mitjans electrònics: videoconferència, xat, correu electrònic, documents d’edició compartida, i que exigeixen noves responsabilitats: garantir la identitat dels participants, la seva confidencialitat i protegir les seves dades, etc.
La mediació electrònica o per mitjans electrònics es pot definir com un procés que utilitza les tecnologies de la informació, la comunicació i les relacions (internet i xarxes socials digitals) per ajudar a resoldre desavinences, discussions i disputes que es produeixen en el món físic i en el virtual.
En una mediació electrònica, la tecnologia, a més de les persones en conflicte i la mediadora i el mediador, esdevé un quart element fonamental a tenir en compte quan es realitza un procés d’aquestes característiques.
Segons la pràctica desenvolupada fins avui, la mediació per mitjans electrònics esdevé ideal, per exemple, quan hi ha persones en conflicte separades per grans distàncies geogràfiques o quan el conflicte va més enllà de les barreres jurisdiccionals (entre comunitats autònomes o països). Precisament la mediació electrònica ha tingut un avenç important en els conflictes de consum on les parts es troben en països diferents. Vist l’èxit d’aquest tipus de mediacions, es donen directives europees per aplicar aquests processos en mediacions nacionals.
També des de la pràctica actual, a més per motius de distàncies, es parla de l’aplicació dels mitjans electrònics en un procés de mediació quan el valor a disputar és petit, és factible i s’accepta per les parts la utilització els procediments virtuals.
I què podem dir de la intel·ligència artificial en què i com ens pot ajudar en procés de resolució de conflictes, en concret a la mediació?
Si bé amb els mitjans electrònics utilitzats fins ara, la mediació es dota d’espais, canals, mecanismes i eines d’informació, comunicació i inclús de relació a distància i de forma immediata entre les persones en conflicte i el mediador o la mediadora; amb la intel·ligència artificial, com a conjunt de tecnologíes que permet que als ordinadors realitzin una varietat de funcions avançades, entre d'altres, analitzar dades i fer recomanacions, es pot obtenir informacions sobre els comportaments humans, utilitzar-les per prendre decisions i convertir-les en les accions més encertades en una mediació.
Si bé amb els mitjans electrònics utilitzats fins ara, la mediació es dota d’espais, canals, mecanismes i eines d’informació, comunicació i inclús de relació a distància i de forma immediata entre les persones en conflicte i el mediador o la mediadora; amb la intel·ligència artificial, com a conjunt de tecnologíes que permet que als ordinadors realitzin una varietat de funcions avançades, entre d'altres, analitzar dades i fer recomanacions, es pot obtenir informacions sobre els comportaments humans, utilitzar-les per prendre decisions i convertir-les en les accions més encertades en una mediació.
D’aquesta manera, la intel·ligència artificial complementa aquest quart element que oferien els mitjans electrònics més convencionals i esdevindria un cinquè element que milloraria la capacitat dels mediadors i les mediadores alhora de dissenyar, proposar, aplicar i obtenir resultats positius en un procés de mediació.
En aquest sentit, l’estudi del 2023 sobre en què pot ajudar la intel·ligència artificial a la mediació de Martí Isbert i Mercè Pages, assenyalen 4 aspectes:
- A obtenir dades i informació de forma immediata sobre els conflictes.
- A saber com s’ha actuat en casos iguals o semblants i què ha funcionat, processos i propostes d'acord.
- Per simular situacions on puguem provar procediments i accions i comprovar-ne el resultat.
- Per generar realitats alternatives que ajudin a acostar a les persones i/o grups en el conflicte, a empatitzar i a reconèixer i a valorar la compatibilitat dels seus respectius interessos.
