Titular notícies
Dimecres 4 Octubre 2023

Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.

Amb el treball comunitari i la mediació comunitària, treballem per refer aquelles relacions trencades, promoure la cohesió en aquells espais on tothom pensa que no hi ha res a fer. Fer-los protagonistes dels seus propis canvis.



EDUARD CARRERA
04/10/2023

La cohesió social és un dels gran reptes al qual s’enfronten les ciutats per garantir el benestar dels seus ciutadans.

Rutger Bregman, en el seu llibre "Utopia per a realistes" ens explica com cada vegada hem acumulat més riquesa, però en canvi els índexs de pobresa no paren de créixer any rere any.
 

De fet, el que ens diuen les dades, és que a pesar de viure en una època de riquesa sense precedents, aquesta no acaba repercutint en la població. Així, les desigualtats augmenten al mateix ritme que la diversitat.



Com ho poden aguantar les ciutats això? Com es pot promoure la cohesió social en un societat cada vegada més fragmentada, més segregada?

Si ens fixem en l’enquesta de polarització i convivència elaborada el 2022 per l’Institut Català de la Pau, el 7,2% de les persones enquestades valora com a positiva la convivència al seu barri. Si eixamplem la mirada a la comunitat passa a ser d’un 7%, però en canvi si ampliem l’horitzó a tot l’Estat cau fins a un 5,9%.

Quan més llunyana l’estructura, més sensació de descohesió, de fragmentació. L’escala, acaba cobrant una importància cabdal. Com més petita, com més propera, més sensació de convivència. Amb les relacions, passa exactament el mateix.

 

Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.



Estructures i relacions, barris i veïns i veïnes. En els darrers anys s’han anat esquerdant poc a poc, i tot i que hi ha una gran part de persones que valoren com a positiva la convivència, hi ha un grup prou important que la considera un repte. Estem realment cohesionades? Com podem abordar els múltiples conflictes que se’n poden derivar?

Les dades ens posen damunt de la taula una qüestió essencial: la importància de generar espais de trobada, de trencar amb la tendència que cronifica la fragmentació. Per això és essencial el treball comunitari, la mediació comunitària. L’acció als barris. L’acompanyament a processos on la convivència, la cohesió i les estructures cobren protagonisme
 

En els propers anys, l’acció comunitària esdevindrà essencial perquè és la única que pot garantir recuperar els vincles entre la ciutadania.



Ens hem acostumat en excés a distanciar-nos de l’altre quan ens molesta, quan no el coneixem, quan no el sentim com “nosaltres”. Hem deixat de banda la vella costum de l’encontre, de la necessitat i l’interès de configurar un “nosaltres”.

Des de la mediació comunitària podem permetre’ns acostar-nos a aquesta complexitat des d’una perspectiva renovada. Aquella que dona la veu a les protagonistes, les veïnes. Aquella que defuig de les taules de coordinació per abordar un problema i que s’esmuny pels carrers del barri, per les places, per les comunitats veïnals. Fer mentre pensem, mapejar la fragmentació per trencar-la des de la organització col·lectiva.

Com si d’un petit miratge es tractés, potser, d’aquesta manera, l’acció no serà la desconfiança, sinó que passarà a convertir-se en allò més poderós del que disposem les persones: el reconèixer a l’altre. Fer-lo sentir part de la comunitat. Aquella que ens identifica a totes.
 

Dijous 21 Setembre 2023

Com a director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG, m’agradaria dir-vos que només contractant mediadors i mediadores que actuïn en conflictes de tota mena es pot aconseguir la Pau.

Aquesta afirmació en part és veritat, però només en part, hi ha altres accions que poden ajudar-nos a assolir l’objectiu abans amb possibilitats d’èxit. De què estic parlant?



XAVIER PASTOR
21/09/2023
 

Dia Internacional de la Pau

Avui 21 de setembre de 2023, celebrem el Dia Internacional de la Pau. Aquesta  jornada està destinada a commemorar i enfortir els ideals de Pau.
 

Però, què és la Pau? Es diu que la Pau no és l’absència de conflicte, sinó de violència, de qualsevol tipus de violència.



Dia Internacional de la PauPer regla general es pensa en la violència física i en conflictes armats, però hi ha moltes altres que serveixen com a factors que predisposen l’aparició de l’agressió.

Johan Galtung, mediador internacional, ens parla, per exemple, que hi ha creences, valors i ideals que justifiquen la violència o la pau. També ens diu que hi ha normes, lleis i regles socials que també ens porten cap un o altre escenari i que sustenten comportaments violents o pacífics.

Christopher Moore, expert en resolució de conflictes, ens parla de la importància de saber detectar les causes dels conflictes, per exemple, la manca d’informació, les deficiències en la comunicació, l’aparició d’interessos percebuts com a incompatibles, les diferències de valors i l’aplicació de determinats rols, estructures o usos del poder.

El que ens diuen els autors és que aquests factors i causes són presents i es poden trobar a qualsevol tipus de conflicte: armats, polítics, socials, en les organitzacions, familiars, personals, etc. Per aquest motiu és important disposar de mediadors i mediadores que ens ajudin a recuperar la comunicació i arribar a acords, però encara més que totes i tots sapiguem aplicar aquests principis, mètodes i tècniques per a la gestió eficaç i satisfactòria dels nostres conflictes quotidians.

Tots els conflictes són iguals o quasi

Eduard Vinyamata, conflictòleg internacional, afirma que tots els conflictes s’assemblen, que tots els conflictes i les manifestacions de violència són més o menys iguals. Tots els conflictes es generen per algun o alguns dels factors i causes que hem esmentat. Precisament com són iguals o quasi, els mètodes de resolució de conflictes serveixen per a uns i per als altres.
 

Per aquest motiu, si aconseguim que el conjunt de la població d’un territori o països sàpiguen detectar, abordar i gestionar a temps i de forma satisfactòria un conflicte, hi ha més possibilitats d’assolir i mantenir la Pau.



D’entrada aconseguir això pot semblar difícil, però només cal pensar que totes i tots desenvolupem la nostra activitat laboral o de servei en algun tipus d’organització, en una administració, en una empresa o en una entitat sense afany de lucre. I en aquestes organitzacions públiques o privades hi ha plans de formació destinats als seus treballadors i membres per millorar la seva actuació. És dins d’aquest marc formatiu que es poden donar aquestes competències i habilitats per saber gestionar i resoldre conflictes sense l´ús de cap mena de violència i enfortir els idelas i la pràctica de la Pau.

Al cap i a la fi, aquests mètodes, com per exemple, la mediació, parteixen de la premissa que les persones són capaces de resoldre els seus conflictes, perquè elles o ells han fet o deixat de fer, han dit o deixat de dir alguna cosa o coses que ha permès la seva aparició i intensificació.
 

Per tant si tenim la capacitat de detectar i analitzar individual i conjuntament els factors i causes de la violència en un conflicte amb l’ajuda d’un expert també podem revertir la situació i trobar per nosaltres mateixos el que hem de fer i hem de dir per assolir la solució. Així el conflicte depèn de nosaltres, del que fem i el que diem en cada situació.



Per aquest motiu, sembla que si les persones saben utilitzar aquests mètodes tindrem més possibilitats de : 1) evitar l’aparició de conflictes innecessaris; 2) frenar l’escala del conflicte i l’aparició de la violència; i 3) assolir nivells més de Pau.
 

Dimarts 5 Setembre 2023

La gent gran habitualment no és notícia i quan això passa, malauradament, és perquè s’han donat situacions de conflicte i de maltractament.



MERI RAURICH
05/09/2023


Dades

Segons dades de l’IDESCAT del 2022, el 5% de les persones de més de 60 anys a Catalunya (96.976) es trobaven institucionalitzades, ja sigui en residències assistides, centres d’acolliment diürn o habitatges tutelats. En el cas de les persones de més 80 anys, el percentatge d’institucionalització és del 10,15%.

La majoria de persones majors de 65 anys a Catalunya resideix al domicili.
 

Les dades en relació a les situacions de conflicte i de maltractament mostren que el 75% es donen en l’àmbit familiar i un 25% es detecta en institucions.



Respecte a les persones cuidadores, un 45% d’aquestes professionals reconeix haver tingut alguna conducta maltractant, un 35% haver estat testimoni d’abusos físics i un 80% de maltractaments psicològics. A més, un 10% admet haver comès algun acte de violència física i un altre 40% haver maltractat verbalment algun pacient.

La Organització Mundial de la Salut estima que, entre un 4% i un 6% de les persones grans de tot el món, han patit alguna forma d’abús i maltractament.


Mètodes de Resolució de conflictes

Davant d’aquestes situacions, l’aplicació dels mètodes de resolució de conflictes, provats amb èxits en altres àmbits, són una via efectiva i idònia per a les institucions, el personal cuidador, famílies i persones grans, i que poden complementar a les actuals.

Precisament, durant la COVID19 hi ha exemples de l’aplicació d’aquests mètodes en residències de gent gran que es mantenen.



D’entrada, l’aplicació d’aquests mètodes requereix:

-    D’una adaptació al medi on viu la persona: quins són els factors i causes que poden predisposar la situació de maltractament o conflicte; quina és la relació amb la família o persones referents (o no); quin és l’estat físic, cognitiu, emocional i social de la persona...i crear projectes o serveis dins estructures a l’atenció d’aquest col·lectiu que incloguin aquesta mirada.

-    D’accions comunitàries per tal que les persones se sentin part de l’espai on viuen, que puguin relacionar-se amb altres amb qui comparteixin inquietuds, històries de vida, interessos, necessitats...; que s’ofereixin activitats considerades de salut comunitària a nivell cognitiu, físic, social.

-    Formació a les famílies i les persones grans, les professionals de serveis residencials, les tècniques municipals i les entitats sobre la detecció de situacions de maltractament en el col·lectiu i dels mètodes de Gestió Alternativa de Conflictes (GAC).

El postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, Fundació UdG, és una formació de referència i que treballa els casos de conflictes amb i de gent gran.



Beneficis per a totes les parts

L’aplicació d’aquests mètodes comportarà beneficis importants de forma immediata:

- Disposar d’eines útils per acompanyar i assessorar en l’abordatge de situacions de patiment, pèrdua, canvi de rols evitant conductes abusives;

- Reforçar a la persona com a protagonista de la seva vida afavorint així la qualitat de la mateixa i la convivència;

- Evitar la judicialització innecessària d’aquests conflictes, reduint el desgast emocional i econòmic que comporta i recuperant en molts casos els vincles i la relació familiar i la qualitat de la intervenció.  


En quins casos?

Per exemple, l’aplicació d’aquests mètodes amb bons resultats es poden donar:

-    Conflictes al domicili amb el familiar de referència independentment que sigui el cuidador principal;

-    Reticència a la institucionalització o bé una adaptació complicada al servei; les persones grans actives que formulen demandes de noves activitats als espais dedicats a oferir-les (Casals, Centres Cívics...) i que posen de manifest el model caduc o el procés de transició.

-    Conflictes en les Juntes d'associacions i entre membres de les associacions dels casals (per manca de relleu generacional per discrepàncies entre membres en relació al model d’atenció al soci, per organització d’activitats que no responen a totes les demandes...).

-    I molts altres que es donen de forma habitual en el dia a dia.
 

Dimarts 5 Setembre 2023

Aquests i aquestes són els excel·lents i espectaculars professors de la del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona que us ajudaran a desenvolupar-lo amb èxit.

 
Per ordre d'aparició i Clickant al damunt dels seus noms podeu saber més sobre les seves sessions i cadascun d'ells i d'elles: Xavier Pastor · Eduard Carrera · Marta Bernabeu · Lluís Pastor · Marta Méndez · Òscar Negredo · Jordi Casajoana · Meri Raurich · Josep Armengol · Manel Salvador · Quim Brugué · Sònia Pereda · Jordi Xuclà · Rafael Luna · Oriol Ripoll · Natxo Tarrés · Txell Costa · Ismael Peña · Núria Picornell · Pau Canaleta · Toni Aira · Jordi Busquet · Emma López · Ana Criado · Maria Eugenia Ramos · Yolanda López · Oliver Klein · Ramon Llorente · Àlex Laplana · Conxita Vila · Josep Maria Riera · Marisa Escuer · Monserrat Soler · Xevi Casademont · Gerard Quiñones · Daniel Tarragó · Joan Sendra · Meritxell Bellatriu · Javier Latorre · Servicio de Mediación de Villaverde (Madrid) · Carlos Giménez · Eduard Vinyamata

Durant l'any, altres bons professionals en funció de l'actualitat o l'interès de la temàtica participen també en la docència del postgrau, com per exemple, en el mòdul 3 sobre els conflictes públics i polítics, en Francesc Sànchez ens parla dels conflictes en la refundació dels partits polítics; en el mòdul 2, sobre la articulació professional dels mediadors i mediadores, la Txell Costa ens donarà eines per construir la nostra marca professional i la Núria Picornell per elaborar un curriculum vitae atraient i imbatible i preparar la nostra entrevista de feina d'èxit; en el mòdul 7 d'àmbits transversals de la mediació, en Javier Latorre ens explicarà com funciona i s'aplica el servei de mediació de Conflictes de la Federació Catalana de Futbol; i en Juanjo Capdevila i en Josep Maria Corominas ens mostraran els projectes de mediació en clubs esportius.
 

Dijous 31 Agost 2023

20a edició Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. Atenció! Només 15 places.

Si estàs interessada o interessat en millorar les teves competències i habilitats en la gestió i la resolució de conflictes a nivell personal o laboral o et vols dedicar professionalment a la conflictologia i la mediació, aquest és la teva formació ideal.

Apunta't a la sessió informativa: clica aquí



Consulta la informació del postgrau a:
https://www.fundacioudg.org/ca/diploma-postgrau-resolucio-conflictes-publics-mediacio-comunitaria.html

> Calendari
> Requisits d'admissió
> Sortides professionals
> Objectius
> Metodologia
> Sistema d'Avaluació
> Programa
> Pràctiques o projectes
> Sessions presencials
> Visites a serveis de mediació i gestió de conflictes
> Descomptes i projectes i entitats col·laboradores i per fer pràctiques

Els excel·lents i espectaculars professors i professores del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona són un element diferencial respecte molts altres postgraus i són una de les marques de qualitat d'aquesta formació.
 

Aquest postgrau està homologat i dóna accés al registre de mediadors i mediadores del Centre de Mediació en Dret Privat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.



Des del 2005, formació pionera i única a Catalunya en l'anàlisi, tractament i intervenció en el conflicte públic i en la conflictivitat pública en tota la seva extensió: en l'espai públic, polítics, de govern, socials, educatius, de seguretat, en les comunitats, esportius, ambientals, en zones d'oci nocturn, etc.

Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 300 professionals durant aquests anys millorant les seves carreres professionals i incorporant-se laboralment o liderant serveis i projectes de prevenció, mediació, gestió i Resolució de conflictes a Catalunya.

El postgrau s'iniciarà el 20 d'octubre de 2023 amb la primera sessió presencial i finalitzarà el cap de setmana del 5 de juliol de 2024

Durant aquests 10 mesos es desenvoluparà el treball al campus virtual i en les 7 sessions presencials a Girona, Barcelona, Figueres (Castell de Sant Ferran) i Madrid

Més informació, preu i matrícula

Feed RSS de notícies

Amb el suport  
 
Col·labora:    

 
Ajuntament de Girona






 CNSA


 


 Consorci Acció Social de la Garrotxa