La Fundació UdG, la Societat Catalana de Conflictologia i el portal a internet Iusport, el primer portal esportiu i de dret esportiul, organitzen el curs "Models Innovadors. Mètodes de Resolució de conflictes a l'esport i en la gestió de les institucions esportives".
És un curs orientat a la millora de la
gestió i resolució de conflictes en la pràctica esportiva i en la gestió de les institucions i clubs esportius.
Des de fa més de 7 anys, professionals de la conflictologia i la gestió de conflictes estan treballant en clubs i institucions esportives de diferents modalitats ajudant-los a millorar els seus coneixements i habilitats en la resolució de conflictes.
La millora d'aquests coneixements i habilitats té un efecte en la cohesió dels equips, les relacions entrenador-jugadors, entre els jugadors, en els resultats esportius, en les relacions de treball dins del club, amb els socis i aficionats, amb els proveïdors, etc.
Ja es disposa d'experiències amb clubs i professionals de l’esport en el futbol, en el bàsquet, en l’handbol, en el waterpolo, en el futbol sala, en el rem. I actualment es treballa en el nivell formatiu com professional.
Els professors d'aquest curs són, d'una banda, experts en la gestió de conflictes, la comunicació, la psicologia, el dret i, de l'altra, esportistes de prestigi i professionals de l'esport en actiu.
Més informació sobre el programa, el quadre docent, la metodologia, el preu
https://www.fundacioudg.org/ca/curs-especialitzacio-models-innovadors-resolucio-conflictes-mediacio-esport.html
Xavier Pastor
Expert en gestió de conflictes i professor de la UOC i de la UdG
Article publicat al
Diari de Girona el 30 d'octubre de 2016 i a la
secció d'Esport del Diari Ara el 26 d'octubre de 2016
"Si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït".

He seguit atentament per les xarxes socials digitals i als mitjans de comunicació els comentaris sobre l'agressió patida pels jugadors del Futbol Club Barcelona a l'estadi del València en els darrers minuts del partit de lliga de la jornada passada, i la recent decisió del comitè de competició. Tot plegat, preocupant.
De les xarxes socials digitals, cap sorpresa, ja que quan hi ha un conflicte, en aquesta esfera la gent es polaritza, és a dir, els que són del Barça defensen els seus jugadors i critiquen el que va passar al camp del València; i els valencianistes es riuen de la reacció dels jugadors del FC Barcelona i critiquen l'actuació de l'àrbitre. Al finals uns i altres quan es troben s'insulten.
Als mitjans, jo en destacaria dues reaccions pel mateix motiu. La primera la d'un periodista, actor i còmic, Sergi Mas. La segona, la del màxim responsable de la Liga Profesional de Futbol, Javier Tebas.
El primer em va sorprendre negativament quan en la seva secció del programa El club de la mitjanit d'en Francesc Garriga v
a fer mofa de la reacció dels jugadors agredits per l'ampolla d'aigua. Lamentable. Venia a fer entendre a partir de la gesticulació -es va tirar a terra de l'estudi emulant els jugadors del Barça- que aquests van exagerar les seves reaccions. Cal recordar que als estadis de futbol es retiren els taps de les ampolles d'aigua, ja que fermades i amb líquid, si són llançades, provoquen un fort impacte.
Però encara són pitjors les declaracions del
màxim mandatari de la Liga de Futbol Profesional, que ha afirmat que els jugadors del FC Barcelona que van ser agredits haurien de ser sancionats per simulació del dolor i efectes de l'agressió.
Finalment, la decisió del comitè de competició que ha establert que
disparar una ampolla d'aigua a un jugador de futbol, sigui Messi, Neymar o Suarez, costa -multa-
1.500 €?. Per cert avui és un jugador, demà pot ser un àrbitre.
Davant d'aquests fets, paraules i decisions,
és urgent que el futbol d'una vegada per totes busqui solucions al problema de la violència física i verbal a les grades. Aquesta violència ja ha traspassat als partits de nens i nenes dels cap de setmana, entre entrenadors, i entre pares i mares dels equips, esdevenint un fet normalitzat que tothom condemna, però que no se li busca i troba solució.
En aquest sentit, cal recordar que
les mesures sancionadores no estan donant els resultats esperats i que calen altres mesures. Hem d'ocupar-nos dels comportaments violents, però sobretot de les idees i pensaments que els justifiquen i els promouen en les ments de la gent. Fer fora dels camps de futbol els aficionats violents, no assegura que desapareixerà la violència, ja que altres ocuparan el lloc del que ha estat sancionat.
El que cal és treballar de forma global amb i dins dels clubs i amb aquests aficionats -que els clubs coneixen i tenen l'obligació de saber qui són- que tenen reaccions violentes i agressives, com s'ha fet en aquest i en altres esports. Com? Per exemple, articulant una grada d'animació positiva, sense insults, sense agressions, sense violència, animant l'equip. Fent un seguiment continu. O amb els aficionats agressius, proposant-los que si volen entrar en el camp de futbol, han de seguir una formació obligatòria de gestió emocional o gestió de conflictes. Els serà molt útil dins i fora del camp de futbol. Els clubs són entitats privades i poden exigir aquestes condicions en l'accés de les seves instal·lacions. Treballant amb l'aplicació d'un valors i d'unes pautes de comportament per part de totes els professionals que formen el club, més enllà del lluïment de cinc segons de pancartes de campanyes federatives abans d'un partit. Aplicant els codis de conductes que es troben en els calaixos de les oficines.
Al cap i a la fi, si ens ocupem de la violència i som capaços d'eliminar-la dels camps de futbol o de qualsevol espai de la nostra societat, ja no ens haurem d'ocupar dels jugadors o de les persones que suposadament simulen agressions, perquè la violència no s'haurà produït. Si gestionem el primer, el segon no existirà, si és que alguna vegada ha existit.
A continuació reproduïm les paraules que ha escrit el Juanjo Capdevila, president del Futbol Sala Castelldefels, a la seva plana del facebook en relació al projecte de mediació esportiva que iniciem des de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Girona (Fundació UdG), a través del Master del Conflictologia i el Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació comunitària, respectivament.
Juanjo Capdevila
21 abril a les 23:30
Facebook
Avui hem començat a treballar al FS Castelldefels el projecte relacionat amb la Mediació dins de l'àmbit esportiu, de la ma de Xavier Pastor, Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG) i Professor associat, consultor i coordinador dels estudis de conflictologia de la UOC, juntament amb un dels nostres coordinadors esportius, Ivan Jimenez Roig. Projecte on busquem com objectiu la millora de la comunicació i la gestió de les relacions entre el cos tècnic i les famílies dels jugadors/es per l'enfortiment del futbol sala base. Unes relacions que estan integrades dins del triangle "família - jugador/a - tècnic/a", triangle al qual el FSC i jo com a President donem moltíssima importància.
Un projecte il·lusionant "capitanejat" per la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
A
lumnes en pràctiques del Màster en Conflictologia de la Universitat Oberta de Catalunya s'integraran dins de l'estructura del FSC amb l'objectiu de poder detectar amb quins conflictes conviuen al dia a dia els entrenadors i entrenadores del Club, sempre des de la vessant esportiva i social, i poder dotar al cos tècnic dels equips amb eines que permetin poder arribar a solucionar els conflictes i d'aquesta forma entrenar i competir en un ambient sa i en bona sintonia, enfortint la relació entrenador - jugador - familia - club.
Ja vaig pronunciar-me en el seu dia, quan coneixiem el projecte de mediació en primera persona que: "l’objectiu és "aprendre a jugar" en un equip de futbol sala i això implica pel jugador/a: saber jugar (futbolista), en un equip (resta de companys), amb l’objectiu d’aconseguir els millors resultats (èxits) i créixer com a jugador/a i com a persona (educació) en un entorn sa i saludable dins de l'esport (famílies).
Xavier, director del Projecte, ha escollit el FS Castelldefels en l'àmbit del futbol sala per ser una entitat amb un treball d'èxit contrastat i que apostem dia a dia pel tracte humà i la innovació en noves eïnes i mecanismes de treball orientats a oferir un millor servei esportiu i social a les nostres famílies.
Seguim treballant per fer més gran el nostre Club.
#FSCEscola #mediacioesportiva #UOC #UdG
#valors
El món del futbol s’ha modernitzat durant els darrers anys en molts aspectes: les instal·lacions, la pràctica, les titulacions, una gestió més professionalitzada dels clubs, etc.
Tanmateix hi ha situacions i qüestions que continuen com fa 30 anys enrere, com per exemple, l’animació dels espectadors que massa sovint lamentem quan es transforma en violència verbal i física en els camps de futbol i les instal·lacions esportives. Aquesta realitat és molt preocupant, però encara ho és més si és dona en l’esport base, és a dir quan qui juga els partits de futbol són nens i nenes i l’afició són els pares i les mares i familiars d’aquests infants.

I això és el que ha passat aquest darrers dies. S’han tornat a
repetir capítols de violència en camps de futbol en partits d’infants i joves en el que s'han vist implicats entrenadors, àrbitres i pares i mares dels clubs que competien. En concret, es pot veure al youtube un vídeo de
l'agressió d'una de les aficions a un entrenador d'un equip de cadets en un partit que es jugava a Cornellà. També s'ha publicat un vídeo amb
l'agressió a un àrbitre a Esplugues. Però lluny d'esdevenir capítols aïllats, només cal mirar per internet per adonar-se que
aquesta violència, verbal i en ocasions física, es dóna en els camps i instal·lacions esportives cada dissabte i diumenge.
Jo mateix he estat espectador d'aquests capítols, d'una banda, entre entrenadors i pares, i de l'altra, entre pares i àrbitres, però també entre pares i mares.
Cal que des dels clubs i de les institucions es posin en marxa projectes que tinguin com a objectiu prevenir aquest tipus de violència i sobretot ajudar als agents implicats: entrenadors, àbitres i públic, sobretot pares i mares, a gestionar de forma positiva la competitivitat.
-
No n'hi ha prou en fer fora els pares i mares dels camps, ja que perdem l’oportunitat de treballar i ajudar a aquestes persones a entendre quela competitivitat no ha de ser confrontació i que els conflictes es poden resoldre parlant.
-
No n'hi ha prou que els clubs diguin que aquest és un tema de seguretat, policial, quan aquests pares i mares han pogut escridassar i intimidar àrbitres i entrenadors en altres partits i el club no ha fet res. La presència de la policia no és la solució.
-
No n'hi ha prou en donar la culpa als pares i mares, ja que hi ha entrenadors que encara no han entès que el futbol base és esport formatiu.

-
No n'hi ha prou en dir que els entrenadors només entrenen, quan són una referència pels nens i nenes dels seus equips de com comportar-se en els camps de futbol, quan estan jugant i minuts abans i després del partit. Fins i tot els entrenadors són una referència
pels pares i mares dels nenes i nenes dels seus equips i per tant pares i mares es comportaran com ho faci l’entrenador en moltíssimes ocasions.
-
No n'hi ha prou en fer codis de conducta que es pengen a les parets dels camps o que queden en un calaix de del club.
Cal que totes les persones implicades els apliquin.
Cal començar a canviar les coses amb projectes pràctics i aplicats i amb figures i processos que ajudin a tots els agents esmentats a gestionar de forma positiva i pacífica la competitivitat i a prevenir i resoldre els conflictes d’una forma eficaç i satisfactòria.
Des dels programes de formació en
Resolució de Conflictes de la UdG i
des de la UOC estem gestionant projectes amb aquest objectius, de
mediació esportiva, en clubs de
futbol, d’handbol i de
waterpolo que tenen com a finalitat
prevenir la violència a través de la millora de la comunicació i la relació dels entrenadors i entrenadores amb els pares i mares dels nens jugadors de l’esport de base.
A l’igual que en el seu moment es va crear la figura del psicòleg esportiu, ara és el moment de pensar en la
creació del mediador esportiu o conflictòleg esportiu que pugui ajudar als clubs a detectar la font i les causes dels conflictes, prevenir l'aparició de la violència i dissenyar i aplicar plans i projectes que tinguin com a objectiu erradicar les agressions i gestionar la competitivitat i l'adversarialitat de forma positiva i pacífica per a totes les parts allà on es vagi o on es jugui.