Titular notícies
Nombre de resultats 5 per a clubs

20/08/2020 - El temps no soluciona res
Xavier Pastor
Especialista en gestió de conflictes Públics, Socials i Esportius. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor del Programa de Gestió de Conflictes i Mediació dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Premi Civisme Serra i Moret 2014 de la Generalitat de Catalunya. Premi al millor projecte de mediació a Espanya 2019 de l'AMMI (Asociación Madrileña de Mediadores).


Article publicat al Diari de Girona el 19 d'agost de 2020

El temps per si sol no soluciona res. El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin. Si les coses passen, és perquè durant aquest temps les persones, els grups, les organitzacions, les empreses, els governs han fet o han deixat de fer coses.

Quantes vegades hem escoltat que “El temps ho arregla tot”, quan aquesta afirmació en el sentit estricte de les paraules sabem que és falsa. Quan realment el que hauríem de dir és “Deixa de fer el que fas (tal com ho fas no dóna resultats) o no et preocupis més per aquesta qüestió (que no està sota el teu control) o no pensis o parlis amb aquella persona (s’ha produït un conflicte i aquesta persona està dolguda i no pot o no vol parla ara amb tu), etc.
 

El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin.



Aleshores, per què diem que “el temps ho arreglarà tot” quan no arregla o arreglarà res?

Ho fem sobretot en les nostres relacions personals, perquè sabem que si deixem passa el temps en les nostres relacions laborals, productives, de negocis, d’empresa o polítiques, l’únic que passarà és que el temps ens arrossegarà cap el fracàs traduït en la pèrdua de la feina, de diners, d’oportunitats de mercat, de crítiques dels nostres usuaris o accionistes, de crítiques dels nostres ciutadans, de pèrdua d’electors, de sortida del govern o de no guanyar una eleccions.

Les nostres relacions personals properes, familiars, de parella són molt intenses, molt estretes, molt constants i el fet de pensar que un “temps” (en el que fem o deixarem de fer coses o d’estar junts) pot ajudar a millorar la relació que s’ha vist afectada per situacions de tensions i conflictives intenses, estretes i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius de la parella, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però amb aquesta distància física i sentimental també afecta a les característiques positives que desapareixen i s’eliminen durant un “temps”.

És a dir que quan es diu deixar que “el temps ho arregli” el que volem dir és que en aquestes relacions intenses, estretes i constants les tensions i conflictes s’aturin perquè les característiques que identifiquen la relació deixin per un moment d’existir mentalment i de materialitzar-se físicament. És a dir, si no hi ha el dia a dia de la relació, tampoc hi ha el dia a dia dels conflictes de la relació.
 

Les nostres relacions personals són molt intenses, molt estretes, molt constants, i el fet de pensar que un “temps” pot ajudar a millorar la relació afectada per conflictes intensos, estrets i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però també les característiques positives.



Per tant, perquè això passi, que no és la millor de les solucions, potser d’entrada la menys bona, les persones implicades han hagut de fer alguna cosa i, en conseqüència, el temps no és una causa de la solució, sinó un efecte de les nostres accions en forma d’allunyament i de distància sentimental, psicològica i fins i tot física de les persones.

Deia més a munt que en una altra esfera de relacions, la frase “El temps ho arreglarà tot” es veu més clarament que no arreglarà res i que costa encara més d’interpretar i d’utilitzar. Potser també és donen les característiques d’intensitat, de proximitat estreta i de constància, però ja no són entre persones directament, sinó entre persones i organitzacions i en les quals no totes les parts comparteixen tots els mateixos interessos. Per exemple, entre els socis d’un club esportiu i el club esportiu i els seus jugadors.

Penso aquests dies en el FC Barcelona i en la seva derrota en els quarts de finals de la competició europea. Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules, directa o indirectament, que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic que tenien els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no arregla res. Bé, en aquest cas, davant de la inoperància de les persones responsables del club i de deixar que el temps passi és demostra que no s’arregla res, al contrari que el temps fa malbé inexorablement les coses (perds els partits) i les persones (envelleix els jugadors).
 

Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè, amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic, els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no soluciona res.



Al cap i a la fi, el temps pot jugar a favor nostre si sabem en cada moment quina és la millor opció entre totes les opcions, on deixa passar el temps és la menys millor.

 

04/05/2018 - Novetat! La Resolució de conflictes i la mediació a l'esport


Quins són els conflictes habituals que es donen en l'esport i en concret en el base o educatiu? Què pot aportar la disciplina de la conflictologia, en la seva prevenció, gestió i resolució? És possible aplicar la mediació en la pràctica esportiva i en els clubs?

Portada La Resolució de conflictes i la mediació a l'esport


Ja a la venda el llibre "La Resolución de conflictos y la Mediación en el deporte" Editorial UOC.

"L'esport té els seus conflictes i, per tant, també es poden aplicar amb èxit les formules de la conflictologia, com, per exemple, la mediació" (Xavier Pastor).

Aquest llibre aporta casos pràctics i mètodes provats que permeten afirmar que la mediació i les fórmules de la Resolució de conflictes donen resposta a molts dels conflictes que es produeixen en l'esport, especialment en el de base, dins i fora de les instal·lacions on es practica, i entre els diferents implicats.













 

22/11/2017 - 2es Jornades d'Esport, Gestió de Conflictes i Mediació
Els propers 14 i 15 de desembre de 2017 se celebraran les 2es Jornades d'Esport, Gestió de Conflictes i Mediació a l'I·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB). Aquestes jornades et permetran estar al dia dels conflictes que es donen a l'esport i que són susceptibles de gestionar amb la mediació i les fòrmules de la Resolució de conflictes

conflictes esport baseDesprés de l’èxit de la 1a Jornada d’Esport, mediació i gestió de conflictes, organitzada l’any 2016, es convoca aquesta segona jornada per a abordar els conflictes amb més dades, aportacions teòriques, estudis, punts de vista i projectes sobre l’esport, la mediació i la gestió de conflictes.

L'objectiu d'aquesta jornada és "Donar a conèixer enfocaments, estudis, dades i projectes sobre els conflictes que es produeixen a l’esport i que són susceptibles de poder-se gestionar amb les formules i procediments de la Resolució de Conflictes, la Mediació i l’Arbitratge."

En aquestes 2es jornades s'han organitzat diferents taules rodones amb experts i expertes de diferents àmbits acadèmics, presidents de clubs, periodistes esportius, professionals de la conflictología i la mediació que impulsen projectes i serveis de prevenció i gestió de conflictes, institucions i universitats amb servei de mediació i exesportistes que van actuar com a capitans dels seus equips.

Consulteu el programa

 

19/01/2017 - Les 7 claus bàsiques per a la gestió de conflictes a l'esport base
El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona i l’Institut Barcelona Esports (Ajuntament de BCN) posa en marxa 3 xerrades-tallers per donar a conéixer els principis i claus bàsiques per a la gestió i la prevenció de conflictes en l'esport base.

xerrades-tallers esport baseEntre els mesos de novembre de 2016 i gener de 2017, s'han dut a terme 3 xerrades-tallers per tractar els conflictes que es donen en la pràctica de l'esport base i aprendre a abordar-los a partir dels principis i les tècniques de la conflictologia o Resolució de conflictes.

Els encarregats de desenvolupar aquestes sessions amb el títol "Les 7 claus bàsiques per a la gestió dels conflictes amb èxit en la pràctica de l'esport base" han estat en Xavier Pastor i l'Eduard Carrera, ja que des de fa un parell d'anys estan impulsant l'aplicació de projectes de mediació esportiva en clubs de catalunya de diferents modalitats: futbol, handbol, waterpolo, futbol sala, basquet.

Destacar de les sessions el gran interès per part dels participants i sobretot el nombre i qualitat de les consultes dels entrenadors, monitors esportius, coordinadors al final de les sessions presentant els seus casos i demanant assessorament als especialistes. Això denota que hi ha una important necessitat per part dels preparados físics, entrenadors i staff esportiu enfornt les situacions que actualment provoquen conflicte en la pràctica esportiva infantil o de base.

Xavier Pastor és politòleg i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Professor en el Programa de conflictologia dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo.

Eduard Carrera és economista i conflictòleg. Expert en la prevenció, gestió i resolució de conflictes.  Mediador Comunitari a Olot. Guanyador del Premi Civisme 2014 i 2015 en la modalitat d’assaig. Coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor col·laborador del Màster en conflictologia de la UOC. Impulsor dels projectes pilot en mediació esportiva a clubs de futbol sala, futbol, handbol i waterpolo
 

30/04/2015 - Sense violència a les grades; modernitzar l'esport
El món del futbol s’ha modernitzat durant els darrers anys en molts aspectes: les instal·lacions, la pràctica, les titulacions, una gestió més professionalitzada dels clubs, etc.
 
Tanmateix hi ha situacions i qüestions que continuen com fa 30 anys enrere, com per exemple, l’animació dels espectadors que massa sovint lamentem quan es transforma en violència verbal i física en els camps de futbol i les instal·lacions esportives. Aquesta realitat és molt preocupant, però encara ho és més si és dona en l’esport base, és a dir quan qui juga els partits de futbol són nens i nenes i l’afició són els pares i les mares i familiars d’aquests infants.
 
Agressió camp de futbol nensI això és el que ha passat aquest darrers dies. S’han tornat a repetir capítols de violència en camps de futbol en partits d’infants i joves en el que s'han vist implicats entrenadors, àrbitres i pares i mares dels clubs que competien. En concret, es pot veure al youtube un vídeo de l'agressió d'una de les aficions a un entrenador d'un equip de cadets en un partit que es jugava a Cornellà. També s'ha publicat un vídeo amb l'agressió a un àrbitre a Esplugues.  Però lluny d'esdevenir capítols aïllats, només cal mirar per internet per adonar-se que aquesta violència, verbal i en ocasions física, es dóna en els camps i instal·lacions esportives cada dissabte i diumenge. Jo mateix he estat espectador d'aquests capítols, d'una banda, entre entrenadors i pares, i de l'altra, entre pares i àrbitres, però també entre pares i mares.
 
Cal que des dels clubs i de les institucions es posin en marxa projectes que tinguin com a objectiu prevenir aquest tipus de violència i sobretot ajudar als agents implicats: entrenadors, àbitres i públic, sobretot pares i mares, a gestionar de forma positiva la competitivitat.
 
- No n'hi ha prou en fer fora els pares i mares dels camps, ja que perdem l’oportunitat de treballar i ajudar a aquestes persones a entendre quela competitivitat no ha de ser confrontació i que els conflictes es poden resoldre parlant.
 
- No n'hi ha prou que els clubs diguin que aquest és un tema de seguretat, policial, quan aquests pares i mares han pogut escridassar i intimidar àrbitres i entrenadors en altres partits i el club no ha fet res. La presència de la policia no és la solució.
 
- No n'hi ha prou en donar la culpa als pares i mares, ja que hi ha entrenadors que encara no han entès que el futbol base és esport formatiu.
 
Agressió a àrbitre- No n'hi ha prou en dir que els entrenadors només entrenen, quan són una referència pels nens i nenes dels seus equips de com comportar-se en els camps de futbol, quan estan jugant i minuts abans i després del partit. Fins i tot els entrenadors són una referència pels pares i mares dels nenes i nenes dels seus equips i per tant pares i mares es comportaran com ho faci l’entrenador en moltíssimes ocasions.
 
- No n'hi ha prou en fer codis de conducta que es pengen a les parets dels camps o que queden en un calaix de del club. Cal que totes les persones implicades els apliquin.
 
Cal començar a canviar les coses amb projectes pràctics i aplicats i amb figures i processos que ajudin a tots els agents esmentats a gestionar de forma positiva i pacífica la competitivitat i a prevenir i resoldre els conflictes d’una forma eficaç i satisfactòria.
 
Des dels programes de formació en Resolució de Conflictes de la UdG i des de la UOC estem gestionant projectes amb aquest objectius, de mediació esportiva, en clubs de futbol, d’handbol i de waterpolo que tenen com a finalitat prevenir la violència a través de la millora de la comunicació i la relació dels entrenadors i entrenadores amb els pares i mares dels nens jugadors de l’esport de base.
 
A l’igual que en el seu moment es va crear la figura del psicòleg esportiu, ara és el moment de pensar en la creació del mediador esportiu o conflictòleg esportiu que pugui ajudar als clubs a detectar la font i les causes dels conflictes, prevenir l'aparició de la violència i dissenyar i aplicar plans i projectes que tinguin com a objectiu erradicar les agressions i gestionar la competitivitat i l'adversarialitat de forma positiva i pacífica per a totes les parts allà on es vagi o on es jugui.
 

Organitza  
 
Col·labora:    
Generalitat de Catalunya Associació Catalana de Municipis
Ajuntament de Girona Ajuntament de Figueres Ajuntament de Torroella de Montgri
Ajuntament de Ripoll iwith.org internet per ONGs  CNSA
Federació Catalana de Voluntariat Social  Consorci Acció Social de la Garrotxa Teaming