Dijous 3 Maig 2012
Un dia, Lluís Pastor va decidir que volia escriure un full de ruta per a la seva vida. Tenia clars els objectius, però no sabia com posar-s'hi. Els llibres d'autoajuda no s'ajustaven al seu perfil, no eren pràctics i tampoc li oferien el que necessitava. Va decidir construir el seu propi pla de vida basant-se en allò que més bé sabia fer: un pla estratègic empresarial."Ahir vaig acabar el meu nou pla estratègic i avui m'he llevat renovat. Sí, és així. Tinc la sensació de tenir un nou encàrrec per als propers anys. I tinc també la sensació d'haver tancat una etapa i d'estar en els primers minuts de l'etapa nova. És una sensació que em resulta estimulant."
Lluís Pastor (Barcelona, 1968)
Professor de Comunicació i seguidor dels sofistes. Doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i titulat en Direcció d’Empreses per IESE, ha exercit de directiu i ha fet i fa de professor a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat Ramon Llull. Actualment també dirigeix els estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha escrit, entre d’altres llibres, Retòrica Exprés (2007), Escriptura sexy (2008), Parla’m i seré feliç (2008) i Si un lleó entrés en uns grans magatzems (2010).
Dimecres 1 Febrer 2012
Roger Fisher i Daniel Shapiro."Las emociones en la negociación". 2007. Ediciones Granica
Una de les principals dificultats que ens podem trobar en el moment de desenvolupar un procés negociador són les emocions, les nostres i les de les persones que participen en aquest procés.
Les emocions tenen molt de poder: ens poden limitar, desviar els objectius i esdevenir un obstacle per poder continuar amb la negociació
Aquest llibre presenta i explica quins són les expectatives bàsiques que ha de treballar un bon negociador per poder crear emocions positives, constructives i útils que ens permetin afrontar amb garanties la negociació i millorar la relació entre les parts en el procés.
Els autors d'aquest llibre, experts negociadors, proposen centrar l'atenció i el treball en l'aplicació de les expectatives bàsiques en la pràctica negociadora per assolir l'èxit.
Sinopsi elaborada per Manel Salvador, alumne del postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 7a edició, 2011-2012
Roger Fisher
Daniel Shapiro
Codirector del Projecte de Negociació Internacional de Harvard. Doctor en psicologia clínica i especialista en psicologia de la negociació. Dirigeix un projecte amb seu a Harvard amb la finalitat de desenvolupar estratègies psicològicament apropiades per atenuar la violència de caràcter ètnic-polític. Ha estat membre del cos docent de l'Escola d'Administració Sloan del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i ensenya negociació a executius d'empresa i a diplomàtics.
Una de les principals dificultats que ens podem trobar en el moment de desenvolupar un procés negociador són les emocions, les nostres i les de les persones que participen en aquest procés.Les emocions tenen molt de poder: ens poden limitar, desviar els objectius i esdevenir un obstacle per poder continuar amb la negociació
Aquest llibre presenta i explica quins són les expectatives bàsiques que ha de treballar un bon negociador per poder crear emocions positives, constructives i útils que ens permetin afrontar amb garanties la negociació i millorar la relació entre les parts en el procés.
Els autors d'aquest llibre, experts negociadors, proposen centrar l'atenció i el treball en l'aplicació de les expectatives bàsiques en la pràctica negociadora per assolir l'èxit.
Sinopsi elaborada per Manel Salvador, alumne del postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 7a edició, 2011-2012
Roger Fisher
Especialista en negociació i gestió de conflictes. És coautor (amb William Ury) de "Obté el Sí", el llibre clàssic "basat en els interessos" de negociació, així com moltes altres publicacions. Després de la Segona Guerra Mundial va treballar en el Pla Marshall a París. Ha treballat com advocat al bufet Covington & Burling, argumentant diversos casos davant la Cort Suprema dels EUA i assessorant en diversos conflictes internacionals.
Daniel ShapiroCodirector del Projecte de Negociació Internacional de Harvard. Doctor en psicologia clínica i especialista en psicologia de la negociació. Dirigeix un projecte amb seu a Harvard amb la finalitat de desenvolupar estratègies psicològicament apropiades per atenuar la violència de caràcter ètnic-polític. Ha estat membre del cos docent de l'Escola d'Administració Sloan del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i ensenya negociació a executius d'empresa i a diplomàtics.
Dimarts 3 Gener 2012
Franceso Alberoni. "El arte de liderar. ¿Quiénes son nuestros auténticos líderes?". Barcelona. Gedisa. 2003
Hay personas que brillan con luz propia entre todas las demás. Son los líderes. Quieren crear, construir nuevas instituciones, inventar nuevos mundos. Son semejantes que albergan un sueño y saben cómo cumplirlo: ese empresario emprendedor que consigue crear un producto con alma que satisface las necesidades o los deseos de la gente; ese creativo imaginativo y sagaz que logra trazar una imagen de marca persuasiva y armónica; ese hábil político que dirige con firmeza, honestidad y sensatez las riendas del gobierno; ese administrador que diseña un eficaz plan de gestión; a ese responsable de recursos humanos que agrupa un equipo de trabajo capaz y entusiasta...
El o la líder, en definitiva, es un espejo en el que mirarnos. Aquel o aquella que parece saber tomar siempre la decisión correcta, gestionar los conflictos y transmitir al prójimo convencimiento, confianza, energía y entusiasmo. Porque, en realidad, desde que el mundo es mundo, lo único que cuenta, que mueve y que da fuerza a las personas, que las arrastra, es un sueño. Y eso lo sabe cualquier líder.
Francesco Alberoni
Es profesor de Sociología de la Università San Pio V de Roma. Es articulista del Corriere della Sera y Presidente del Centro Sperimentale di cinematografia. Entre sus obras más importantes sobre los movimientos colectivos y las instituciones cabe destacar Génesis (1989) y los clásicos Enamoramiento y amor (1979), La amistad (1984), El erotismo (1986) y Te amo (1996).
Hay personas que brillan con luz propia entre todas las demás. Son los líderes. Quieren crear, construir nuevas instituciones, inventar nuevos mundos. Son semejantes que albergan un sueño y saben cómo cumplirlo: ese empresario emprendedor que consigue crear un producto con alma que satisface las necesidades o los deseos de la gente; ese creativo imaginativo y sagaz que logra trazar una imagen de marca persuasiva y armónica; ese hábil político que dirige con firmeza, honestidad y sensatez las riendas del gobierno; ese administrador que diseña un eficaz plan de gestión; a ese responsable de recursos humanos que agrupa un equipo de trabajo capaz y entusiasta...El o la líder, en definitiva, es un espejo en el que mirarnos. Aquel o aquella que parece saber tomar siempre la decisión correcta, gestionar los conflictos y transmitir al prójimo convencimiento, confianza, energía y entusiasmo. Porque, en realidad, desde que el mundo es mundo, lo único que cuenta, que mueve y que da fuerza a las personas, que las arrastra, es un sueño. Y eso lo sabe cualquier líder.
Francesco AlberoniEs profesor de Sociología de la Università San Pio V de Roma. Es articulista del Corriere della Sera y Presidente del Centro Sperimentale di cinematografia. Entre sus obras más importantes sobre los movimientos colectivos y las instituciones cabe destacar Génesis (1989) y los clásicos Enamoramiento y amor (1979), La amistad (1984), El erotismo (1986) y Te amo (1996).
Dimarts 27 Desembre 2011
Pau Canaleta. "100 días, 1 imagen. Como crear la imagen de un gobierno". Barcelona, Episteme editorial, 2011.
La imagen de un gobierno se conforma, en gran medida, en sus primeros cien días. Éste es un periodo de gracia que debería ser aprovechado por los gobernantes y sus expertos en comunicación para transmitir una imagen del gobierno que va a perdurar a lo largo de toda la legislatura.
El libro de Pau Canaleta nos ofrece 50 claves indispensables que cualquier gobierno estatal, autonómico o municipal debería tener en cuenta si quiere transmitir la imagen deseada. ¿Cómo se construye esa imagen? ¿Cómo se puede incidir en ella? ¿Cuándo empieza a penetrar en la ciudadanía? Son algunas de las preguntas que Canaleta responde en este libro dirigido a políticos, pero también a todos aquellos que estén interesados en la comunicación política contemporánea.
Pau Canaleta
Consultor en comunicación política e institucional. Director del Centre Català d’Anàlisi i Informació Internacional (CCAII), profesor de Comunicación en la Universidad de Girona (UdG), director de los cursos de dirección de campañas electorales del CCAII i la FUdG y de los seminarios sobre comunicació institucional "Marca Ciutat" y "Propaganda". Es también autor de libros sobre comunicación como "L’estratègia electoral" y "Explica’t amb una història" de l’editorial UOC.
La imagen de un gobierno se conforma, en gran medida, en sus primeros cien días. Éste es un periodo de gracia que debería ser aprovechado por los gobernantes y sus expertos en comunicación para transmitir una imagen del gobierno que va a perdurar a lo largo de toda la legislatura.El libro de Pau Canaleta nos ofrece 50 claves indispensables que cualquier gobierno estatal, autonómico o municipal debería tener en cuenta si quiere transmitir la imagen deseada. ¿Cómo se construye esa imagen? ¿Cómo se puede incidir en ella? ¿Cuándo empieza a penetrar en la ciudadanía? Son algunas de las preguntas que Canaleta responde en este libro dirigido a políticos, pero también a todos aquellos que estén interesados en la comunicación política contemporánea.
Pau CanaletaConsultor en comunicación política e institucional. Director del Centre Català d’Anàlisi i Informació Internacional (CCAII), profesor de Comunicación en la Universidad de Girona (UdG), director de los cursos de dirección de campañas electorales del CCAII i la FUdG y de los seminarios sobre comunicació institucional "Marca Ciutat" y "Propaganda". Es también autor de libros sobre comunicación como "L’estratègia electoral" y "Explica’t amb una història" de l’editorial UOC.
Dimecres 30 Novembre 2011
Lluís Pastor. Retòrica exprés. Barcelona. 2008. Editorial UOC.
Al llibre de les pors, la por de morir ocupa el sisè lloc, mentre que la por que tenim a comunicar en públic és en la primera posició. Vol dir això que en un funeral la majoria de les persones preferiria ser al fèretre que haver de pronunciar unes paraules per al difunt.
Comunicar en públic sol generar en les persones un estrès que de vegades resulta insuportable. I llavors sorgeix la creença que comunicar en públic és una cosa que està reservada als que tenen un do. Ens hem de negar a acceptar-ho, ja que comunicar amb èxit en públic és una qüestió d'actitud. Qui vol comunicar en públic amb correcció ho fa. Només és necessari voler fer-ho i dotar-se d'un sistema que ajudi a controlar la nostra comunicació: el nostre discurs o el nostre text escrit.
Marina Badia, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011
“El llibre ens explica com extreure unes bones idees, com ordenar-les, com saber-les redactar i argumentar, per tal de fer una bona exposició amb èxit".
Gemma Solé, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011
“El fet clau per a garantir una comunicació exitosa és la voluntat de comunicar, l’actitud, i així la motivació et fa poderós. Allò que algunes vegades pensem que és una qualitat innata; amb estructura, treball i un procés adequat es pot aprendre, i incorporar, de manera que acaba essent un recurs propi. Retòrica exprés és un bon llibre per tenir a ma i consultar en moltes ocasions”
Loida Serrano, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011
Lluís Pastor
Al llibre de les pors, la por de morir ocupa el sisè lloc, mentre que la por que tenim a comunicar en públic és en la primera posició. Vol dir això que en un funeral la majoria de les persones preferiria ser al fèretre que haver de pronunciar unes paraules per al difunt.
Comunicar en públic sol generar en les persones un estrès que de vegades resulta insuportable. I llavors sorgeix la creença que comunicar en públic és una cosa que està reservada als que tenen un do. Ens hem de negar a acceptar-ho, ja que comunicar amb èxit en públic és una qüestió d'actitud. Qui vol comunicar en públic amb correcció ho fa. Només és necessari voler fer-ho i dotar-se d'un sistema que ajudi a controlar la nostra comunicació: el nostre discurs o el nostre text escrit.
"Aquest llibre ens dóna arguments per motivar-nos a comunicar-nos correctament i ens ensenya un procés ràpid, senzill i segur per construir comunicacions”
Marina Badia, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011
“El llibre ens explica com extreure unes bones idees, com ordenar-les, com saber-les redactar i argumentar, per tal de fer una bona exposició amb èxit".
Gemma Solé, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011
“El fet clau per a garantir una comunicació exitosa és la voluntat de comunicar, l’actitud, i així la motivació et fa poderós. Allò que algunes vegades pensem que és una qualitat innata; amb estructura, treball i un procés adequat es pot aprendre, i incorporar, de manera que acaba essent un recurs propi. Retòrica exprés és un bon llibre per tenir a ma i consultar en moltes ocasions”
Loida Serrano, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011
Lluís Pastor
És doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull, màster en Ciències de la Informació per la UAB i titulat en Direcció i Administració d’Empreses per IESE. És professor del mòdul 2. Comunicació amb éxit del Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Conferenciant i autor de diversos llibres sobre la comunicació entre els que destaquen: "Escriptura sexy", "Parla'm i seré feliç" i "Si un lleó entrés en uns grans magatzems".
| Amb el suport | |
 |
| Col·labora: | ||
 |
 |
 |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |