La pandèmia ha posat al descobert com som. Ens ha posat a prova. Ens ha posat contra les cordes i ens ha fet viure situacions intenses amb nosaltres mateixos i amb el demés, especialment amb els veïns i veïnes i amb els nostres companys de la feina.

Durant la pandèmia, en concret en l'estat d'alarma, vaig decidir investigar una mica. Mentre preguntava als meus companys i companyes de professió que treballen en els serveis municipals de mediació ciutadana del país, vaig fer en paral·lel una breu enquesta de 24 hores a les xarxes socials digitals, per saber si havia més o menys conflictes i la percepció de la gent davant d'aquest fenomen.

En concret vaig formular tres preguntes, però per mi la més important va ser la darrera.

Vaig optar per les xarxes socials digitals següents: Facebook, Twitter i Instagram. Es van donar variacions en els percentatges de les respostes, però en totes es donava una marcada tendència.

Vaig preguntar, primer: «Creieu que ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Respostes: guanyava el sí, la situació ho propiciava. Després: «A la teva comunitat o escala ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Resposta: menys conflictes. I finalment si: «Està ben vist tenir conflictes i que se sàpiga?». Respostes: no està ben vist i els percentatges eren contundents. Així que trobem molt normal tenir conflictes, però no es donen a casa nostra i si apareixen qui els té i no els resolts és vist negativament pels altres. Així som els humans, molt comprensius, però jutjadors de mena.
 

---

Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci.

---

I és que la resposta a aquesta darrera pregunta amaga una realitat interessant. Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci. Dit d'una altra manera, si el té i el resol és vist com una persona agradable i eficaç que pensa en ell i en la resta de mortals. Per contra, aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
 

---

Aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).

---

I és que de conflictes, encara que no en vulguem, en tindrem. Precisament per aquest fet, hem de dotar-nos d'habilitats necessàries per prevenir-los i saber-los gestionar, no només per a nosaltres, sinó perquè la resta de persones ens valoraran pitjor o millor com a individus i com a ciutadans en funció d'aquestes habilitats i resultats. No en tinguin cap dubte. Pensin en les seves comunitats, sovint hi ha un veí que cau bé a tothom, perquè quasi mai té problemes, quan els té els resol i a més té temps per ajudar els altres a no tenir-los. El típic senyor o senyora que regala consells que funcionen. I funcionen. És com si aquest veí o veïna actués en el rol de mediador. I la mediació en aquesta cas ens fa millors persones.
 

---

Per als altres, que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa, als seus ulls, millor persona.

---

Així que darrere d'aquesta afirmació hi ha un fet constatat, per als altres que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa als seus ulls millor persona, però també per als nostres ulls, ja que prenem decisions encertades en cada moment sense la càrrega psicològica de les emocions «negatives» de la confrontació i la lluita, i això és especialment així quan ho encarem pensant que ha de perdre una persona perquè guanyi l'altra. I no hi ha cosa que ens faci més ràbia i ens penalitzi a la vida que perdre una i una altra vegada. Potser que comencem a guanyar, oi?

 

El temps per si sol no soluciona res. El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin. Si les coses passen, és perquè durant aquest temps les persones, els grups, les organitzacions, les empreses, els governs han fet o han deixat de fer coses.

Quantes vegades hem escoltat que “El temps ho arregla tot”, quan aquesta afirmació en el sentit estricte de les paraules sabem que és falsa. Quan realment el que hauríem de dir és “Deixa de fer el que fas (tal com ho fas no dóna resultats) o no et preocupis més per aquesta qüestió (que no està sota el teu control) o no pensis o parlis amb aquella persona (s’ha produït un conflicte i aquesta persona està dolguda i no pot o no vol parla ara amb tu), etc.

 

---

El temps, els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys, les dècades, els mil·lennis no fan que les coses passin.

---

Aleshores, per què diem que “el temps ho arreglarà tot” quan no arregla o arreglarà res?

Ho fem sobretot en les nostres relacions personals, perquè sabem que si deixem passa el temps en les nostres relacions laborals, productives, de negocis, d’empresa o polítiques, l’únic que passarà és que el temps ens arrossegarà cap el fracàs traduït en la pèrdua de la feina, de diners, d’oportunitats de mercat, de crítiques dels nostres usuaris o accionistes, de crítiques dels nostres ciutadans, de pèrdua d’electors, de sortida del govern o de no guanyar una eleccions.

Les nostres relacions personals properes, familiars, de parella són molt intenses, molt estretes, molt constants i el fet de pensar que un “temps” (en el que fem o deixarem de fer coses o d’estar junts) pot ajudar a millorar la relació que s’ha vist afectada per situacions de tensions i conflictives intenses, estretes i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius de la parella, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però amb aquesta distància física i sentimental també afecta a les característiques positives que desapareixen i s’eliminen durant un “temps”.

És a dir que quan es diu deixar que “el temps ho arregli” el que volem dir és que en aquestes relacions intenses, estretes i constants les tensions i conflictes s’aturin perquè les característiques que identifiquen la relació deixin per un moment d’existir mentalment i de materialitzar-se físicament. És a dir, si no hi ha el dia a dia de la relació, tampoc hi ha el dia a dia dels conflictes de la relació.
 

---

Les nostres relacions personals són molt intenses, molt estretes, molt constants, i el fet de pensar que un “temps” pot ajudar a millorar la relació afectada per conflictes intensos, estrets i constants, és perquè momentàniament aquests aspectes negatius, a través de l’allunyament psicològic i físic, desapareixen, s’eliminen. Però també les característiques positives.

---

Per tant, perquè això passi, que no és la millor de les solucions, potser d’entrada la menys bona, les persones implicades han hagut de fer alguna cosa i, en conseqüència, el temps no és una causa de la solució, sinó un efecte de les nostres accions en forma d’allunyament i de distància sentimental, psicològica i fins i tot física de les persones.

Deia més a munt que en una altra esfera de relacions, la frase “El temps ho arreglarà tot” es veu més clarament que no arreglarà res i que costa encara més d’interpretar i d’utilitzar. Potser també és donen les característiques d’intensitat, de proximitat estreta i de constància, però ja no són entre persones directament, sinó entre persones i organitzacions i en les quals no totes les parts comparteixen tots els mateixos interessos. Per exemple, entre els socis d’un club esportiu i el club esportiu i els seus jugadors.

Penso aquests dies en el FC Barcelona i en la seva derrota en els quarts de finals de la competició europea. Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules, directa o indirectament, que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic que tenien els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no arregla res. Bé, en aquest cas, davant de la inoperància de les persones responsables del club i de deixar que el temps passi és demostra que no s’arregla res, al contrari que el temps fa malbé inexorablement les coses (perds els partits) i les persones (envelleix els jugadors).
 

---

Penso en les derrotes successives d’aquests últims anys en les grans eliminatòries, i com els responsables del club han anat dient amb fets i paraules que tard o d’hora “el temps ho acabaria arreglant tot” perquè, amb els jugadors (Messi + fitxatges) i el cos tècnic, els títols arribarien i no ha estat així, fins a demostrar que el temps no soluciona res.

---

Al cap i a la fi, el temps pot jugar a favor nostre si sabem en cada moment quina és la millor opció entre totes les opcions, on deixa passar el temps és la menys millor.

Què sabem dels efectes dels boicots a productes? Tenen efecte a nivell econòmic, però en quin percentatge? Però realment aquest és l'efecte més important? Com són d'importants els efectes sobre la marca? Potser l'afectació queda registrada en les nostres ments i perdura durant més temps que a nivell immediat.

Excel·lent article d'Esteban Ordoñez al portal Yorokobu en el que explica d'on neix el fenòmen del boicot i el "buycott" posa exemples dels seus efectes en diferents productes i marques.

Llegir l'article sencer

En aquests temps on cal molta comunicació i saber comunicar, recomano: http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/1/224/parla'm-i-sere-felic de Lluís Pastor #santjordi #comunicacio #conflictes #persones


Per saber més sobre com han actuat i actuen els polítics davant dels seus públics: "El poder político en escena" de Luis Arroyo http://www.luisarroyo.com/lo-que-escribo/ #santjordi #politica #poder #comunicacio #conflictespúblics #compol #rescon


 

Sabent com gestionar conflictes esdevenim agents productors i promotors de felicitat

Què és el que ens fa més infeliços? La incertesa. L'aparició d'un conflicte comporta un càrrega molt alta d'incertesa, primer per la visió negativa que comporta aquesta realitat, però sobretot per la necessitat d'abordar-lo i no tenir clar com fer-ho de tal manera que aconseguim resoldre'l.

És en aquest sentit, el passat 15 de març a l'Espai Moments de Banyoles es va dur a terme la xerrada "A la recerca de la felicitat" impartida per Xavier Pastor.

I és que quan tothom en parla, però ningú ens donar pistes clares de com aconseguir-la en el context social i comunitari, en relació amb els altres, que cal donar elements suficients perquè les persones puguin assolir aquesta fita. Una fita a l'abast de tothom. De tothom.

Durant la xerrada es van aportar criteris i instruments per treballar aquest tipus de situacions i revertir-les positivament a partir de:

1) Actitud positiva, 2) anàlisi acurada de la situació, les percepcions i del context, 3) comunicació dels motius i de les accions dutes a terme entre les persones i/o grups implicats i afectats, 4) separar la persona del problema, 5) no reaccionar negativament a nivell emocional, 6) ser conscients que el conflicte no neix de la nit al dia i 7) treballar a partir de les opcions més senzilles aportades per les persones per superar aquestes situacions.  

Vols i creus que pot ser un líder mediador o una líder mediadora?

Busquem persones amb actituds dialogants i conciliadores, que ajudin als altres a cercar solucions als seus conflictes i que no disposen de suficients recursos per accedir a la formació especialitzada en Resolució de Conflictes Públics i Comunitaris.

El projecte LÍDERS MEDIADORS I MEDIADORES pretén afavorir l'accés a la formació especialitzada, sobretot de postgrau, de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària, a persones amb menys oportunitats i recursos, però proactives socialment, perquè apliquin els coneixements adquirits en el tractament positiu de conflictes a les seves comunitats, comportant unes oportunitats de millora professional, i de benestar pels seus veïns i conciutadans.

Un grup de col·laboradors del Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de la Universitat de Girona impulsem el projecte Teaming "Líders mediadors i mediadores".



Més informació sobre el grup de persones promotores de "Líders mediadors i mediadores"

Més informació del projecte i de les condicions per esdevenir candidat a "Líder mediador o mediadora"

Les persones interessades a ser candidats, llegiu el projecte i els requisits imprescindibles per a ser Líder Mediador o Mediadora  i feu-nos arribar un correu electrònic a: info@resoluciodeconflictes.org