Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.
Amb el treball comunitari i la mediació comunitària, treballem per refer aquelles relacions trencades, promoure la cohesió en aquells espais on tothom pensa que no hi ha res a fer. Fer-los protagonistes dels seus propis canvis.
EDUARD CARRERA
04/10/2023
La cohesió social és un dels gran reptes al qual s’enfronten les ciutats per garantir el benestar dels seus ciutadans.
Rutger Bregman, en el seu llibre "Utopia per a realistes" ens explica com cada vegada hem acumulat més riquesa, però en canvi els índexs de pobresa no paren de créixer any rere any.
De fet, el que ens diuen les dades, és que a pesar de viure en una època de riquesa sense precedents, aquesta no acaba repercutint en la població. Així, les desigualtats augmenten al mateix ritme que la diversitat.
Com ho poden aguantar les ciutats això? Com es pot promoure la cohesió social en un societat cada vegada més fragmentada, més segregada?
Si ens fixem en l’enquesta de polarització i convivència elaborada el 2022 per l’Institut Català de la Pau, el 7,2% de les persones enquestades valora com a positiva la convivència al seu barri. Si eixamplem la mirada a la comunitat passa a ser d’un 7%, però en canvi si ampliem l’horitzó a tot l’Estat cau fins a un 5,9%.
Quan més llunyana l’estructura, més sensació de descohesió, de fragmentació. L’escala, acaba cobrant una importància cabdal. Com més petita, com més propera, més sensació de convivència. Amb les relacions, passa exactament el mateix.
Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.
Estructures i relacions, barris i veïns i veïnes. En els darrers anys s’han anat esquerdant poc a poc, i tot i que hi ha una gran part de persones que valoren com a positiva la convivència, hi ha un grup prou important que la considera un repte. Estem realment cohesionades? Com podem abordar els múltiples conflictes que se’n poden derivar?
Les dades ens posen damunt de la taula una qüestió essencial: la importància de generar espais de trobada, de trencar amb la tendència que cronifica la fragmentació. Per això és essencial el treball comunitari, la mediació comunitària. L’acció als barris. L’acompanyament a processos on la convivència, la cohesió i les estructures cobren protagonisme
En els propers anys, l’acció comunitària esdevindrà essencial perquè és la única que pot garantir recuperar els vincles entre la ciutadania.
Ens hem acostumat en excés a distanciar-nos de l’altre quan ens molesta, quan no el coneixem, quan no el sentim com “nosaltres”. Hem deixat de banda la vella costum de l’encontre, de la necessitat i l’interès de configurar un “nosaltres”.
Des de la mediació comunitària podem permetre’ns acostar-nos a aquesta complexitat des d’una perspectiva renovada. Aquella que dona la veu a les protagonistes, les veïnes. Aquella que defuig de les taules de coordinació per abordar un problema i que s’esmuny pels carrers del barri, per les places, per les comunitats veïnals. Fer mentre pensem, mapejar la fragmentació per trencar-la des de la organització col·lectiva.
Com si d’un petit miratge es tractés, potser, d’aquesta manera, l’acció no serà la desconfiança, sinó que passarà a convertir-se en allò més poderós del que disposem les persones: el reconèixer a l’altre. Fer-lo sentir part de la comunitat. Aquella que ens identifica a totes.
