Al llibre de les pors, la por de morir ocupa el sisè lloc, mentre que la por que tenim a comunicar en públic és en la primera posició. Vol dir això que en un funeral la majoria de les persones preferiria ser al fèretre que haver de pronunciar unes paraules per al difunt.

Comunicar en públic sol generar en les persones un estrès que de vegades resulta insuportable. I llavors sorgeix la creença que comunicar en públic és una cosa que està reservada als que tenen un do. Ens hem de negar a acceptar-ho, ja que comunicar amb èxit en públic és una qüestió d'actitud. Qui vol comunicar en públic amb correcció ho fa. Només és necessari voler fer-ho i dotar-se d'un sistema que ajudi a controlar la nostra comunicació: el nostre discurs o el nostre text escrit.

"Aquest llibre ens dóna arguments per motivar-nos a comunicar-nos correctament i ens ensenya un procés ràpid, senzill i segur per construir comunicacions” 

Marina Badia, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

“El llibre ens explica com extreure unes bones idees, com ordenar-les, com saber-les redactar i argumentar, per tal de fer una bona exposició amb èxit".

Gemma Solé, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

 
“El fet clau per a garantir una comunicació exitosa és la voluntat de comunicar, l’actitud, i així la motivació et fa poderós. Allò que algunes vegades pensem que és una qualitat innata; amb estructura, treball i un procés adequat es pot aprendre, i incorporar, de manera que acaba essent un recurs propi. Retòrica exprés és un bon llibre per tenir a ma i consultar en moltes ocasions” 

Loida Serrano, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

És doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull, màster en Ciències de la Informació per la UAB i titulat en Direcció i Administració d’Empreses per IESE. És professor del mòdul 2. Comunicació amb éxit del Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Conferenciant i autor de diversos llibres sobre la comunicació entre els que destaquen: "Escriptura sexy", "Parla'm i seré feliç" i "Si un lleó entrés en uns grans magatzems".

Xavier Pastor et al. Guia pràctica de la gestió de conflictes al teixit associatiu. Barcelona. Editorial Mediterrània i CONFAVC. 2008.

Aquesta guia elaborada a partir d'estudis sobre el sector i a partir de conflictes que es pordueixen en les entitats sense afany de lucre, està dividida en 3 parts:

La primera part de la guia consta dels coneixements bàsics i d’aproximació, anàlisi i gestió dels conflictes en general.

La segona part presenta els trets comuns d'aquestes organitzacions a partir dels seus punts forts i febles que facilitaran l'aplicació després dels coneixements sobre la gestió dels conflictes.

I la tercera part, presentació d'un seguit de casos de conflictes amb el seu corresponent diagnòstic i una proposta pràctica d’abordatge i gestió per a la seva resolució.




Xavier Pastor
Politòleg i conflictòleg. Professor i director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Consultor a la UOC en el Master i Postgrau de Conflictologia. Ha estat el Coordinador del Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat. Ha gestionat la resolució de conflictes i processos de facilitació de solucions en diferents institucions públiques i entitats privades. És autor de diversos articles i llibres sobre la prevenció, gestió i resolució de conflictes.




Judith Morillas
Master en Conflictologia per la UOC. Actualment es tècnica de joventut de l'Ajuntament de Calella.





Cristina Peris
Sociòloga, especialitzada entorn la planificació i gestió de projectes, mètodes i tècniques per a l'estudi de la població i la immigració. Va impulsar i gestionar l'Observatori de la Ciutadania i Immigració de Sant Cugat del Vallès. Ha efectuat diverses col•laboracions amb entitats en diferents projectes. Actualment és tècnica de l'adminsitració local.






Araceli Crespo
Pedagoga i professional de la formació del voluntariat a les entitats, com a docent en cursos de monitors i directors de lleure infantil i juvenil, i després com a membre del departament de pedagogia de la Fundació Pere Tarrés. Tècnica d’associacionisme i voluntariat i Responsable del Pla de Formació del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya.




 

Xavier Pastor ens ajuda a fer un plantejament cap a endavant en la gestió del voluntariat, i, partint de la vigència dels drets i deures recollits en la Carta del Voluntariat, ens anima a buscar el desenvolupament de les persones voluntàries tant a nivell personal com en el marc de l'associació, per tal d'afavorir el diàleg i superar els conflictes que es puguin donar.

Vídeo de la XVII Fòrum La Primavera de les Associacions celebrat a Torre Jussana els dies 27 i 28 d'abril de 2011.

Expert en gestió de conflictes i Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (FUdG)





"Ara cap persona més morirà a causa del terrorisme d'ETA. Ara és el moment d'actuar democràticament des de l'excepcionalitat d'aquesta nova etapa, d'aplicar l'experiència d'altres processos similars, de no mirar enrere, de recuperar la paraula, de dialogar i de perdonar. Ara no només s'ha de voler la pau, s'ha de ser la pau"

Les solucions, igual que els conflictes, no es donen de la nit al dia.

El comunicat d'abandonament definitiu de les armes per part d'ETA és el resultat històric d'un llarg procés. De negociacions, de treves, de morts simbòliques, d'assassinats cruents, d'interessos partidistes i electorals, de molt bones voluntats i, finalment, d'estratègies encertades fins a trobar el camí de la pau.

Els fets i les passes que s'han donat el darrer any han estat decisives. Al gener d'enguany vaig escriure en aquest diari l'article Una bona i nova oportunitat, comentant el darrer comunicat de treva d'ETA i afirmant que assistíem a un canvi, per petit que semblés: ETA aplicava allò que l'esquerra "abertzale" demanava, mentre que, abans, es donava en el sentit contrari. En aquell moment, s'estava produint la intervenció dels mediadors internacionals amb experiència en altres processos de conflicte nacionals.

L'entrada en escena d'aquests mediadors va facilitar la sortida d'aquest conflicte de les quatre parets del País Basc i de la visió partidista dels governs de l'Estat. La celebració de la Conferència de Pau d'aquesta setmana a Sant Sebastià, amb la presència de rellevants polítics i mandataris internacionals, ha estat premonitòria i un factor decisiu més per aconseguir el comunicat del cessament definitiu de la violència per part d'ETA.

Quines han estat les claus d'aquest procés?

Ningú sap exactament quin ha estat l'ordre lògic, però un conjunt de factors sumats, sovint articulats i, finalment, ben orientats cap a la resolució del conflicte han donat lloc a aquest comunicat històric.

La política ha estat decisiva en aquest procés. D'entrada, la política del dia a dia de les organitzacions de la societat civil i de sectors de l'església del País Basc en favor del diàleg que han apostat, malgrat les pors i les incerteses, per obrir vies de negociació i aconseguir apropaments cap a ETA.

Les decisions i l'acció del Govern i d'institucions polítiques dels País Basc. Per què com és que les coses s'han mogut de veritat quan el PNB i els partits de l'esquerra abertzale han perdut poder institucional?

Amb la política d'Estat, combatent ETA amb el terrorisme dels GAL, perseguint els terroristes i els seus suposats suports socials policialment i il·legalitzant els partits polítics amb vinculacions ideològiques o econòmiques.

Per últim, amb l'entrada en escena de professionals de la resolució de conflictes, així com declaracions de suport cap a un procés de negociació i de pau a Euskadi per part de polítics i representants d'institucions internacionals.

I ara què? Ara cap persona més morirà a causa del terrorisme d'ETA. Ara és el moment d'actuar democràticament des de l'excepcionalitat d'aquesta nova etapa, d'aplicar l'experiència d'altres processos similars, de no mirar enrere, de recuperar la paraula, de dialogar i de perdonar. Ara no només s'ha de voler la pau, s'ha de ser la pau.
 

Johan Galtung. "Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Afrontando los efectos visibles e invisibles de la guerra y la violencia". Bilbao, Bakeaz/Gernika Gogoratuz, 1998

Aquest llibre, escrit per a després de la violència, ens indica que l'alto el foc, la treva, sent important, no ho és tot, si es pretén aconseguir la pau. Fins i tot que pot ser enganyós en la mesura que el “després de la violència” pot convertir-se fàcilment en “un abans d'una (nova) violència” si no s'entén que per sota de la violència visible i directa hi ha sempre violència estructural (conflicte, injustícia, contradicció) i una cultura de la violència o una violència cultural que no desapareixen mecànicament amb la signatura del tractat de pau i que poden seguir sent font de la violència visible.

La resposta que s'articula en aquest llibre se centra en les seves tres R: reconstrucció, reconciliació i resolució del conflicte. La reconstrucció anirà dirigida a afrontar els efectes de la violència directa, la reconciliació anirà dirigida a la violència cultural i la resolució a l'estructural.




Johan Galtung

Politòleg noruec. Professor d'Estudis per a la Pau en diverses universitats i director de Transcend, xarxa internacional per a la pau i el desenvolupament (www.transcend.org). En 1959 va fundar l'Institut Internacional d'Investigació per a la Pau, a Oslo.
És un dels fundadors i protagonistes més importants de la investigació sobre la pau i els conflictes socials.