Albert Ruhí, Biòleg i professor del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), ens presenta els temes i continguts del mòdul de conflictologia ambiental, en concret els conflictes relacionats amb el medi ambient "gris" com els associats a l'ecologia més "verda".

Xavier Pastor, conferenciant, professor i director del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, comenta els aspectes més destacats en l'aparició del conflicte i bàsics en la seva resolució.

Els conflictes han esdevingut cada cop més una coordenada bàsica i estable per entendre el funcionament de les societats i de les nostres relacions socials. Aquest fet situa la gestió dls conflictes com a una oportunitat per donar resposta positiva als reptes i a les demandes col·lectives i individuals que els han originat.

Aquest curs pretén oferir un seguit de formules, procediments, tècniques i eines bàsiques per aprendre a abordar els conflictes, detectar la seva aparició i gestionar la seva resolució de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria.

Jordi Busquet et al. La violència en la mirada. L'anàlisi de la violència en la Televisió. Editorial: Universitat Ramon Llull. Barcelona. 2001.

 

Des del sentit comú —i sovint des del camp intel·lectual— es tendeix a convertir la televisió en un dels principals bocs expiatoris del nostre temps. Els estudis sobre la violència i la televisió s’encarreguen, generalment, a partir de la sospita que hi ha una relació causal, més o menys directa, entre la violència a la petita pantalla i la violència al carrer.

Tot i que la televisió té una transcendència social i cultural indiscutible, que pot ser impactant i commovedora, els experts no s’acaben de posar d’acord, però, en si hi ha (o no) una relació directa entre la violència televisiva i la violència real. Els autors analitzen aquesta relació amb la que es tendeix habitualment a sobredimensionar la importància de la televisió sobre els comportaments tant positivament (quan es considera la televisió com un instrument educatiu) com negativament (quan es culpa la televisió de males influències).

Doctor en Sociologia. Professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull. Autor de diversos llibres, estudis i manuals sobre la comunicació, la cultura, la violència i els mitjans de comunicació, en concret sobre la televisió. Entre d'altres obres, "El sublim i el vulgar: els intel·lectuals i la cultura de masses" (1998); "Els escenaris de la cultura. Formes simbòliques i públics a l’era digital" (2005); "La cultura" (2006). "La recerca en comunicació. Què s’ha de saber? Quins passos s’han de seguir " (2006).


 

La ciutat de Figueres està situada a l'extrem nord-oriental de Catalunya. Amb una població de 45.000 habitants, és la capital de la comarca de l'Alt Empordà, el seu centre econòmic i sociocultural.  La seva posició geogràfica i estratègica, en el centre neuràlgic de la Costa Brava, propera a la frontera amb França i a una hora i trenta minuts de Barcelona per carretera, la converteixen en un important centre de comunicacions dotat d'una gran accessibilitat.

Figueres (Alt Empordà) és juntament amb Olot i Torroella de Montgrí una més de les seus del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. En aquesta ciutat, està previst que enguany se celebrin 2 de les 5 sessions presencials de cap de setmana, concretament, la primera, per visitar una experiència de mediació comunitària i, la última, dedicada a la presentació dels projectes i pràctiques dels postgrau realitzats pels alumnes.

Aquestes classes es duen a terme a les instal·lacions del Castell de Sant Ferran -el castell militar més gran de tota europa i ara reconvertit en equipament per al desenvolupament d'usos culturals, acadèmics i socials, com per exemple el Diploma de postgrau -gràcies a la voluntat i al suport de l'equip de govern de l'Ajuntament de Figueres.

Com la resta de sessions presencials, a Figueres els alumnes comparteixen àpats, el sopar de divendres i el dinar de dissabte, amb l'equip de l'organització, coordinador i director, i de forma especial amb algun professor com a convidat.

També s'ofereix la possibilitat dormir la nit del divendres al dissabte en un hotel a preus excepcionals, per aquelles persones que venen de fora de Figueres.

Més informació


 

Fer un postgrau, per exemple de Resolució de Conflictes, et pot donar entre un 8% i un 12% més de possibilitats d'obtenir una feina.

Segons dades d'ofertes de feines d'organitzacions a ADECCO, el fet de tenir en el currículum una titulació de postgrau t'ofereix més possibilitats d'accedir a una feina.

Concretament a Catalunya, la formació del postgrau et donava l'any 2010 un 8,45% més de possibilitats.

Per sectors, si aquesta formació té impacte en la consultoria o manté relació amb l'àmbit jurídic, com la resolució de conflictes, la negociació, la mediació o la facilitació, pot arribar a un valor afegit d'entre un 8,94% i fins a un 11,40%.

Més informació
 

Margarida Gallardo, alumna de la 6a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG) ens fa cinc cèntims dels aspectes que aporten una alta satisfacció i impressió d'aquesta formació a partir dels continguts, professors, pràctiques i les sessions presencials, entre d'altres.





 

L'Helena Vancells, alumna de la 6a edició del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), explica els coneixements i la pràctica professional i també a nivell personal que ha obtingut en resolució de conflictes, especialment en l'àmbit públic i comunitari.

John Paul Lederach. Transformació de conflictes: petit manual d'ús. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Icària, 2010.


El llibre ofereix una aproximació al conflicte que sigui esperançadora ja que el conflicte assetja de manera permanent la convivència humana. Fa referència tant a conflictes entre persones, com entre grups dins les comunitats i entre estats.

La pràctica de la transformació de conflictes no solament es pregunta com acabar amb una situació no desitjada, també com construir quelcom que desitgem; no solament es planteja com afrontar les crisis immediates, també com abordar les situacions a llarg termini. La pràctica de la transformació de conflictes requereix solucions i canvi social.




John Paul Lederach ha treballat durant més de vint anys en el terreny de la transformació de conflictes i la construcció de pau a Amèrica Llatina, Àsia, Àfrica, Àsia Central i Amèrica del Nord. Fruit d'aquesta experiència ha publicat nombrosos llibres i manuals sobre el tema. Actualment és professor de Construcció Internacional de la Pau al Kroc Institute for International Peace Studies, Universitat de Notre Dame, i és també un destacat investigador del Center for Justice and Peacebuilding a l'Estern Mennonite University.



 

En Gerard Esteban, alumne de la 6a edició del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), comenta aquells aspectes més destacats i que fan recomanable aquesta formació, especialment per la combinació de l'aprenentatge online amb les sessions presencials i la proximitat de l'equip de direcció.




 

Girona és la seu principal del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. En aquesta ciutat se celebren  sempre algunes de les classes de les 5 sessions presencials de cap de setmana.

Aquestes classes es duen a terme a les instal·lacions que la Fundació UdG té al Campus Montilivi de la Universitat de Girona.

A més, es proposa als alumnes per poder compartir els àpats, el sopar de divendres i el dinar de dissabte, amb l'equip de l'organització, coordinador i director, i de forma especial amb algun professor com a convidat. Això és un valor afegit a les classes, ens permet coneixe'ns millor com a persones i ens ajudar a passar-ho bé plegats!

També s'ofereix la possiblitat de trobar un lloc on dormir la nit del divendres al dissabte, per aquelles persones que venen de fora  de Girona a preus molts econòmics.

Girona té tot l'encant de les grans ciutats, però sense multituds; una ciutat feta a mida humana per badar en tots els vessants: carrers, universitats, oferta cultural, restaurants, serveis, esdeveniments..... la ciutat és viva i sempre té sorpreses per oferir-vos.

En aquest postgrau, tot són avantatges!!

Més informació

Vídeo del programa 30 minuts de Televisió de Catalunya en el que es tracten de forma comparativa els models d'educació de Finlàndia i a escoles públiques de Manhattan (Nova York) i comentats per responsables, professionals i experts del món educatiu de Catalunya.
 

El debat sobre l'educació a Catalunya és més viu que mai. Com millorar? Que estem fent malament? Ens hem de remetre com a punt de partida a l'estudi internacional de referència sobre l'educació, l'informe Pisa. En l'últim informe, Catalunya sintonitza amb la mitjana dels països de l'OCDE, però no en matèria d'abandonament i fracàs escolar, que estem molt per sota. Finlàndia, amb notes màximes sobre l'informe PISA, ha esdevingut un punt de referència educatiu a nivell mundial. Hi podem aprendre? Alguns agents i professionals de la comunitat educativa afirmen que l'educació a Catalunya està massa subjecte a les casualitats.

Avui l'educació catalana genera un 30% d'abandonament i fracàs escolar? Quin pes tenen els conflictes entre alumnes i professors, entre escola i família, en el propi alumne que no se'n surt, en aquest percentatge? Pot la gestió dels conflictes millorar el rendiment d'alumnes i escoles?

Un millor enfocament, gestió, planificació i prevenció dels problemes i conflictes de diferent índole que es donen a les aules i els centres escolars pot reduir aquest percentatge elevat d'abandonament i fracàs escolar?

Cal una formació més aprofundida i un lideratge preparat sobre la gestió i resolució positiva de problemes i conflictes a i de totes aquestes persones encarregades de l'educació dels nostres joves?

El curs de Resolució Positiva de Conflictes en l'àmbit de l'educació i l'ensenyament, de caràcter semipresencial de la Universitat de Girona (Fundació UdG) i que s'inicia el proper més de maig,  pretén donar resposta a aquests conflictes a través d'un model .
 

Xavier Pastor, director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG avança en aquest vídeo alguns dels aspectes més importants que es tractaran en el mòdul 4 del postgrau dedicat a la gestió del conflicte públic respecte què és un conflicte públic i com la millora de la seva gestió facilita la modernització de l'administració i fa augmentar la confiança dels ciutadans en la política i els governs.




 

Xavier Pastor, docent i director del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, comenta els trets bàsics dels continguts del Curs online de gestió de conflictes i organitzacions del tercer sector que s'organitza a finals de febrer des de la Fundació UdG.

Aquest vídeo se subratlla com des de la gestió dels conflictes es pot transformar la societat, a partir d'un millor abordatge, tractament i prevenció de la conflictivitat social, així com a partir de la intervenció en els problemes i reptes que afecten internament a les entitats d'aquest sector i externament en la relació amb altres agents públics i privats lucratius.

Xavier Pastor, conferenciant, professor i director del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), ens explica, aprofitant que a l'Octubre en comença una nova edició, quins son els objectius del postgrau i com és d'important la formació en l'èxit o el fracàs en la gestió dels conflictes.