El mes de març passat l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) publicava en la seva revista aquest article que explica el passat i el present dels projectes, experiències i serveis de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària a casa nostra i planteja, en base als encerts, els fracassos i les condicions actuals, un model d'èxit per al futur a nivell municipal i comarcal.

Per un model d'èxit en la Resolució de Conflictes Públics

Qualsevol projecte o servei que pretengui donar respostes als problemes i conflictes actuals haurà de tenir principalment tres característiques bàsiques si vol assolir l'èxit: 1) ser senzill, 2) ser econòmic i, 3) ser innovador. Aquestes són les recomanacions del Massachusetts Tecnology Institut (MIT) a institucions i organitzacions, després de les seves anàlisis a diferents països del món i independentment de quina sigui la tecnologia a aplicar.

Malgrat pugui sorprendre, així és com han actuat les administracions públiques locals catalanes en la posada en marxa de projectes per a prevenir, gestionar i resoldre conflictes públics i aplicar la mediació comunitària, des del final dels noranta i principis del dos mil.

(...) Aquest model per projectes va voler ser substituït l’any 2006 –època de molts ingressos a l’hisenda local-, per un altre que impulsava tècnica i econòmicament la creació de serveis de mediació ciutadana bàsicament a ajuntaments de l'àrea metropolitana a través de convenis amb la Diputació de Barcelona.

(...) Avui, sense els diners extres, s’ha vist que aquests serveis de mediació no s’haurien posat en marxa només amb els pressupostos municipals, mentre que les pràctiques anteriors eren econòmicament sostenibles per als municipis.

Llegir més



 

"Els ciutadans opinen que seria desitjable que les entitats tinguéssin més protagonisme en la resolució de problemes socials". (Estudi del Voluntariat a Catalunya, 2001).


 

 

"La situació del voluntariat d'Acció Social a Espanya (Diagnòstic del 2011) mostra com les entitats tenen la capacitat de detectar i resoldre problemàtiques i conflictes".

"Malgrat tot, aquestes entitats no estan exemptes de conflictes. Com s'ha de treballar per mantenir i augmentar aquesta potent funció social i la confiança dels ciutadans amb aquestes entitats?" (Guia pràctica de la gestió de conflictes al teixit associatiu)
 

Des del 26 d'abril al 24 de maig d'enguany, s'organitza aquest curs semipresencial (online i presencial) que ofereix competències bàsiques per a la gestió i la resolució de conflictes, concretament en l’anàlisi, abordatge, tractament dels que afecten a les entitats sense afany de lucre, sobretot internament, per exemple en els membres de la junta directiva o el voluntariat, i també d’aquells que es donen en la interacció amb d’altres agents i institucions.

 

Objectius:

- L’obtenció de formules i habilitats bàsiques per a la detecció, abordatge i intervenció en conflictes.

- El coneixement dels conflictes que afecten a les organitzacions sense afany de lucre.

- Anàlisi de l’aplicació de formules de gestió de conflictes i de la mediació a aquestes organitzacions, en funció de les seves característiques i interaccions, especialment entre els seus membres, els socis, els treballadors i les persones voluntàries.

Programa i Calendari

Es duran a terme 5 sessions, 2 sessions presencials i 3 online de 3 i 2 hores de duració, respectivament (12 hores)

Sessió 1. Aproximació i anàlisi dels conflictes.

Sessió 2. Fórmules i procediments d’intervenció: negociació, mediació, facilitació.

Sessió 3. Els conflictes a les organitzacions del tercer sector.

Sessió 4. La gestió i la prevenció de conflictes al teixit associatiu i de voluntariat: àmbits i casos.

Docents

Xavier Pastor
Politòleg, especialista i conferenciant en gestió i resolució de conflictes. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació UdG.Ex-Coordinador del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat de la Generalitat de Catalunya.




Eduard Carrera
Economista, mediador i Postgrau en Resolució de Conflictes. Coordinador del Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG.





Núria Picornell
Psicòloga i Postgrau en Resolució de Conflictes, especialista en conflictes a les entitats. Ha estat gerent i cap de projectes en associacions i fundacions de la demarcació de Barcelona.





Preu: Gratuït

Lloc:
Sessions presencials a: Torre Jussana- Centre de Serveis a les Associacions
Sessions online: http:campus.resoluciodeconflictes.org

Una de les principals dificultats que ens podem trobar en el moment de desenvolupar un procés negociador són les emocions, les nostres i les de les persones que participen en aquest procés.

Les emocions tenen molt de poder: ens poden limitar, desviar els objectius i esdevenir un obstacle per poder continuar amb la negociació

Aquest llibre presenta i explica quins són les expectatives bàsiques que ha de treballar un bon negociador per poder crear emocions positives, constructives i útils que ens permetin afrontar amb garanties la negociació i millorar la relació entre les parts en el procés.

Els autors d'aquest llibre, experts negociadors, proposen centrar l'atenció i el treball en l'aplicació de les expectatives bàsiques en la pràctica negociadora per assolir l'èxit.

 

Sinopsi elaborada per Manel Salvador, alumne del postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 7a edició, 2011-2012

Roger Fisher

Daniel Shapiro
Codirector del Projecte de Negociació Internacional de Harvard. Doctor en psicologia clínica i  especialista en psicologia de la negociació. Dirigeix ​​un projecte amb seu a Harvard amb la finalitat de desenvolupar estratègies psicològicament apropiades per atenuar la violència de caràcter ètnic-polític. Ha estat membre del cos docent de l'Escola d'Administració Sloan del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i ensenya negociació a executius d'empresa i a diplomàtics.

 

Al llibre de les pors, la por de morir ocupa el sisè lloc, mentre que la por que tenim a comunicar en públic és en la primera posició. Vol dir això que en un funeral la majoria de les persones preferiria ser al fèretre que haver de pronunciar unes paraules per al difunt.

Comunicar en públic sol generar en les persones un estrès que de vegades resulta insuportable. I llavors sorgeix la creença que comunicar en públic és una cosa que està reservada als que tenen un do. Ens hem de negar a acceptar-ho, ja que comunicar amb èxit en públic és una qüestió d'actitud. Qui vol comunicar en públic amb correcció ho fa. Només és necessari voler fer-ho i dotar-se d'un sistema que ajudi a controlar la nostra comunicació: el nostre discurs o el nostre text escrit.

"Aquest llibre ens dóna arguments per motivar-nos a comunicar-nos correctament i ens ensenya un procés ràpid, senzill i segur per construir comunicacions” 

Marina Badia, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

“El llibre ens explica com extreure unes bones idees, com ordenar-les, com saber-les redactar i argumentar, per tal de fer una bona exposició amb èxit".

Gemma Solé, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

 
“El fet clau per a garantir una comunicació exitosa és la voluntat de comunicar, l’actitud, i així la motivació et fa poderós. Allò que algunes vegades pensem que és una qualitat innata; amb estructura, treball i un procés adequat es pot aprendre, i incorporar, de manera que acaba essent un recurs propi. Retòrica exprés és un bon llibre per tenir a ma i consultar en moltes ocasions” 

Loida Serrano, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

És doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull, màster en Ciències de la Informació per la UAB i titulat en Direcció i Administració d’Empreses per IESE. És professor del mòdul 2. Comunicació amb éxit del Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Conferenciant i autor de diversos llibres sobre la comunicació entre els que destaquen: "Escriptura sexy", "Parla'm i seré feliç" i "Si un lleó entrés en uns grans magatzems".

Xavier Pastor et al. Guia pràctica de la gestió de conflictes al teixit associatiu. Barcelona. Editorial Mediterrània i CONFAVC. 2008.

Aquesta guia elaborada a partir d'estudis sobre el sector i a partir de conflictes que es pordueixen en les entitats sense afany de lucre, està dividida en 3 parts:

La primera part de la guia consta dels coneixements bàsics i d’aproximació, anàlisi i gestió dels conflictes en general.

La segona part presenta els trets comuns d'aquestes organitzacions a partir dels seus punts forts i febles que facilitaran l'aplicació després dels coneixements sobre la gestió dels conflictes.

I la tercera part, presentació d'un seguit de casos de conflictes amb el seu corresponent diagnòstic i una proposta pràctica d’abordatge i gestió per a la seva resolució.




Xavier Pastor
Politòleg i conflictòleg. Professor i director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Consultor a la UOC en el Master i Postgrau de Conflictologia. Ha estat el Coordinador del Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat. Ha gestionat la resolució de conflictes i processos de facilitació de solucions en diferents institucions públiques i entitats privades. És autor de diversos articles i llibres sobre la prevenció, gestió i resolució de conflictes.




Judith Morillas
Master en Conflictologia per la UOC. Actualment es tècnica de joventut de l'Ajuntament de Calella.





Cristina Peris
Sociòloga, especialitzada entorn la planificació i gestió de projectes, mètodes i tècniques per a l'estudi de la població i la immigració. Va impulsar i gestionar l'Observatori de la Ciutadania i Immigració de Sant Cugat del Vallès. Ha efectuat diverses col•laboracions amb entitats en diferents projectes. Actualment és tècnica de l'adminsitració local.






Araceli Crespo
Pedagoga i professional de la formació del voluntariat a les entitats, com a docent en cursos de monitors i directors de lleure infantil i juvenil, i després com a membre del departament de pedagogia de la Fundació Pere Tarrés. Tècnica d’associacionisme i voluntariat i Responsable del Pla de Formació del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya.




 

Expert en gestió de conflictes i Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (FUdG)





"Ara cap persona més morirà a causa del terrorisme d'ETA. Ara és el moment d'actuar democràticament des de l'excepcionalitat d'aquesta nova etapa, d'aplicar l'experiència d'altres processos similars, de no mirar enrere, de recuperar la paraula, de dialogar i de perdonar. Ara no només s'ha de voler la pau, s'ha de ser la pau"

Les solucions, igual que els conflictes, no es donen de la nit al dia.

El comunicat d'abandonament definitiu de les armes per part d'ETA és el resultat històric d'un llarg procés. De negociacions, de treves, de morts simbòliques, d'assassinats cruents, d'interessos partidistes i electorals, de molt bones voluntats i, finalment, d'estratègies encertades fins a trobar el camí de la pau.

Els fets i les passes que s'han donat el darrer any han estat decisives. Al gener d'enguany vaig escriure en aquest diari l'article Una bona i nova oportunitat, comentant el darrer comunicat de treva d'ETA i afirmant que assistíem a un canvi, per petit que semblés: ETA aplicava allò que l'esquerra "abertzale" demanava, mentre que, abans, es donava en el sentit contrari. En aquell moment, s'estava produint la intervenció dels mediadors internacionals amb experiència en altres processos de conflicte nacionals.

L'entrada en escena d'aquests mediadors va facilitar la sortida d'aquest conflicte de les quatre parets del País Basc i de la visió partidista dels governs de l'Estat. La celebració de la Conferència de Pau d'aquesta setmana a Sant Sebastià, amb la presència de rellevants polítics i mandataris internacionals, ha estat premonitòria i un factor decisiu més per aconseguir el comunicat del cessament definitiu de la violència per part d'ETA.

Quines han estat les claus d'aquest procés?

Ningú sap exactament quin ha estat l'ordre lògic, però un conjunt de factors sumats, sovint articulats i, finalment, ben orientats cap a la resolució del conflicte han donat lloc a aquest comunicat històric.

La política ha estat decisiva en aquest procés. D'entrada, la política del dia a dia de les organitzacions de la societat civil i de sectors de l'església del País Basc en favor del diàleg que han apostat, malgrat les pors i les incerteses, per obrir vies de negociació i aconseguir apropaments cap a ETA.

Les decisions i l'acció del Govern i d'institucions polítiques dels País Basc. Per què com és que les coses s'han mogut de veritat quan el PNB i els partits de l'esquerra abertzale han perdut poder institucional?

Amb la política d'Estat, combatent ETA amb el terrorisme dels GAL, perseguint els terroristes i els seus suposats suports socials policialment i il·legalitzant els partits polítics amb vinculacions ideològiques o econòmiques.

Per últim, amb l'entrada en escena de professionals de la resolució de conflictes, així com declaracions de suport cap a un procés de negociació i de pau a Euskadi per part de polítics i representants d'institucions internacionals.

I ara què? Ara cap persona més morirà a causa del terrorisme d'ETA. Ara és el moment d'actuar democràticament des de l'excepcionalitat d'aquesta nova etapa, d'aplicar l'experiència d'altres processos similars, de no mirar enrere, de recuperar la paraula, de dialogar i de perdonar. Ara no només s'ha de voler la pau, s'ha de ser la pau.
 

Johan Galtung. "Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Afrontando los efectos visibles e invisibles de la guerra y la violencia". Bilbao, Bakeaz/Gernika Gogoratuz, 1998

Aquest llibre, escrit per a després de la violència, ens indica que l'alto el foc, la treva, sent important, no ho és tot, si es pretén aconseguir la pau. Fins i tot que pot ser enganyós en la mesura que el “després de la violència” pot convertir-se fàcilment en “un abans d'una (nova) violència” si no s'entén que per sota de la violència visible i directa hi ha sempre violència estructural (conflicte, injustícia, contradicció) i una cultura de la violència o una violència cultural que no desapareixen mecànicament amb la signatura del tractat de pau i que poden seguir sent font de la violència visible.

La resposta que s'articula en aquest llibre se centra en les seves tres R: reconstrucció, reconciliació i resolució del conflicte. La reconstrucció anirà dirigida a afrontar els efectes de la violència directa, la reconciliació anirà dirigida a la violència cultural i la resolució a l'estructural.




Johan Galtung

Politòleg noruec. Professor d'Estudis per a la Pau en diverses universitats i director de Transcend, xarxa internacional per a la pau i el desenvolupament (www.transcend.org). En 1959 va fundar l'Institut Internacional d'Investigació per a la Pau, a Oslo.
És un dels fundadors i protagonistes més importants de la investigació sobre la pau i els conflictes socials.



 

Xavier Pastor, conferenciant, professor i director del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, comenta els aspectes més destacats en l'aparició del conflicte i bàsics en la seva resolució.

La ciutat de Figueres està situada a l'extrem nord-oriental de Catalunya. Amb una població de 45.000 habitants, és la capital de la comarca de l'Alt Empordà, el seu centre econòmic i sociocultural.  La seva posició geogràfica i estratègica, en el centre neuràlgic de la Costa Brava, propera a la frontera amb França i a una hora i trenta minuts de Barcelona per carretera, la converteixen en un important centre de comunicacions dotat d'una gran accessibilitat.

Figueres (Alt Empordà) és juntament amb Olot i Torroella de Montgrí una més de les seus del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. En aquesta ciutat, està previst que enguany se celebrin 2 de les 5 sessions presencials de cap de setmana, concretament, la primera, per visitar una experiència de mediació comunitària i, la última, dedicada a la presentació dels projectes i pràctiques dels postgrau realitzats pels alumnes.

Aquestes classes es duen a terme a les instal·lacions del Castell de Sant Ferran -el castell militar més gran de tota europa i ara reconvertit en equipament per al desenvolupament d'usos culturals, acadèmics i socials, com per exemple el Diploma de postgrau -gràcies a la voluntat i al suport de l'equip de govern de l'Ajuntament de Figueres.

Com la resta de sessions presencials, a Figueres els alumnes comparteixen àpats, el sopar de divendres i el dinar de dissabte, amb l'equip de l'organització, coordinador i director, i de forma especial amb algun professor com a convidat.

També s'ofereix la possibilitat dormir la nit del divendres al dissabte en un hotel a preus excepcionals, per aquelles persones que venen de fora de Figueres.

Més informació


 

Joseph P. Folger y Robert A. Baruch Bush. La Promesa de Mediación. Barcelona. Gránica. 1996

Desarrollando su propia experiencia profesional y basado en un trabajo amplio de investigación sobre la resolución de conflictos y especialmente en la mediación, Baruch y Folger ofrecen a quienes trabajan en los múltiples escenarios de conflicto -mediadores profesionales, administradores, funcionarios públicos, investigadores y profesionales que enfrentan el conflicto en sus actividades cotidianas- una diferente y útil perspectiva sobre cómo se practica la técnica de la mediación, qué otros logros pueden obtenerse a través de su aplicación y cómo pensar su evolución en el futuro.

Para estos autores, la mediación no es sólo un método para la resolución de conflictos y el logro de acuerdos. En este libro, ellos sostienen el potencial de cambio que cada persona inmersa en un conflicto lleva consigo, descubriendo sus propias habilidades y desarrollando una mayor apertura hacia las otras partes litigantes. Es lo que denominan la fuerza transformadora de la mediación. Para ello, los autores presentan un marco teórico alternativo a las visiones tradicionales, ofreciendo a la vez información detallada e ilustrada con casos y ejemplos sobre la práctica de la mediación transformativa.


Robert A. Baruch Bush es profesor de Resolución Alternativa de Disputas (ADR) en la facultad de derecho de la Universidad de Hofstra, Nueva York . Junto con Joseph Folger, de la Universidad de Temple, es el creador y más conocido defensor del modelo transformador de la mediación . Es autor de más de dos docenas de artículos y libros sobre la mediación y ADR. En el 2006, recibió el Premio Anual Constructor de Paz por el Estado de Nueva York, un premio que se creó para honrar a individuos y organizaciones que promueven la Resolución constructiva de conflictos.




Joseph P. Folger
Dr. Folger es profesor de Comunicación de la Universidad de Temple en Filadelfia. Doctor en comunicación de la Universidad de Wisconsin. Realiza investigaciones y enseña en el ámbito de la gestión de conflictos, mediación, procesos de grupo y toma de decisiones. Dr. Folger ha trabajado extensamente como mediador en las disputas en la organización, comunidad y familia.  Actualmente es consultor senior de Comunicación Research Associates, donde lleva a cabo entrenamiento en habilidades comunicativas, asesoramiento y la intervención en conflictos. Dr. Folger ha publicado extensamente en el área de comunicación, conflicto y mediación.



A continuación, como recurso práctico del Diploma de Postgrado en Resolución de Conflictos Públicos y Mediación Comunitaria de la Universidad de Girona (Catalunya), puedes consultar y descargar el Capítulo 4 de "La promesa de la mediación" de Baruch i Folger

"La Mediación: Resolución de conflictos sin litigio" es un libro de referencia sobre los conflictos y en vigor aún respecto lo que se conoce sobre las prácticas básicas de mediación.

El texto se remonta a la evolución histórica de la mediación,y explica sus usos en diversos contextos sociales y culturales. Se describen las etapas, conceptos útiles y diversos enfoques del proceso, y plantea un marco para su aplicación efectiva.

El libro está dirigido a diversos grupos. En primer lugar, personas dedicadas a la práctica pública y privada que desean diversificar sus servicios actuales para integrar la mediación, encontrarán detalles prácticos, específicos y consejos de procedimientos. En segundo lugar, para los mediadores principiantes como manual de capacitación. En tercer lugar, a personas que desean integrar la mediación al desempeño actual de su papel, sin que necesariamente deban convertirse en mediadores profesionales.

Jay Folberg y Alison Taylor

Jay Folberg es profesor emérito y ex decano de la Facultad de derecho de la Universidad de San Francisco. Es co-autor de diversos libros sobre la Resolución de Conflictos de carácter teórico y práctico. Folberg es ahora un mediador y árbitro con del Instituto de JAMS (Fundación de mediadores y árbitros  de éxito a través de la resolución alternativa de conflictos, Alternative Dispute Resolution)..

Considerado uno de los fundadores de la práctica de ADR, con décadas de experiencia como mediador y árbitro, particularmente hábil en llegar al corazón de los problemas complejos y hacer frente a los factores humanos que crean obstáculos a la solución


Alison Taylor ha sido profesora de técnicas de mediación y resolución de conflictos en la escuela del noroeste de Derecho  Lewis & Clark, de la Universidad de Antioquia en el Programa de Master en Resolución de Conflictos, Universidad Estatal de Portland y en la Universidad de Marylhurst. En la actualidad ofrece servicios de mediación en el programa del Condado de Multnomah en Justicia de la Comunidad.

Margarida Gallardo, alumna de la 6a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG) ens fa cinc cèntims dels aspectes que aporten una alta satisfacció i impressió d'aquesta formació a partir dels continguts, professors, pràctiques i les sessions presencials, entre d'altres.





 

L'Helena Vancells, alumna de la 6a edició del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), explica els coneixements i la pràctica professional i també a nivell personal que ha obtingut en resolució de conflictes, especialment en l'àmbit públic i comunitari.

En Gerard Esteban, alumne de la 6a edició del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), comenta aquells aspectes més destacats i que fan recomanable aquesta formació, especialment per la combinació de l'aprenentatge online amb les sessions presencials i la proximitat de l'equip de direcció.




 

Girona és la seu principal del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. En aquesta ciutat se celebren  sempre algunes de les classes de les 5 sessions presencials de cap de setmana.

Aquestes classes es duen a terme a les instal·lacions que la Fundació UdG té al Campus Montilivi de la Universitat de Girona.

A més, es proposa als alumnes per poder compartir els àpats, el sopar de divendres i el dinar de dissabte, amb l'equip de l'organització, coordinador i director, i de forma especial amb algun professor com a convidat. Això és un valor afegit a les classes, ens permet coneixe'ns millor com a persones i ens ajudar a passar-ho bé plegats!

També s'ofereix la possiblitat de trobar un lloc on dormir la nit del divendres al dissabte, per aquelles persones que venen de fora  de Girona a preus molts econòmics.

Girona té tot l'encant de les grans ciutats, però sense multituds; una ciutat feta a mida humana per badar en tots els vessants: carrers, universitats, oferta cultural, restaurants, serveis, esdeveniments..... la ciutat és viva i sempre té sorpreses per oferir-vos.

En aquest postgrau, tot són avantatges!!

Més informació

Per setè any consecutiu, el 14 d'octubre de 2011 s'inicia la 7a edició (4a semipresencial: 80% online i 20% presencial) del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), 2011-2012, que compta amb:

*Durant el curs s'efectuaran 5 sessions presencials de divendres tarda i dissabte tot el dia amb classes d'aplicació de conceptes i aprenentatge d'eines i habilitats, avaluació dels mòduls i tutories col·lectives.

Us presentem els docents de la 6a edició del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona: Xavier Pastor · Mònica Buscarons · Lluís Pastor · Joan Manuel del Pozo · Jaume Vendrell · Francesc Reina · Carles Lama · Quim Brugué · Pau Vidal · Belen de la Cámara · Montserrat Rodríguez · Javier Wilheim · Xavier Giro · Pilar Mas · Josep Maria Canyelles · Xavier Amat · Núria Llevot · Albert Ruhí · Jordi Gusi · Emanuela Carmenatti · Daniel Tarragó (Neopolis) · Sergi Fernández (PortaCabot) · Jil Van Eyle · Conxita Vila · Ramon Bartomeus · Oscar Negredo · Maria Teresa Seseras.

Xavier Pastor, conferenciant, professor i director del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), ens explica, aprofitant que a l'Octubre en comença una nova edició, quins son els objectius del postgrau i com és d'important la formació en l'èxit o el fracàs en la gestió dels conflictes.