El mes de març passat l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) publicava en la seva revista aquest article que explica el passat i el present dels projectes, experiències i serveis de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària a casa nostra i planteja, en base als encerts, els fracassos i les condicions actuals, un model d'èxit per al futur a nivell municipal i comarcal.

Per un model d'èxit en la Resolució de Conflictes Públics

Qualsevol projecte o servei que pretengui donar respostes als problemes i conflictes actuals haurà de tenir principalment tres característiques bàsiques si vol assolir l'èxit: 1) ser senzill, 2) ser econòmic i, 3) ser innovador. Aquestes són les recomanacions del Massachusetts Tecnology Institut (MIT) a institucions i organitzacions, després de les seves anàlisis a diferents països del món i independentment de quina sigui la tecnologia a aplicar.

Malgrat pugui sorprendre, així és com han actuat les administracions públiques locals catalanes en la posada en marxa de projectes per a prevenir, gestionar i resoldre conflictes públics i aplicar la mediació comunitària, des del final dels noranta i principis del dos mil.

(...) Aquest model per projectes va voler ser substituït l’any 2006 –època de molts ingressos a l’hisenda local-, per un altre que impulsava tècnica i econòmicament la creació de serveis de mediació ciutadana bàsicament a ajuntaments de l'àrea metropolitana a través de convenis amb la Diputació de Barcelona.

(...) Avui, sense els diners extres, s’ha vist que aquests serveis de mediació no s’haurien posat en marxa només amb els pressupostos municipals, mentre que les pràctiques anteriors eren econòmicament sostenibles per als municipis.

Llegir més



 

Al llibre de les pors, la por de morir ocupa el sisè lloc, mentre que la por que tenim a comunicar en públic és en la primera posició. Vol dir això que en un funeral la majoria de les persones preferiria ser al fèretre que haver de pronunciar unes paraules per al difunt.

Comunicar en públic sol generar en les persones un estrès que de vegades resulta insuportable. I llavors sorgeix la creença que comunicar en públic és una cosa que està reservada als que tenen un do. Ens hem de negar a acceptar-ho, ja que comunicar amb èxit en públic és una qüestió d'actitud. Qui vol comunicar en públic amb correcció ho fa. Només és necessari voler fer-ho i dotar-se d'un sistema que ajudi a controlar la nostra comunicació: el nostre discurs o el nostre text escrit.

"Aquest llibre ens dóna arguments per motivar-nos a comunicar-nos correctament i ens ensenya un procés ràpid, senzill i segur per construir comunicacions” 

Marina Badia, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

“El llibre ens explica com extreure unes bones idees, com ordenar-les, com saber-les redactar i argumentar, per tal de fer una bona exposició amb èxit".

Gemma Solé, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

 
“El fet clau per a garantir una comunicació exitosa és la voluntat de comunicar, l’actitud, i així la motivació et fa poderós. Allò que algunes vegades pensem que és una qualitat innata; amb estructura, treball i un procés adequat es pot aprendre, i incorporar, de manera que acaba essent un recurs propi. Retòrica exprés és un bon llibre per tenir a ma i consultar en moltes ocasions” 

Loida Serrano, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

És doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull, màster en Ciències de la Informació per la UAB i titulat en Direcció i Administració d’Empreses per IESE. És professor del mòdul 2. Comunicació amb éxit del Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Conferenciant i autor de diversos llibres sobre la comunicació entre els que destaquen: "Escriptura sexy", "Parla'm i seré feliç" i "Si un lleó entrés en uns grans magatzems".

Albert Ruhí, Biòleg i professor del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), ens presenta els temes i continguts del mòdul de conflictologia ambiental, en concret els conflictes relacionats amb el medi ambient "gris" com els associats a l'ecologia més "verda".

¿Sabemos de qué seríamos capaces en una situación extrema a la que nunca nos hubiéramos enfrentado? ¿Qué hace que una buena persona actúe con maldad?   El efecto Lucifer aporta una multitud de porqués de nuestra vulnerabilidad al atractivo que ejerce «el lado oscuro».

Basados en ejemplos históricos y en las investigaciones, Zimbardo nos detalla cómo interactúan las fuerzas situacionales y la dinámica de grupo para convertir a hombres y mujeres decentes en monstruos. Desde las malas prácticas corporativas y el genocidio organizado, hasta los alguna vez íntegros soldados estadounidenses que acabaron torturando a prisioneros iraquíes en Abu Ghraib, el autor nos ofrece las claves para entender mejor un gran número de conductas deleznables.




Philip Zimbardo, psicólogo y profesor emérito de psicología de la Universidad de Stanford. También ha enseñado en las universidades de Yale, Nueva York y Columbia. Ha sido presidente de la American Psychological Association y actuamente dirige el Stanford Center on Interdisciplinary Policy, Education, and Research on Terrorism. También fue el narrador de la galardonada serie de la PBS Discovering Psychology, que él mismo contribuyó a crear.

Es famoso por su controvertido experimento de la prisión de Stanford, realizado en los años 70 para estudiar la reacción de unas cuantas personas recluidas en un lugar hostil y sometidas a duras circunstancias.

En 2008, le fue otorgado el Premio de la Fundación de Vaclav Havel por su vida dedicada a la investigación sobre la condición humana. Sus más de 300 publicaciones y 50 libros transmiten su investigación en el campo de la psicología social.

 

Margarida Gallardo, alumna de la 6a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG) ens fa cinc cèntims dels aspectes que aporten una alta satisfacció i impressió d'aquesta formació a partir dels continguts, professors, pràctiques i les sessions presencials, entre d'altres.





 

L'Helena Vancells, alumna de la 6a edició del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), explica els coneixements i la pràctica professional i també a nivell personal que ha obtingut en resolució de conflictes, especialment en l'àmbit públic i comunitari.

John Paul Lederach. Transformació de conflictes: petit manual d'ús. Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau; Icària, 2010.


El llibre ofereix una aproximació al conflicte que sigui esperançadora ja que el conflicte assetja de manera permanent la convivència humana. Fa referència tant a conflictes entre persones, com entre grups dins les comunitats i entre estats.

La pràctica de la transformació de conflictes no solament es pregunta com acabar amb una situació no desitjada, també com construir quelcom que desitgem; no solament es planteja com afrontar les crisis immediates, també com abordar les situacions a llarg termini. La pràctica de la transformació de conflictes requereix solucions i canvi social.




John Paul Lederach ha treballat durant més de vint anys en el terreny de la transformació de conflictes i la construcció de pau a Amèrica Llatina, Àsia, Àfrica, Àsia Central i Amèrica del Nord. Fruit d'aquesta experiència ha publicat nombrosos llibres i manuals sobre el tema. Actualment és professor de Construcció Internacional de la Pau al Kroc Institute for International Peace Studies, Universitat de Notre Dame, i és també un destacat investigador del Center for Justice and Peacebuilding a l'Estern Mennonite University.



 

Girona és la seu principal del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. En aquesta ciutat se celebren  sempre algunes de les classes de les 5 sessions presencials de cap de setmana.

Aquestes classes es duen a terme a les instal·lacions que la Fundació UdG té al Campus Montilivi de la Universitat de Girona.

A més, es proposa als alumnes per poder compartir els àpats, el sopar de divendres i el dinar de dissabte, amb l'equip de l'organització, coordinador i director, i de forma especial amb algun professor com a convidat. Això és un valor afegit a les classes, ens permet coneixe'ns millor com a persones i ens ajudar a passar-ho bé plegats!

També s'ofereix la possiblitat de trobar un lloc on dormir la nit del divendres al dissabte, per aquelles persones que venen de fora  de Girona a preus molts econòmics.

Girona té tot l'encant de les grans ciutats, però sense multituds; una ciutat feta a mida humana per badar en tots els vessants: carrers, universitats, oferta cultural, restaurants, serveis, esdeveniments..... la ciutat és viva i sempre té sorpreses per oferir-vos.

En aquest postgrau, tot són avantatges!!

Més informació

Per setè any consecutiu, el 14 d'octubre de 2011 s'inicia la 7a edició (4a semipresencial: 80% online i 20% presencial) del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), 2011-2012, que compta amb:

*Durant el curs s'efectuaran 5 sessions presencials de divendres tarda i dissabte tot el dia amb classes d'aplicació de conceptes i aprenentatge d'eines i habilitats, avaluació dels mòduls i tutories col·lectives.

Xavier Pastor i Òscar Olivé, Director i professor del postgrau de Resolució de Conflictes Públics de la Universitat de Girona  Article d'opinió publicat al Diari de Girona el 6 de març de 2011

Aquests darrers dies Ryanair ha comunicat la decisió de reduir la seva presència a l'aeroport de Girona, concretament amb 18 rutes. Per què? Com s'ha arribat a aquesta situació? Com es pot resoldre?

Si ho analitzem des de la lògica de la gestió d'un conflicte, concretament d'un procés negociador, en el cas que ens ocupa, la companyia aèria és qui té la posició de força, ja que té la capacitat d'influir de forma decisiva en el procés. El motiu: el monopoli que ha exercit de facto sobre el funcionament de l'aeroport li ha permès establir unes regles del joc afins als seus interessos empresarials......

Xavier Pastor, director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG avança en aquest vídeo alguns dels aspectes més importants que es tractaran en el mòdul 4 del postgrau dedicat a la gestió del conflicte públic respecte què és un conflicte públic i com la millora de la seva gestió facilita la modernització de l'administració i fa augmentar la confiança dels ciutadans en la política i els governs.




 

Xavier Pastor, docent i director del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, comenta els trets bàsics dels continguts del Curs online de gestió de conflictes i organitzacions del tercer sector que s'organitza a finals de febrer des de la Fundació UdG.

Aquest vídeo se subratlla com des de la gestió dels conflictes es pot transformar la societat, a partir d'un millor abordatge, tractament i prevenció de la conflictivitat social, així com a partir de la intervenció en els problemes i reptes que afecten internament a les entitats d'aquest sector i externament en la relació amb altres agents públics i privats lucratius.

Us presentem els docents de la 6a edició del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona: Xavier Pastor · Mònica Buscarons · Lluís Pastor · Joan Manuel del Pozo · Jaume Vendrell · Francesc Reina · Carles Lama · Quim Brugué · Pau Vidal · Belen de la Cámara · Montserrat Rodríguez · Javier Wilheim · Xavier Giro · Pilar Mas · Josep Maria Canyelles · Xavier Amat · Núria Llevot · Albert Ruhí · Jordi Gusi · Emanuela Carmenatti · Daniel Tarragó (Neopolis) · Sergi Fernández (PortaCabot) · Jil Van Eyle · Conxita Vila · Ramon Bartomeus · Oscar Negredo · Maria Teresa Seseras.

Xavier Pastor, conferenciant, professor i director del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), ens explica, aprofitant que a l'Octubre en comença una nova edició, quins son els objectius del postgrau i com és d'important la formació en l'èxit o el fracàs en la gestió dels conflictes.

Pastor, Xavier i Peris, Cristina. La Mediació Comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes a Catalunya. De les experiències a les bones pràctiques: facilitar la governabilitat". Maià de Moncalt, Editorial Centaures del Desert, 2007

Aquesta publicació és el resultat de l’estudi desenvolupat durant més d’un any de recerca en la qual es van analitzar i avaluar els projectes i les experiències de mediació comunitària i gestió alternativa de conflictes a Catalunya. L’any 2000, amb el suport de la Fundació Jaume Bofill, es va fer la primera recerca sobre aquesta matèria a Catalunya amb un caràcter exploratori i detectant els aspectes cabdals de la pràctica de la GAC al nostre país.

Aquest cop l’objectiu ha estat més ambiciós, ja que no només s’ha pogut analitzar l’estat de les experiències, sinó també ha estat possible construir aquells paràmetres que han de permetre el desenvolupament posterior en condicions d’èxit d’aquest tipus de projectes o la creació de nous, estructurant aquesta aproximació en 10 criteris de Bones Pràctiques.

Els autors d’aquest llibre són en Xavier Pastor i na Cristina Peris, politòleg i analista de conflictes i demògrafa i politòloga, respectivament.