El mes de març passat l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) publicava en la seva revista aquest article que explica el passat i el present dels projectes, experiències i serveis de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària a casa nostra i planteja, en base als encerts, els fracassos i les condicions actuals, un model d'èxit per al futur a nivell municipal i comarcal.

Per un model d'èxit en la Resolució de Conflictes Públics

Qualsevol projecte o servei que pretengui donar respostes als problemes i conflictes actuals haurà de tenir principalment tres característiques bàsiques si vol assolir l'èxit: 1) ser senzill, 2) ser econòmic i, 3) ser innovador. Aquestes són les recomanacions del Massachusetts Tecnology Institut (MIT) a institucions i organitzacions, després de les seves anàlisis a diferents països del món i independentment de quina sigui la tecnologia a aplicar.

Malgrat pugui sorprendre, així és com han actuat les administracions públiques locals catalanes en la posada en marxa de projectes per a prevenir, gestionar i resoldre conflictes públics i aplicar la mediació comunitària, des del final dels noranta i principis del dos mil.

(...) Aquest model per projectes va voler ser substituït l’any 2006 –època de molts ingressos a l’hisenda local-, per un altre que impulsava tècnica i econòmicament la creació de serveis de mediació ciutadana bàsicament a ajuntaments de l'àrea metropolitana a través de convenis amb la Diputació de Barcelona.

(...) Avui, sense els diners extres, s’ha vist que aquests serveis de mediació no s’haurien posat en marxa només amb els pressupostos municipals, mentre que les pràctiques anteriors eren econòmicament sostenibles per als municipis.

Llegir més



 

Al llibre de les pors, la por de morir ocupa el sisè lloc, mentre que la por que tenim a comunicar en públic és en la primera posició. Vol dir això que en un funeral la majoria de les persones preferiria ser al fèretre que haver de pronunciar unes paraules per al difunt.

Comunicar en públic sol generar en les persones un estrès que de vegades resulta insuportable. I llavors sorgeix la creença que comunicar en públic és una cosa que està reservada als que tenen un do. Ens hem de negar a acceptar-ho, ja que comunicar amb èxit en públic és una qüestió d'actitud. Qui vol comunicar en públic amb correcció ho fa. Només és necessari voler fer-ho i dotar-se d'un sistema que ajudi a controlar la nostra comunicació: el nostre discurs o el nostre text escrit.

"Aquest llibre ens dóna arguments per motivar-nos a comunicar-nos correctament i ens ensenya un procés ràpid, senzill i segur per construir comunicacions” 

Marina Badia, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

“El llibre ens explica com extreure unes bones idees, com ordenar-les, com saber-les redactar i argumentar, per tal de fer una bona exposició amb èxit".

Gemma Solé, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

 
“El fet clau per a garantir una comunicació exitosa és la voluntat de comunicar, l’actitud, i així la motivació et fa poderós. Allò que algunes vegades pensem que és una qualitat innata; amb estructura, treball i un procés adequat es pot aprendre, i incorporar, de manera que acaba essent un recurs propi. Retòrica exprés és un bon llibre per tenir a ma i consultar en moltes ocasions” 

Loida Serrano, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

És doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull, màster en Ciències de la Informació per la UAB i titulat en Direcció i Administració d’Empreses per IESE. És professor del mòdul 2. Comunicació amb éxit del Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Conferenciant i autor de diversos llibres sobre la comunicació entre els que destaquen: "Escriptura sexy", "Parla'm i seré feliç" i "Si un lleó entrés en uns grans magatzems".

Margarida Gallardo, alumna de la 6a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG) ens fa cinc cèntims dels aspectes que aporten una alta satisfacció i impressió d'aquesta formació a partir dels continguts, professors, pràctiques i les sessions presencials, entre d'altres.





 

Us presentem els docents de la 6a edició del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona: Xavier Pastor · Mònica Buscarons · Lluís Pastor · Joan Manuel del Pozo · Jaume Vendrell · Francesc Reina · Carles Lama · Quim Brugué · Pau Vidal · Belen de la Cámara · Montserrat Rodríguez · Javier Wilheim · Xavier Giro · Pilar Mas · Josep Maria Canyelles · Xavier Amat · Núria Llevot · Albert Ruhí · Jordi Gusi · Emanuela Carmenatti · Daniel Tarragó (Neopolis) · Sergi Fernández (PortaCabot) · Jil Van Eyle · Conxita Vila · Ramon Bartomeus · Oscar Negredo · Maria Teresa Seseras.

Pastor, Xavier i Peris, Cristina. La Mediació Comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes a Catalunya. De les experiències a les bones pràctiques: facilitar la governabilitat". Maià de Moncalt, Editorial Centaures del Desert, 2007

Aquesta publicació és el resultat de l’estudi desenvolupat durant més d’un any de recerca en la qual es van analitzar i avaluar els projectes i les experiències de mediació comunitària i gestió alternativa de conflictes a Catalunya. L’any 2000, amb el suport de la Fundació Jaume Bofill, es va fer la primera recerca sobre aquesta matèria a Catalunya amb un caràcter exploratori i detectant els aspectes cabdals de la pràctica de la GAC al nostre país.

Aquest cop l’objectiu ha estat més ambiciós, ja que no només s’ha pogut analitzar l’estat de les experiències, sinó també ha estat possible construir aquells paràmetres que han de permetre el desenvolupament posterior en condicions d’èxit d’aquest tipus de projectes o la creació de nous, estructurant aquesta aproximació en 10 criteris de Bones Pràctiques.

Els autors d’aquest llibre són en Xavier Pastor i na Cristina Peris, politòleg i analista de conflictes i demògrafa i politòloga, respectivament.