El mes de març passat l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) publicava en la seva revista aquest article que explica el passat i el present dels projectes, experiències i serveis de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària a casa nostra i planteja, en base als encerts, els fracassos i les condicions actuals, un model d'èxit per al futur a nivell municipal i comarcal.

Per un model d'èxit en la Resolució de Conflictes Públics

Qualsevol projecte o servei que pretengui donar respostes als problemes i conflictes actuals haurà de tenir principalment tres característiques bàsiques si vol assolir l'èxit: 1) ser senzill, 2) ser econòmic i, 3) ser innovador. Aquestes són les recomanacions del Massachusetts Tecnology Institut (MIT) a institucions i organitzacions, després de les seves anàlisis a diferents països del món i independentment de quina sigui la tecnologia a aplicar.

Malgrat pugui sorprendre, així és com han actuat les administracions públiques locals catalanes en la posada en marxa de projectes per a prevenir, gestionar i resoldre conflictes públics i aplicar la mediació comunitària, des del final dels noranta i principis del dos mil.

(...) Aquest model per projectes va voler ser substituït l’any 2006 –època de molts ingressos a l’hisenda local-, per un altre que impulsava tècnica i econòmicament la creació de serveis de mediació ciutadana bàsicament a ajuntaments de l'àrea metropolitana a través de convenis amb la Diputació de Barcelona.

(...) Avui, sense els diners extres, s’ha vist que aquests serveis de mediació no s’haurien posat en marxa només amb els pressupostos municipals, mentre que les pràctiques anteriors eren econòmicament sostenibles per als municipis.

Llegir més



 

Professor de Comunicació i seguidor dels sofistes. Doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i titulat en Direcció d’Empreses per IESE, ha exercit de directiu i ha fet i fa de professor a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat Ramon Llull. Actualment també dirigeix els estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha escrit, entre d’altres llibres, Retòrica Exprés (2007), Escriptura sexy (2008), Parla’m i seré feliç (2008) i Si un lleó entrés en uns grans magatzems (2010).



 

"Els ciutadans opinen que seria desitjable que les entitats tinguéssin més protagonisme en la resolució de problemes socials". (Estudi del Voluntariat a Catalunya, 2001).


 

 

"La situació del voluntariat d'Acció Social a Espanya (Diagnòstic del 2011) mostra com les entitats tenen la capacitat de detectar i resoldre problemàtiques i conflictes".

"Malgrat tot, aquestes entitats no estan exemptes de conflictes. Com s'ha de treballar per mantenir i augmentar aquesta potent funció social i la confiança dels ciutadans amb aquestes entitats?" (Guia pràctica de la gestió de conflictes al teixit associatiu)
 

Des del 26 d'abril al 24 de maig d'enguany, s'organitza aquest curs semipresencial (online i presencial) que ofereix competències bàsiques per a la gestió i la resolució de conflictes, concretament en l’anàlisi, abordatge, tractament dels que afecten a les entitats sense afany de lucre, sobretot internament, per exemple en els membres de la junta directiva o el voluntariat, i també d’aquells que es donen en la interacció amb d’altres agents i institucions.

 

Objectius:

- L’obtenció de formules i habilitats bàsiques per a la detecció, abordatge i intervenció en conflictes.

- El coneixement dels conflictes que afecten a les organitzacions sense afany de lucre.

- Anàlisi de l’aplicació de formules de gestió de conflictes i de la mediació a aquestes organitzacions, en funció de les seves característiques i interaccions, especialment entre els seus membres, els socis, els treballadors i les persones voluntàries.

Programa i Calendari

Es duran a terme 5 sessions, 2 sessions presencials i 3 online de 3 i 2 hores de duració, respectivament (12 hores)

Sessió 1. Aproximació i anàlisi dels conflictes.

Sessió 2. Fórmules i procediments d’intervenció: negociació, mediació, facilitació.

Sessió 3. Els conflictes a les organitzacions del tercer sector.

Sessió 4. La gestió i la prevenció de conflictes al teixit associatiu i de voluntariat: àmbits i casos.

Docents

Xavier Pastor
Politòleg, especialista i conferenciant en gestió i resolució de conflictes. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació UdG.Ex-Coordinador del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat de la Generalitat de Catalunya.




Eduard Carrera
Economista, mediador i Postgrau en Resolució de Conflictes. Coordinador del Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG.





Núria Picornell
Psicòloga i Postgrau en Resolució de Conflictes, especialista en conflictes a les entitats. Ha estat gerent i cap de projectes en associacions i fundacions de la demarcació de Barcelona.





Preu: Gratuït

Lloc:
Sessions presencials a: Torre Jussana- Centre de Serveis a les Associacions
Sessions online: http:campus.resoluciodeconflictes.org

Una de les principals dificultats que ens podem trobar en el moment de desenvolupar un procés negociador són les emocions, les nostres i les de les persones que participen en aquest procés.

Les emocions tenen molt de poder: ens poden limitar, desviar els objectius i esdevenir un obstacle per poder continuar amb la negociació

Aquest llibre presenta i explica quins són les expectatives bàsiques que ha de treballar un bon negociador per poder crear emocions positives, constructives i útils que ens permetin afrontar amb garanties la negociació i millorar la relació entre les parts en el procés.

Els autors d'aquest llibre, experts negociadors, proposen centrar l'atenció i el treball en l'aplicació de les expectatives bàsiques en la pràctica negociadora per assolir l'èxit.

 

Sinopsi elaborada per Manel Salvador, alumne del postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 7a edició, 2011-2012

Roger Fisher

Daniel Shapiro
Codirector del Projecte de Negociació Internacional de Harvard. Doctor en psicologia clínica i  especialista en psicologia de la negociació. Dirigeix ​​un projecte amb seu a Harvard amb la finalitat de desenvolupar estratègies psicològicament apropiades per atenuar la violència de caràcter ètnic-polític. Ha estat membre del cos docent de l'Escola d'Administració Sloan del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i ensenya negociació a executius d'empresa i a diplomàtics.

 

"Un estudi realitzat als Estats Units conclou que les professions més gratificants comparteixen el lliurament als altres per damunt del salari"

El treball de sacerdot encapçala la llista dels 10 llocs de treball "MÉS FELIÇOS" que ha confeccionat després d'un estudi el Centre Nacional d'Investigació d'Opinió de la Universitat de Chicago i del qual es fa ressò Stephen Denning a la revista Forbes i que recollia al mes de novembre el diari El País.

Gairebé totes les professions considerades més gratificants comparteixen dues característiques: els lliurament als altres i una baixa remuneració econòmica en comparació amb altres activitats laborals.

En aquesta classificació, els primers llocs els ocupen hi ha sacerdots i bombers. Un 80% d'ells afirma sentir-se "molt satisfet" amb la seva tasca, ja que implica ajudar a la gent.

Completen el podi dels fisioterapeutes, també per la seva tasca en favor dels altres, i perquè possibiliten la "interacció social".

El quart lloc l'ocupen els escriptors. Encara que la remuneració que reben per les seves creacions sol ser regularment baixa, l'"autonomia" que dóna el plasmar sobre un paper en blanc les idees sorgides de la pròpia ment genera felicitat, apunten els autors de l'estudi.

El cinquè lloc és per als professors d'educació especial. El sou anual mitjà d'aquest professionals està situat per sota dels 50.000 dòlars (gairebé 37.000 euros), fet que es compensa perquè és una professió molt gratificant.

Els segueixen els mestres, tot i les retallades en l'ensenyament i la conflictivitat en algunes aules. Aquest treball, diu l'estudi, continua atraient joves idealistes, encara que un 50% dels nous professors abandonen abans dels cinc anys d'exercici.

Ser artista, com a escultor o pintor, també reporta una gran satisfacció, tot i les dificultats per viure d'això. També ser psicòleg. Aquest gremi "pot ser capaç o no de resoldre els problemes de la gent, però sembla que ells han aconseguit solucionar els seus", assenyala la investigació.

El 65% dels venedors de serveis financers diuen que són feliços amb la funció que exerceixen, la qual cosa podria ser deguda, suggereix l'estudi, al fet que alguns d'ells guanyen més de 90.000 dòlars a l'any (66.500 euros) per una mitjana de 40 hores a la setmana en un confortable ambient d'oficina.

Tanquen la llista dels operaris de maquinària pesada, per als qui manejar excavadores, grues o càrregues pot ser divertit. Amb més demanda que oferta, i en aquests temps que corren, es declaren feliços.

Aquest llistat contrasta amb els 10 treballs "MÉS ODIATS", segons una informació de la cadena CNBC basada en una enquesta realitzada aquest any a centenars de milers de treballadors que cita Forbes, ja que són precisament els més ben pagats i els que compten amb un major reconeixement social. Es tracta, de més a menys, dels de director de tecnologia de la informació, director de vendes i màrqueting, product manager, desenvolupador web, tècnic especialista, tècnic d'electrònica, secretari jurídic, analista de suport tècnic, maquinista i gerent de màrqueting .

 

Al llibre de les pors, la por de morir ocupa el sisè lloc, mentre que la por que tenim a comunicar en públic és en la primera posició. Vol dir això que en un funeral la majoria de les persones preferiria ser al fèretre que haver de pronunciar unes paraules per al difunt.

Comunicar en públic sol generar en les persones un estrès que de vegades resulta insuportable. I llavors sorgeix la creença que comunicar en públic és una cosa que està reservada als que tenen un do. Ens hem de negar a acceptar-ho, ja que comunicar amb èxit en públic és una qüestió d'actitud. Qui vol comunicar en públic amb correcció ho fa. Només és necessari voler fer-ho i dotar-se d'un sistema que ajudi a controlar la nostra comunicació: el nostre discurs o el nostre text escrit.

"Aquest llibre ens dóna arguments per motivar-nos a comunicar-nos correctament i ens ensenya un procés ràpid, senzill i segur per construir comunicacions” 

Marina Badia, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

“El llibre ens explica com extreure unes bones idees, com ordenar-les, com saber-les redactar i argumentar, per tal de fer una bona exposició amb èxit".

Gemma Solé, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

 
“El fet clau per a garantir una comunicació exitosa és la voluntat de comunicar, l’actitud, i així la motivació et fa poderós. Allò que algunes vegades pensem que és una qualitat innata; amb estructura, treball i un procés adequat es pot aprendre, i incorporar, de manera que acaba essent un recurs propi. Retòrica exprés és un bon llibre per tenir a ma i consultar en moltes ocasions” 

Loida Serrano, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

És doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull, màster en Ciències de la Informació per la UAB i titulat en Direcció i Administració d’Empreses per IESE. És professor del mòdul 2. Comunicació amb éxit del Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Conferenciant i autor de diversos llibres sobre la comunicació entre els que destaquen: "Escriptura sexy", "Parla'm i seré feliç" i "Si un lleó entrés en uns grans magatzems".

Xavier Pastor et al. Guia pràctica de la gestió de conflictes al teixit associatiu. Barcelona. Editorial Mediterrània i CONFAVC. 2008.

Aquesta guia elaborada a partir d'estudis sobre el sector i a partir de conflictes que es pordueixen en les entitats sense afany de lucre, està dividida en 3 parts:

La primera part de la guia consta dels coneixements bàsics i d’aproximació, anàlisi i gestió dels conflictes en general.

La segona part presenta els trets comuns d'aquestes organitzacions a partir dels seus punts forts i febles que facilitaran l'aplicació després dels coneixements sobre la gestió dels conflictes.

I la tercera part, presentació d'un seguit de casos de conflictes amb el seu corresponent diagnòstic i una proposta pràctica d’abordatge i gestió per a la seva resolució.




Xavier Pastor
Politòleg i conflictòleg. Professor i director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Consultor a la UOC en el Master i Postgrau de Conflictologia. Ha estat el Coordinador del Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat. Ha gestionat la resolució de conflictes i processos de facilitació de solucions en diferents institucions públiques i entitats privades. És autor de diversos articles i llibres sobre la prevenció, gestió i resolució de conflictes.




Judith Morillas
Master en Conflictologia per la UOC. Actualment es tècnica de joventut de l'Ajuntament de Calella.





Cristina Peris
Sociòloga, especialitzada entorn la planificació i gestió de projectes, mètodes i tècniques per a l'estudi de la població i la immigració. Va impulsar i gestionar l'Observatori de la Ciutadania i Immigració de Sant Cugat del Vallès. Ha efectuat diverses col•laboracions amb entitats en diferents projectes. Actualment és tècnica de l'adminsitració local.






Araceli Crespo
Pedagoga i professional de la formació del voluntariat a les entitats, com a docent en cursos de monitors i directors de lleure infantil i juvenil, i després com a membre del departament de pedagogia de la Fundació Pere Tarrés. Tècnica d’associacionisme i voluntariat i Responsable del Pla de Formació del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya.




 

Xavier Pastor ens ajuda a fer un plantejament cap a endavant en la gestió del voluntariat, i, partint de la vigència dels drets i deures recollits en la Carta del Voluntariat, ens anima a buscar el desenvolupament de les persones voluntàries tant a nivell personal com en el marc de l'associació, per tal d'afavorir el diàleg i superar els conflictes que es puguin donar.

Vídeo de la XVII Fòrum La Primavera de les Associacions celebrat a Torre Jussana els dies 27 i 28 d'abril de 2011.

Expert en gestió de conflictes i Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (FUdG)





"Ara cap persona més morirà a causa del terrorisme d'ETA. Ara és el moment d'actuar democràticament des de l'excepcionalitat d'aquesta nova etapa, d'aplicar l'experiència d'altres processos similars, de no mirar enrere, de recuperar la paraula, de dialogar i de perdonar. Ara no només s'ha de voler la pau, s'ha de ser la pau"

Les solucions, igual que els conflictes, no es donen de la nit al dia.

El comunicat d'abandonament definitiu de les armes per part d'ETA és el resultat històric d'un llarg procés. De negociacions, de treves, de morts simbòliques, d'assassinats cruents, d'interessos partidistes i electorals, de molt bones voluntats i, finalment, d'estratègies encertades fins a trobar el camí de la pau.

Els fets i les passes que s'han donat el darrer any han estat decisives. Al gener d'enguany vaig escriure en aquest diari l'article Una bona i nova oportunitat, comentant el darrer comunicat de treva d'ETA i afirmant que assistíem a un canvi, per petit que semblés: ETA aplicava allò que l'esquerra "abertzale" demanava, mentre que, abans, es donava en el sentit contrari. En aquell moment, s'estava produint la intervenció dels mediadors internacionals amb experiència en altres processos de conflicte nacionals.

L'entrada en escena d'aquests mediadors va facilitar la sortida d'aquest conflicte de les quatre parets del País Basc i de la visió partidista dels governs de l'Estat. La celebració de la Conferència de Pau d'aquesta setmana a Sant Sebastià, amb la presència de rellevants polítics i mandataris internacionals, ha estat premonitòria i un factor decisiu més per aconseguir el comunicat del cessament definitiu de la violència per part d'ETA.

Quines han estat les claus d'aquest procés?

Ningú sap exactament quin ha estat l'ordre lògic, però un conjunt de factors sumats, sovint articulats i, finalment, ben orientats cap a la resolució del conflicte han donat lloc a aquest comunicat històric.

La política ha estat decisiva en aquest procés. D'entrada, la política del dia a dia de les organitzacions de la societat civil i de sectors de l'església del País Basc en favor del diàleg que han apostat, malgrat les pors i les incerteses, per obrir vies de negociació i aconseguir apropaments cap a ETA.

Les decisions i l'acció del Govern i d'institucions polítiques dels País Basc. Per què com és que les coses s'han mogut de veritat quan el PNB i els partits de l'esquerra abertzale han perdut poder institucional?

Amb la política d'Estat, combatent ETA amb el terrorisme dels GAL, perseguint els terroristes i els seus suposats suports socials policialment i il·legalitzant els partits polítics amb vinculacions ideològiques o econòmiques.

Per últim, amb l'entrada en escena de professionals de la resolució de conflictes, així com declaracions de suport cap a un procés de negociació i de pau a Euskadi per part de polítics i representants d'institucions internacionals.

I ara què? Ara cap persona més morirà a causa del terrorisme d'ETA. Ara és el moment d'actuar democràticament des de l'excepcionalitat d'aquesta nova etapa, d'aplicar l'experiència d'altres processos similars, de no mirar enrere, de recuperar la paraula, de dialogar i de perdonar. Ara no només s'ha de voler la pau, s'ha de ser la pau.
 

Johan Galtung. "Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Afrontando los efectos visibles e invisibles de la guerra y la violencia". Bilbao, Bakeaz/Gernika Gogoratuz, 1998

Aquest llibre, escrit per a després de la violència, ens indica que l'alto el foc, la treva, sent important, no ho és tot, si es pretén aconseguir la pau. Fins i tot que pot ser enganyós en la mesura que el “després de la violència” pot convertir-se fàcilment en “un abans d'una (nova) violència” si no s'entén que per sota de la violència visible i directa hi ha sempre violència estructural (conflicte, injustícia, contradicció) i una cultura de la violència o una violència cultural que no desapareixen mecànicament amb la signatura del tractat de pau i que poden seguir sent font de la violència visible.

La resposta que s'articula en aquest llibre se centra en les seves tres R: reconstrucció, reconciliació i resolució del conflicte. La reconstrucció anirà dirigida a afrontar els efectes de la violència directa, la reconciliació anirà dirigida a la violència cultural i la resolució a l'estructural.




Johan Galtung

Politòleg noruec. Professor d'Estudis per a la Pau en diverses universitats i director de Transcend, xarxa internacional per a la pau i el desenvolupament (www.transcend.org). En 1959 va fundar l'Institut Internacional d'Investigació per a la Pau, a Oslo.
És un dels fundadors i protagonistes més importants de la investigació sobre la pau i els conflictes socials.



 

Article publicat el 19 d'octubre de 2011 al Diari de Girona

Xavier Pastor
Expert en gestió de conflictes i Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (FUdG)





"Des de la neurociència s'ha descobert que una mala notícia té cinc vegades més força d'atracció i de ser recordada pel nostre cervell que una de bona".

Ens adonem del poder que tenen les paraules sobretot quan es genera un conflicte i, especialment, si va en contra dels nostres interessos. Cada cop són més els experts que ens aporten dades. Des de la neurociència s'ha descobert que una mala notícia té cinc vegades més força d'atracció i de ser recordada pel nostre cervell que una de bona.

Al llibre "No pienses en un elefante", George Lakoff, professor i investigador de lingüística cognitiva de la Universitat de Califòrnia, explica la importància en la selecció, ús i combinació d'unes paraules que relacionades entre elles i incorporades en un discurs formen un marc cognitiu que ens dota d'una manera d'interpretar la realitat, d'enfocar determinats problemes i d'establir solucions. Amb aquest marc es reforça i es crea un clima d'opinió.

I és que amb les paraules una persona exerceix poder sobre una altra o altres , com ens mostra Steve Lukes a "El poder. Un enfoque radical" de tal manera que la primera és capaç d'afectar els interessos en sentit contrari de la segona.

El millor exemple de l'ús de les paraules per exercir poder han estat els governs del Tripartit. Precisament si per alguna cosa es van caracteritzar els governs del Tripartit és per les declaracions i contradeclaracions dels membres del Govern i dels responsables dels seus respectius partits i grup parlamentaris. En el govern del Tripartit hi parlava tothom i quasi sempre amb la voluntat de crear polèmica i generar conflictes, per afectar en sentit contrari els interessos dels altres.

Però també podem trobar casos interessants més enllà de la política, concretament a la Fórmula 1. Aquest és un esport que mou quantitats ingents de diners, amb una volum molt important de persones en les estructures dels equips, amb multinacionals i empreses amb grans pressupostos al voltant d'aquesta activitat i on les paraules de les persones tenen el poder de generar tensions, disputes i conflictes latents, sobretot interns, entre els responsables de les escuderies i els seus pilots, i que habitualment es manifesten en els resultats de les curses.

Dues situacions recents concretes. El primer cas és del Lewis Hamilton. Durant tota la temporada, aquest pilot ha tingut l'escalf del seu equip i ha obtingut podi en diverses carreres. Aquestes darreres setmanes s'ha especulat que ha rebut ofertes d'altres equips i que podria marxar d'allà on és. Casualment, Hamilton no ha aconseguit cap podi i fa uns dies ocupava la 7a posició al Japó. Per contra, el seu company, Jenson Button, va renovar el seu contracte i va guanyar la cursa. El segon cas és el d'en Jaume Alguersuari, pilot català de l'escuderia Toro Rosso, filial de Red Bull. Aquest pilot ha passat d'estar entre els deu primers i d'assolir una meritòria 7a plaça al Gran Premi de Bèlgica a finalitzar 21è a Italia quinze dies després. Entremig de les dues carreres, Alguersuari va manifestar el seu disgust per la renovació de Mark Weber, segon pilot de Red Bull, ja que no s'havia respectat el compromís comunicat a l'inici de temporada d'oferir el segon volant d'aquesta escuderia al pilot que fes millors resultats a Toro Rosso. Alguersuari va finalitzar 17è al Gran Premi del Japó.

I és que si bé és veritat que parlant la gent s'entén -sempre que se sàpiga i se sigui capaç d'aconseguir aquest resultat-, també queda clar que parlant la gent s'enfada. Precaució, doncs, amb el poder de la les paraules.

Albert Ruhí, Biòleg i professor del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), ens presenta els temes i continguts del mòdul de conflictologia ambiental, en concret els conflictes relacionats amb el medi ambient "gris" com els associats a l'ecologia més "verda".

Xavier Pastor, conferenciant, professor i director del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona, comenta els aspectes més destacats en l'aparició del conflicte i bàsics en la seva resolució.

Els conflictes han esdevingut cada cop més una coordenada bàsica i estable per entendre el funcionament de les societats i de les nostres relacions socials. Aquest fet situa la gestió dls conflictes com a una oportunitat per donar resposta positiva als reptes i a les demandes col·lectives i individuals que els han originat.

Aquest curs pretén oferir un seguit de formules, procediments, tècniques i eines bàsiques per aprendre a abordar els conflictes, detectar la seva aparició i gestionar la seva resolució de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria.

Jordi Busquet et al. La violència en la mirada. L'anàlisi de la violència en la Televisió. Editorial: Universitat Ramon Llull. Barcelona. 2001.

 

Des del sentit comú —i sovint des del camp intel·lectual— es tendeix a convertir la televisió en un dels principals bocs expiatoris del nostre temps. Els estudis sobre la violència i la televisió s’encarreguen, generalment, a partir de la sospita que hi ha una relació causal, més o menys directa, entre la violència a la petita pantalla i la violència al carrer.

Tot i que la televisió té una transcendència social i cultural indiscutible, que pot ser impactant i commovedora, els experts no s’acaben de posar d’acord, però, en si hi ha (o no) una relació directa entre la violència televisiva i la violència real. Els autors analitzen aquesta relació amb la que es tendeix habitualment a sobredimensionar la importància de la televisió sobre els comportaments tant positivament (quan es considera la televisió com un instrument educatiu) com negativament (quan es culpa la televisió de males influències).

Doctor en Sociologia. Professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull. Autor de diversos llibres, estudis i manuals sobre la comunicació, la cultura, la violència i els mitjans de comunicació, en concret sobre la televisió. Entre d'altres obres, "El sublim i el vulgar: els intel·lectuals i la cultura de masses" (1998); "Els escenaris de la cultura. Formes simbòliques i públics a l’era digital" (2005); "La cultura" (2006). "La recerca en comunicació. Què s’ha de saber? Quins passos s’han de seguir " (2006).


 

Article d'opinió publicat al Diari de Girona.

Xavier Pastor
Expert en gestió de conflictes i Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (FUdG).

«Si volem evitar la corrupció, a més de les fórmules clàssiques, proposo evitar que les persones estiguin massa temps en contacte amb un determinat poder, evitar les rutines i dotar contínuament qui té poder de la perspectiva de futur i de millores»

Crec que tinc prou perspectiva temporal i coneixements del comportament humà per arribar a la següent conclusió-hipòtesi de com i quan es produeix la corrupció: com més temps passen unes mateixes persones en un govern o al capdavant de les organitzacions, més possibilitats hi ha de cometre irregularitats de tota mena. És a dir, com més temps les persones estan en contacte amb el poder, més possibilitats es donen que aquestes persones en facin un mal ús i se n'aprofitin. Penso que si és així, tenim elements per pronosticar i evitar la corrupció.

Pensin en casos de corrupcions en un govern, per exemple, en el del Felipe González amb el finançament il·legal del PSOE amb l'afer Filesa, Malesa i Time-Export per fer front als pagaments de les campanyes electorals o a l'enriquiment personal de determinades persones com el Sr. Roldán, quan aquest partit portava tres mandats consecutius en el poder, o sigui, 12 anys. Pensin ara, per exemple, en el govern a Santa Coloma de Gramenet, del PSC des de la recuperació de la democràcia i en Bartomeu Muñoz les últimes legislatures com a alcalde, però des del 1983 com a regidor. Pensin també en Fèlix Millet, dues dècades al capdavant de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.
 

Jo no crec que estigui equivocat si dic que quan una persona arriba al govern d'una institució pública o d'una organització privada necessita un temps per aprendre com funciona i imprimir les millores i els canvis que proposa. Aquest aprenentatge és continu, però hi ha un moment que pensa que ja ho sap tot i que quasi ja ho ha fet tot. Ja sap com es fan les coses bé, malament i també les que no s'han de fer. És aquest moment el que s'ha d'evitar, quan aquesta o aquestes persones pensen en ells mateixos i no en altres, els ciutadans, en el cas d'un govern d'un país o d'una ciutat, o en els socis o els accionistes, en el cas d'una organització.

Als anys 70, Philip G. Zimbardo va realitzar als Estats Units un experiment de psicologia social. Va agafar uns estudiants de la Universitat de Stanford, els va posar en una presó fictícia i uns els va convertir en presoners i els altres en carcellers. Es tractava d'un joc. Va haver-hi un moment, després de les primeres tortures psicològiques i físiques dels segons sobre els primers, que Zimbardo va haver d'aturar l'experiment. Aquest investigador va analitzar quin era l'origen d'aquesta maldat en els estudiants que havien col·laborat. La seva conclusió va ser que el fet de viure en una situació de constant present, amb pressió, sense perspectives de futur i conscients d'ostentar el control indefinidament, feia que els carcellers, un cop assimilat el seu rol i les rutines associades, es comportessin fent un mal ús del seu poder i corrompent les regles en el seu favor.

Solució: si volem evitar la corrupció, a més de les fórmules clàssiques, proposo evitar que les persones estiguin massa temps en contacte amb un determinat poder, evitar les rutines i dotar contínuament qui té poder de la perspectiva de futur i de millores.

La ciutat de Figueres està situada a l'extrem nord-oriental de Catalunya. Amb una població de 45.000 habitants, és la capital de la comarca de l'Alt Empordà, el seu centre econòmic i sociocultural.  La seva posició geogràfica i estratègica, en el centre neuràlgic de la Costa Brava, propera a la frontera amb França i a una hora i trenta minuts de Barcelona per carretera, la converteixen en un important centre de comunicacions dotat d'una gran accessibilitat.

Figueres (Alt Empordà) és juntament amb Olot i Torroella de Montgrí una més de les seus del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. En aquesta ciutat, està previst que enguany se celebrin 2 de les 5 sessions presencials de cap de setmana, concretament, la primera, per visitar una experiència de mediació comunitària i, la última, dedicada a la presentació dels projectes i pràctiques dels postgrau realitzats pels alumnes.

Aquestes classes es duen a terme a les instal·lacions del Castell de Sant Ferran -el castell militar més gran de tota europa i ara reconvertit en equipament per al desenvolupament d'usos culturals, acadèmics i socials, com per exemple el Diploma de postgrau -gràcies a la voluntat i al suport de l'equip de govern de l'Ajuntament de Figueres.

Com la resta de sessions presencials, a Figueres els alumnes comparteixen àpats, el sopar de divendres i el dinar de dissabte, amb l'equip de l'organització, coordinador i director, i de forma especial amb algun professor com a convidat.

També s'ofereix la possibilitat dormir la nit del divendres al dissabte en un hotel a preus excepcionals, per aquelles persones que venen de fora de Figueres.

Més informació


 

Fer un postgrau, per exemple de Resolució de Conflictes, et pot donar entre un 8% i un 12% més de possibilitats d'obtenir una feina.

Segons dades d'ofertes de feines d'organitzacions a ADECCO, el fet de tenir en el currículum una titulació de postgrau t'ofereix més possibilitats d'accedir a una feina.

Concretament a Catalunya, la formació del postgrau et donava l'any 2010 un 8,45% més de possibilitats.

Per sectors, si aquesta formació té impacte en la consultoria o manté relació amb l'àmbit jurídic, com la resolució de conflictes, la negociació, la mediació o la facilitació, pot arribar a un valor afegit d'entre un 8,94% i fins a un 11,40%.

Més informació
 

Joseph P. Folger y Robert A. Baruch Bush. La Promesa de Mediación. Barcelona. Gránica. 1996

Desarrollando su propia experiencia profesional y basado en un trabajo amplio de investigación sobre la resolución de conflictos y especialmente en la mediación, Baruch y Folger ofrecen a quienes trabajan en los múltiples escenarios de conflicto -mediadores profesionales, administradores, funcionarios públicos, investigadores y profesionales que enfrentan el conflicto en sus actividades cotidianas- una diferente y útil perspectiva sobre cómo se practica la técnica de la mediación, qué otros logros pueden obtenerse a través de su aplicación y cómo pensar su evolución en el futuro.

Para estos autores, la mediación no es sólo un método para la resolución de conflictos y el logro de acuerdos. En este libro, ellos sostienen el potencial de cambio que cada persona inmersa en un conflicto lleva consigo, descubriendo sus propias habilidades y desarrollando una mayor apertura hacia las otras partes litigantes. Es lo que denominan la fuerza transformadora de la mediación. Para ello, los autores presentan un marco teórico alternativo a las visiones tradicionales, ofreciendo a la vez información detallada e ilustrada con casos y ejemplos sobre la práctica de la mediación transformativa.


Robert A. Baruch Bush es profesor de Resolución Alternativa de Disputas (ADR) en la facultad de derecho de la Universidad de Hofstra, Nueva York . Junto con Joseph Folger, de la Universidad de Temple, es el creador y más conocido defensor del modelo transformador de la mediación . Es autor de más de dos docenas de artículos y libros sobre la mediación y ADR. En el 2006, recibió el Premio Anual Constructor de Paz por el Estado de Nueva York, un premio que se creó para honrar a individuos y organizaciones que promueven la Resolución constructiva de conflictos.




Joseph P. Folger
Dr. Folger es profesor de Comunicación de la Universidad de Temple en Filadelfia. Doctor en comunicación de la Universidad de Wisconsin. Realiza investigaciones y enseña en el ámbito de la gestión de conflictos, mediación, procesos de grupo y toma de decisiones. Dr. Folger ha trabajado extensamente como mediador en las disputas en la organización, comunidad y familia.  Actualmente es consultor senior de Comunicación Research Associates, donde lleva a cabo entrenamiento en habilidades comunicativas, asesoramiento y la intervención en conflictos. Dr. Folger ha publicado extensamente en el área de comunicación, conflicto y mediación.



A continuación, como recurso práctico del Diploma de Postgrado en Resolución de Conflictos Públicos y Mediación Comunitaria de la Universidad de Girona (Catalunya), puedes consultar y descargar el Capítulo 4 de "La promesa de la mediación" de Baruch i Folger