Professor de Comunicació i seguidor dels sofistes. Doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i titulat en Direcció d’Empreses per IESE, ha exercit de directiu i ha fet i fa de professor a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat Ramon Llull. Actualment també dirigeix els estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha escrit, entre d’altres llibres, Retòrica Exprés (2007), Escriptura sexy (2008), Parla’m i seré feliç (2008) i Si un lleó entrés en uns grans magatzems (2010).



 

La imagen de un gobierno se conforma, en gran medida, en sus primeros cien días. Éste es un periodo de gracia que debería ser aprovechado por los gobernantes y sus expertos en comunicación para transmitir una imagen del gobierno que va a perdurar a lo largo de toda la legislatura.

El libro de Pau Canaleta nos ofrece 50 claves indispensables que cualquier gobierno estatal, autonómico o municipal debería tener en cuenta si quiere transmitir la imagen deseada. ¿Cómo se construye esa imagen? ¿Cómo se puede incidir en ella? ¿Cuándo empieza a penetrar en la ciudadanía? Son algunas de las preguntas que Canaleta responde en este libro dirigido a políticos, pero también a todos aquellos que estén interesados en la comunicación política contemporánea.


Pau Canaleta
Consultor en comunicación política e institucional. Director del Centre Català d’Anàlisi i Informació Internacional (CCAII), profesor de Comunicación en la Universidad de Girona (UdG), director de los cursos de dirección de campañas electorales del CCAII i la FUdG y de los seminarios sobre comunicació institucional "Marca Ciutat" y "Propaganda". Es también autor de libros sobre comunicación como "L’estratègia electoral" y "Explica’t amb una història" de l’editorial UOC.




 

Jordi Busquet et al. La violència en la mirada. L'anàlisi de la violència en la Televisió. Editorial: Universitat Ramon Llull. Barcelona. 2001.

 

Des del sentit comú —i sovint des del camp intel·lectual— es tendeix a convertir la televisió en un dels principals bocs expiatoris del nostre temps. Els estudis sobre la violència i la televisió s’encarreguen, generalment, a partir de la sospita que hi ha una relació causal, més o menys directa, entre la violència a la petita pantalla i la violència al carrer.

Tot i que la televisió té una transcendència social i cultural indiscutible, que pot ser impactant i commovedora, els experts no s’acaben de posar d’acord, però, en si hi ha (o no) una relació directa entre la violència televisiva i la violència real. Els autors analitzen aquesta relació amb la que es tendeix habitualment a sobredimensionar la importància de la televisió sobre els comportaments tant positivament (quan es considera la televisió com un instrument educatiu) com negativament (quan es culpa la televisió de males influències).

Doctor en Sociologia. Professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull. Autor de diversos llibres, estudis i manuals sobre la comunicació, la cultura, la violència i els mitjans de comunicació, en concret sobre la televisió. Entre d'altres obres, "El sublim i el vulgar: els intel·lectuals i la cultura de masses" (1998); "Els escenaris de la cultura. Formes simbòliques i públics a l’era digital" (2005); "La cultura" (2006). "La recerca en comunicació. Què s’ha de saber? Quins passos s’han de seguir " (2006).