Eduard Vinyamata
Director del Campus per la Pau de la UOC i conflictòleg

Les lleis de mediació han estat més un problema que no pas una solució. Han condicionat negativament la formació i la professionalització dels mediadors, han generat un entramat legislatiu sovint incompatible, han condicionat la pràctica de la mediació a les intervencions dels advocats en exercici com a tals: justament el que es va voler evitar quan la mediació es creà, de manera que ha tornat a portar els conflictes personals al terreny judicial.

La situació econòmica actual també ha generat una reducció dràstica dels mediadors esdevinguts funcionaris i va impedir, en anys anteriors, que persones amb capacitats innates o adquirides mitjançant la formació esdevinguessin bons professionals.

Les lleis també han obstaculitzat l'evolució, l'adequació formativa i la capacitat innata dels mediadors amb relació al coneixement científic dels conflictes i dels mètodes d'intervenció.

La mediació, tal com és avui, ha perdut l'atractiu del començament (o amb relació als països on es respectaren els plantejaments inicials), envia molts mediadors a l'atur i la seva formació es transforma en un negoci allunyat de les mínimes garanties que poden oferir les universitats amb programes de postgrau de Mediació.

La mediació torna a ser un procés, no extrajudicial, com es va configurar inicialment, sinó un procés prejudicial, amb tots els perjudicis que això comporta.

Molts mediadors incorporen altres tècniques, com l'assessorament (counseling) o l'entrenament (coaching) i, en tot cas, només la conflictologia aporta nous horitzons de solució racional, científica i no violenta de tota mena de conflictes.
 

El mes de març passat l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) publicava en la seva revista aquest article que explica el passat i el present dels projectes, experiències i serveis de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària a casa nostra i planteja, en base als encerts, els fracassos i les condicions actuals, un model d'èxit per al futur a nivell municipal i comarcal.

Per un model d'èxit en la Resolució de Conflictes Públics

Qualsevol projecte o servei que pretengui donar respostes als problemes i conflictes actuals haurà de tenir principalment tres característiques bàsiques si vol assolir l'èxit: 1) ser senzill, 2) ser econòmic i, 3) ser innovador. Aquestes són les recomanacions del Massachusetts Tecnology Institut (MIT) a institucions i organitzacions, després de les seves anàlisis a diferents països del món i independentment de quina sigui la tecnologia a aplicar.

Malgrat pugui sorprendre, així és com han actuat les administracions públiques locals catalanes en la posada en marxa de projectes per a prevenir, gestionar i resoldre conflictes públics i aplicar la mediació comunitària, des del final dels noranta i principis del dos mil.

(...) Aquest model per projectes va voler ser substituït l’any 2006 –època de molts ingressos a l’hisenda local-, per un altre que impulsava tècnica i econòmicament la creació de serveis de mediació ciutadana bàsicament a ajuntaments de l'àrea metropolitana a través de convenis amb la Diputació de Barcelona.

(...) Avui, sense els diners extres, s’ha vist que aquests serveis de mediació no s’haurien posat en marxa només amb els pressupostos municipals, mentre que les pràctiques anteriors eren econòmicament sostenibles per als municipis.

Llegir més



 

"Els ciutadans opinen que seria desitjable que les entitats tinguéssin més protagonisme en la resolució de problemes socials". (Estudi del Voluntariat a Catalunya, 2001).


 

 

"La situació del voluntariat d'Acció Social a Espanya (Diagnòstic del 2011) mostra com les entitats tenen la capacitat de detectar i resoldre problemàtiques i conflictes".

"Malgrat tot, aquestes entitats no estan exemptes de conflictes. Com s'ha de treballar per mantenir i augmentar aquesta potent funció social i la confiança dels ciutadans amb aquestes entitats?" (Guia pràctica de la gestió de conflictes al teixit associatiu)
 

Des del 26 d'abril al 24 de maig d'enguany, s'organitza aquest curs semipresencial (online i presencial) que ofereix competències bàsiques per a la gestió i la resolució de conflictes, concretament en l’anàlisi, abordatge, tractament dels que afecten a les entitats sense afany de lucre, sobretot internament, per exemple en els membres de la junta directiva o el voluntariat, i també d’aquells que es donen en la interacció amb d’altres agents i institucions.

 

Objectius:

- L’obtenció de formules i habilitats bàsiques per a la detecció, abordatge i intervenció en conflictes.

- El coneixement dels conflictes que afecten a les organitzacions sense afany de lucre.

- Anàlisi de l’aplicació de formules de gestió de conflictes i de la mediació a aquestes organitzacions, en funció de les seves característiques i interaccions, especialment entre els seus membres, els socis, els treballadors i les persones voluntàries.

Programa i Calendari

Es duran a terme 5 sessions, 2 sessions presencials i 3 online de 3 i 2 hores de duració, respectivament (12 hores)

Sessió 1. Aproximació i anàlisi dels conflictes.

Sessió 2. Fórmules i procediments d’intervenció: negociació, mediació, facilitació.

Sessió 3. Els conflictes a les organitzacions del tercer sector.

Sessió 4. La gestió i la prevenció de conflictes al teixit associatiu i de voluntariat: àmbits i casos.

Docents

Xavier Pastor
Politòleg, especialista i conferenciant en gestió i resolució de conflictes. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació UdG.Ex-Coordinador del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat de la Generalitat de Catalunya.




Eduard Carrera
Economista, mediador i Postgrau en Resolució de Conflictes. Coordinador del Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG.





Núria Picornell
Psicòloga i Postgrau en Resolució de Conflictes, especialista en conflictes a les entitats. Ha estat gerent i cap de projectes en associacions i fundacions de la demarcació de Barcelona.





Preu: Gratuït

Lloc:
Sessions presencials a: Torre Jussana- Centre de Serveis a les Associacions
Sessions online: http:campus.resoluciodeconflictes.org

Una de les principals dificultats que ens podem trobar en el moment de desenvolupar un procés negociador són les emocions, les nostres i les de les persones que participen en aquest procés.

Les emocions tenen molt de poder: ens poden limitar, desviar els objectius i esdevenir un obstacle per poder continuar amb la negociació

Aquest llibre presenta i explica quins són les expectatives bàsiques que ha de treballar un bon negociador per poder crear emocions positives, constructives i útils que ens permetin afrontar amb garanties la negociació i millorar la relació entre les parts en el procés.

Els autors d'aquest llibre, experts negociadors, proposen centrar l'atenció i el treball en l'aplicació de les expectatives bàsiques en la pràctica negociadora per assolir l'èxit.

 

Sinopsi elaborada per Manel Salvador, alumne del postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 7a edició, 2011-2012

Roger Fisher

Daniel Shapiro
Codirector del Projecte de Negociació Internacional de Harvard. Doctor en psicologia clínica i  especialista en psicologia de la negociació. Dirigeix ​​un projecte amb seu a Harvard amb la finalitat de desenvolupar estratègies psicològicament apropiades per atenuar la violència de caràcter ètnic-polític. Ha estat membre del cos docent de l'Escola d'Administració Sloan del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i ensenya negociació a executius d'empresa i a diplomàtics.

 

Al llibre de les pors, la por de morir ocupa el sisè lloc, mentre que la por que tenim a comunicar en públic és en la primera posició. Vol dir això que en un funeral la majoria de les persones preferiria ser al fèretre que haver de pronunciar unes paraules per al difunt.

Comunicar en públic sol generar en les persones un estrès que de vegades resulta insuportable. I llavors sorgeix la creença que comunicar en públic és una cosa que està reservada als que tenen un do. Ens hem de negar a acceptar-ho, ja que comunicar amb èxit en públic és una qüestió d'actitud. Qui vol comunicar en públic amb correcció ho fa. Només és necessari voler fer-ho i dotar-se d'un sistema que ajudi a controlar la nostra comunicació: el nostre discurs o el nostre text escrit.

"Aquest llibre ens dóna arguments per motivar-nos a comunicar-nos correctament i ens ensenya un procés ràpid, senzill i segur per construir comunicacions” 

Marina Badia, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

“El llibre ens explica com extreure unes bones idees, com ordenar-les, com saber-les redactar i argumentar, per tal de fer una bona exposició amb èxit".

Gemma Solé, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

 
“El fet clau per a garantir una comunicació exitosa és la voluntat de comunicar, l’actitud, i així la motivació et fa poderós. Allò que algunes vegades pensem que és una qualitat innata; amb estructura, treball i un procés adequat es pot aprendre, i incorporar, de manera que acaba essent un recurs propi. Retòrica exprés és un bon llibre per tenir a ma i consultar en moltes ocasions” 

Loida Serrano, alumna del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, 2010-2011

És doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull, màster en Ciències de la Informació per la UAB i titulat en Direcció i Administració d’Empreses per IESE. És professor del mòdul 2. Comunicació amb éxit del Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Conferenciant i autor de diversos llibres sobre la comunicació entre els que destaquen: "Escriptura sexy", "Parla'm i seré feliç" i "Si un lleó entrés en uns grans magatzems".

El llibre "El proceso de mediación" integra l'experiència personal i el treball d'investigació de l'autori respecte el procés mediador.

Aquest llibre vincula l'activitat de la mediació en l'àmbit més ampli de la resolució i la negociació de disputes i conflictes. També ofereix una seqüència molt detallada, per etapes, de l'activitat que les persones mediadores poden fer per auxiliar i ajudar a altres persones a obtenir acords.

En aquesta obra es planteja la mediació com a una extensió del procés de negociació. La comprensió del procés mediador, des d'aquest punt de vista, esdevé útil per a les persones que requereixen el coneixement de tècniques destinades a obtenir negociacions més eficients.

Christopher Moore és doctor en sociologia política a la Universitat de Nova Jersey. Ha estat consultor en la presa de decisions i gestor de conflictes amb vint anys d'experiències internacional com a mediador, facilitador, dissenyador de sistemes de resolució de conflictes en vint-i-un països d'Asia, d'Europa, d'Africa, a Sudamerica. Ha estat formador a la U.S. Federal Mediation and Conciliation Service and the American Arbitration Association.  Té diversos llibres i manuals de referència internacional escrits sobre la matèria.

Els conflictes han esdevingut cada cop més una coordenada bàsica i estable per entendre el funcionament de les societats i de les nostres relacions socials. Aquest fet situa la gestió dls conflictes com a una oportunitat per donar resposta positiva als reptes i a les demandes col·lectives i individuals que els han originat.

Aquest curs pretén oferir un seguit de formules, procediments, tècniques i eines bàsiques per aprendre a abordar els conflictes, detectar la seva aparició i gestionar la seva resolució de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria.

La ciutat de Figueres està situada a l'extrem nord-oriental de Catalunya. Amb una població de 45.000 habitants, és la capital de la comarca de l'Alt Empordà, el seu centre econòmic i sociocultural.  La seva posició geogràfica i estratègica, en el centre neuràlgic de la Costa Brava, propera a la frontera amb França i a una hora i trenta minuts de Barcelona per carretera, la converteixen en un important centre de comunicacions dotat d'una gran accessibilitat.

Figueres (Alt Empordà) és juntament amb Olot i Torroella de Montgrí una més de les seus del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. En aquesta ciutat, està previst que enguany se celebrin 2 de les 5 sessions presencials de cap de setmana, concretament, la primera, per visitar una experiència de mediació comunitària i, la última, dedicada a la presentació dels projectes i pràctiques dels postgrau realitzats pels alumnes.

Aquestes classes es duen a terme a les instal·lacions del Castell de Sant Ferran -el castell militar més gran de tota europa i ara reconvertit en equipament per al desenvolupament d'usos culturals, acadèmics i socials, com per exemple el Diploma de postgrau -gràcies a la voluntat i al suport de l'equip de govern de l'Ajuntament de Figueres.

Com la resta de sessions presencials, a Figueres els alumnes comparteixen àpats, el sopar de divendres i el dinar de dissabte, amb l'equip de l'organització, coordinador i director, i de forma especial amb algun professor com a convidat.

També s'ofereix la possibilitat dormir la nit del divendres al dissabte en un hotel a preus excepcionals, per aquelles persones que venen de fora de Figueres.

Més informació


 

Fer un postgrau, per exemple de Resolució de Conflictes, et pot donar entre un 8% i un 12% més de possibilitats d'obtenir una feina.

Segons dades d'ofertes de feines d'organitzacions a ADECCO, el fet de tenir en el currículum una titulació de postgrau t'ofereix més possibilitats d'accedir a una feina.

Concretament a Catalunya, la formació del postgrau et donava l'any 2010 un 8,45% més de possibilitats.

Per sectors, si aquesta formació té impacte en la consultoria o manté relació amb l'àmbit jurídic, com la resolució de conflictes, la negociació, la mediació o la facilitació, pot arribar a un valor afegit d'entre un 8,94% i fins a un 11,40%.

Més informació
 

Joseph P. Folger y Robert A. Baruch Bush. La Promesa de Mediación. Barcelona. Gránica. 1996

Desarrollando su propia experiencia profesional y basado en un trabajo amplio de investigación sobre la resolución de conflictos y especialmente en la mediación, Baruch y Folger ofrecen a quienes trabajan en los múltiples escenarios de conflicto -mediadores profesionales, administradores, funcionarios públicos, investigadores y profesionales que enfrentan el conflicto en sus actividades cotidianas- una diferente y útil perspectiva sobre cómo se practica la técnica de la mediación, qué otros logros pueden obtenerse a través de su aplicación y cómo pensar su evolución en el futuro.

Para estos autores, la mediación no es sólo un método para la resolución de conflictos y el logro de acuerdos. En este libro, ellos sostienen el potencial de cambio que cada persona inmersa en un conflicto lleva consigo, descubriendo sus propias habilidades y desarrollando una mayor apertura hacia las otras partes litigantes. Es lo que denominan la fuerza transformadora de la mediación. Para ello, los autores presentan un marco teórico alternativo a las visiones tradicionales, ofreciendo a la vez información detallada e ilustrada con casos y ejemplos sobre la práctica de la mediación transformativa.


Robert A. Baruch Bush es profesor de Resolución Alternativa de Disputas (ADR) en la facultad de derecho de la Universidad de Hofstra, Nueva York . Junto con Joseph Folger, de la Universidad de Temple, es el creador y más conocido defensor del modelo transformador de la mediación . Es autor de más de dos docenas de artículos y libros sobre la mediación y ADR. En el 2006, recibió el Premio Anual Constructor de Paz por el Estado de Nueva York, un premio que se creó para honrar a individuos y organizaciones que promueven la Resolución constructiva de conflictos.




Joseph P. Folger
Dr. Folger es profesor de Comunicación de la Universidad de Temple en Filadelfia. Doctor en comunicación de la Universidad de Wisconsin. Realiza investigaciones y enseña en el ámbito de la gestión de conflictos, mediación, procesos de grupo y toma de decisiones. Dr. Folger ha trabajado extensamente como mediador en las disputas en la organización, comunidad y familia.  Actualmente es consultor senior de Comunicación Research Associates, donde lleva a cabo entrenamiento en habilidades comunicativas, asesoramiento y la intervención en conflictos. Dr. Folger ha publicado extensamente en el área de comunicación, conflicto y mediación.



A continuación, como recurso práctico del Diploma de Postgrado en Resolución de Conflictos Públicos y Mediación Comunitaria de la Universidad de Girona (Catalunya), puedes consultar y descargar el Capítulo 4 de "La promesa de la mediación" de Baruch i Folger

"La Mediación: Resolución de conflictos sin litigio" es un libro de referencia sobre los conflictos y en vigor aún respecto lo que se conoce sobre las prácticas básicas de mediación.

El texto se remonta a la evolución histórica de la mediación,y explica sus usos en diversos contextos sociales y culturales. Se describen las etapas, conceptos útiles y diversos enfoques del proceso, y plantea un marco para su aplicación efectiva.

El libro está dirigido a diversos grupos. En primer lugar, personas dedicadas a la práctica pública y privada que desean diversificar sus servicios actuales para integrar la mediación, encontrarán detalles prácticos, específicos y consejos de procedimientos. En segundo lugar, para los mediadores principiantes como manual de capacitación. En tercer lugar, a personas que desean integrar la mediación al desempeño actual de su papel, sin que necesariamente deban convertirse en mediadores profesionales.

Jay Folberg y Alison Taylor

Jay Folberg es profesor emérito y ex decano de la Facultad de derecho de la Universidad de San Francisco. Es co-autor de diversos libros sobre la Resolución de Conflictos de carácter teórico y práctico. Folberg es ahora un mediador y árbitro con del Instituto de JAMS (Fundación de mediadores y árbitros  de éxito a través de la resolución alternativa de conflictos, Alternative Dispute Resolution)..

Considerado uno de los fundadores de la práctica de ADR, con décadas de experiencia como mediador y árbitro, particularmente hábil en llegar al corazón de los problemas complejos y hacer frente a los factores humanos que crean obstáculos a la solución


Alison Taylor ha sido profesora de técnicas de mediación y resolución de conflictos en la escuela del noroeste de Derecho  Lewis & Clark, de la Universidad de Antioquia en el Programa de Master en Resolución de Conflictos, Universidad Estatal de Portland y en la Universidad de Marylhurst. En la actualidad ofrece servicios de mediación en el programa del Condado de Multnomah en Justicia de la Comunidad.

Margarida Gallardo, alumna de la 6a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG) ens fa cinc cèntims dels aspectes que aporten una alta satisfacció i impressió d'aquesta formació a partir dels continguts, professors, pràctiques i les sessions presencials, entre d'altres.





 

L'Helena Vancells, alumna de la 6a edició del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), explica els coneixements i la pràctica professional i també a nivell personal que ha obtingut en resolució de conflictes, especialment en l'àmbit públic i comunitari.

En Gerard Esteban, alumne de la 6a edició del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG), comenta aquells aspectes més destacats i que fan recomanable aquesta formació, especialment per la combinació de l'aprenentatge online amb les sessions presencials i la proximitat de l'equip de direcció.




 

Girona és la seu principal del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. En aquesta ciutat se celebren  sempre algunes de les classes de les 5 sessions presencials de cap de setmana.

Aquestes classes es duen a terme a les instal·lacions que la Fundació UdG té al Campus Montilivi de la Universitat de Girona.

A més, es proposa als alumnes per poder compartir els àpats, el sopar de divendres i el dinar de dissabte, amb l'equip de l'organització, coordinador i director, i de forma especial amb algun professor com a convidat. Això és un valor afegit a les classes, ens permet coneixe'ns millor com a persones i ens ajudar a passar-ho bé plegats!

També s'ofereix la possiblitat de trobar un lloc on dormir la nit del divendres al dissabte, per aquelles persones que venen de fora  de Girona a preus molts econòmics.

Girona té tot l'encant de les grans ciutats, però sense multituds; una ciutat feta a mida humana per badar en tots els vessants: carrers, universitats, oferta cultural, restaurants, serveis, esdeveniments..... la ciutat és viva i sempre té sorpreses per oferir-vos.

En aquest postgrau, tot són avantatges!!

Més informació

Per setè any consecutiu, el 14 d'octubre de 2011 s'inicia la 7a edició (4a semipresencial: 80% online i 20% presencial) del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG), 2011-2012, que compta amb:

*Durant el curs s'efectuaran 5 sessions presencials de divendres tarda i dissabte tot el dia amb classes d'aplicació de conceptes i aprenentatge d'eines i habilitats, avaluació dels mòduls i tutories col·lectives.

Vídeo del programa 30 minuts de Televisió de Catalunya en el que es tracten de forma comparativa els models d'educació de Finlàndia i a escoles públiques de Manhattan (Nova York) i comentats per responsables, professionals i experts del món educatiu de Catalunya.
 

El debat sobre l'educació a Catalunya és més viu que mai. Com millorar? Que estem fent malament? Ens hem de remetre com a punt de partida a l'estudi internacional de referència sobre l'educació, l'informe Pisa. En l'últim informe, Catalunya sintonitza amb la mitjana dels països de l'OCDE, però no en matèria d'abandonament i fracàs escolar, que estem molt per sota. Finlàndia, amb notes màximes sobre l'informe PISA, ha esdevingut un punt de referència educatiu a nivell mundial. Hi podem aprendre? Alguns agents i professionals de la comunitat educativa afirmen que l'educació a Catalunya està massa subjecte a les casualitats.

Avui l'educació catalana genera un 30% d'abandonament i fracàs escolar? Quin pes tenen els conflictes entre alumnes i professors, entre escola i família, en el propi alumne que no se'n surt, en aquest percentatge? Pot la gestió dels conflictes millorar el rendiment d'alumnes i escoles?

Un millor enfocament, gestió, planificació i prevenció dels problemes i conflictes de diferent índole que es donen a les aules i els centres escolars pot reduir aquest percentatge elevat d'abandonament i fracàs escolar?

Cal una formació més aprofundida i un lideratge preparat sobre la gestió i resolució positiva de problemes i conflictes a i de totes aquestes persones encarregades de l'educació dels nostres joves?

El curs de Resolució Positiva de Conflictes en l'àmbit de l'educació i l'ensenyament, de caràcter semipresencial de la Universitat de Girona (Fundació UdG) i que s'inicia el proper més de maig,  pretén donar resposta a aquests conflictes a través d'un model .
 

El proper 6 de maig s'organitza aquest curs com a resultat d'un conjunt de necessitats detectades i expressades en l'anàlisi i el tractament de la conflictivitat en els centres educatius i de l'ensenyament.

En el nostre entorn hi ha una preocupació creixent envers els episodis de manifestacions violentes que es produeixen sovint en els centres escolars. És per això que els agents educatius (professors, família, escola, etc.) ens expressat la necessitat de tenir i elaborar eines i recursos a mida per a poder gestionar amb qualitat aquesta realitat.

A curt termini, la capacitat de donar una resposta als conflictes pot esdevenir una oportunitat educativa per aprendre a construir un altre tipus de relacions i generar confiança entre els agents: alumnes, professors, família, direcció. A llarg termini, els conflictes poden ajudar a preparar a les futures generacions per a la vida, aprenent a fer-se valer i respectar els propis drets sense necessitat de fer servir la violència.

A través d’aquesta formació proposem unes formules, unes eines i uns recursos pràctics per tal que el professorat , amb la implicació de tots els altres agents, pugui gestionar i resoldre positivament els conflictes a les aules i/o centre educatiu, ensenyant a les futures generacions models d’actuació no violents que permetin resultats satisfactoris per a tots i totes.

Dates: 6 de maig al 18 de juny de 2011
Hores: 40
Horari: online i 2 caps de setmana presencials
Matrícula: Fundació UdG
Lloc de realització: campus online de la Universitat de Girona i instal·lacions de la Fundació UdG al Campus Universitari de Montilivi.
Preu: 395 €

La figura del mediador entre empresas y trabajadores va a ganar protagonismo en los convenios. La reforma que negocian sindicatos y patronal potenciará el papel de la mediación, hasta ahora voluntaria, en las relaciones laborales. Se trata de evitar bloqueos y, en la práctica, de acortar la prórroga indefinida que tiene ahora el convenio desde que expira hasta que entra en vigor el nuevo.