Nombre de resultats 8
per a comunitat
04/10/2023 - El petit miratge de la cohesió
Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.
Amb el treball comunitari i la mediació comunitària, treballem per refer aquelles relacions trencades, promoure la cohesió en aquells espais on tothom pensa que no hi ha res a fer. Fer-los protagonistes dels seus propis canvis.
EDUARD CARRERA
04/10/2023
La cohesió social és un dels gran reptes al qual s’enfronten les ciutats per garantir el benestar dels seus ciutadans.
Rutger Bregman, en el seu llibre "Utopia per a realistes" ens explica com cada vegada hem acumulat més riquesa, però en canvi els índexs de pobresa no paren de créixer any rere any.
De fet, el que ens diuen les dades, és que a pesar de viure en una època de riquesa sense precedents, aquesta no acaba repercutint en la població. Així, les desigualtats augmenten al mateix ritme que la diversitat.
Com ho poden aguantar les ciutats això? Com es pot promoure la cohesió social en un societat cada vegada més fragmentada, més segregada?
Si ens fixem en l’enquesta de polarització i convivència elaborada el 2022 per l’Institut Català de la Pau, el 7,2% de les persones enquestades valora com a positiva la convivència al seu barri. Si eixamplem la mirada a la comunitat passa a ser d’un 7%, però en canvi si ampliem l’horitzó a tot l’Estat cau fins a un 5,9%.
Quan més llunyana l’estructura, més sensació de descohesió, de fragmentació. L’escala, acaba cobrant una importància cabdal. Com més petita, com més propera, més sensació de convivència. Amb les relacions, passa exactament el mateix.
Els principals problemes de convivència als municipis i/o barris son l’incivisme (45,8% de les persones enquestades) i la immigració (30,9%). Quan no coneixem a l’altre, quan no hi tenim contacte, ens en distanciem.
Estructures i relacions, barris i veïns i veïnes. En els darrers anys s’han anat esquerdant poc a poc, i tot i que hi ha una gran part de persones que valoren com a positiva la convivència, hi ha un grup prou important que la considera un repte. Estem realment cohesionades? Com podem abordar els múltiples conflictes que se’n poden derivar?
Les dades ens posen damunt de la taula una qüestió essencial: la importància de generar espais de trobada, de trencar amb la tendència que cronifica la fragmentació. Per això és essencial el treball comunitari, la mediació comunitària. L’acció als barris. L’acompanyament a processos on la convivència, la cohesió i les estructures cobren protagonisme
En els propers anys, l’acció comunitària esdevindrà essencial perquè és la única que pot garantir recuperar els vincles entre la ciutadania.
Ens hem acostumat en excés a distanciar-nos de l’altre quan ens molesta, quan no el coneixem, quan no el sentim com “nosaltres”. Hem deixat de banda la vella costum de l’encontre, de la necessitat i l’interès de configurar un “nosaltres”.
Des de la mediació comunitària podem permetre’ns acostar-nos a aquesta complexitat des d’una perspectiva renovada. Aquella que dona la veu a les protagonistes, les veïnes. Aquella que defuig de les taules de coordinació per abordar un problema i que s’esmuny pels carrers del barri, per les places, per les comunitats veïnals. Fer mentre pensem, mapejar la fragmentació per trencar-la des de la organització col·lectiva.
Com si d’un petit miratge es tractés, potser, d’aquesta manera, l’acció no serà la desconfiança, sinó que passarà a convertir-se en allò més poderós del que disposem les persones: el reconèixer a l’altre. Fer-lo sentir part de la comunitat. Aquella que ens identifica a totes.
12/02/2021 - Com podem ser millors persones?
Xavier Pastor
Especialista en gestió de conflictes Públics, Socials i Esportius. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Professor del Programa de Gestió de Conflictes i Mediació dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Premi Civisme Serra i Moret 2014 de la Generalitat de Catalunya. Premi al millor projecte de mediació a Espanya 2019 de l'AMMI (Asociación Madrileña de Mediadores).
Article publicat al Diari de Girona el 31 de desembre de 2020.
"La capacitat de resoldre el conflicte satisfactòriament ens fa millor persona, perquè així és com ens veuen els altres i ens valoren."
La pandèmia ha posat al descobert com som. Ens ha posat a prova. Ens ha posat contra les cordes i ens ha fet viure situacions intenses amb nosaltres mateixos i amb el demés, especialment amb els veïns i veïnes i amb els nostres companys de la feina.
Durant la pandèmia, en concret en l'estat d'alarma, vaig decidir investigar una mica. Mentre preguntava als meus companys i companyes de professió que treballen en els serveis municipals de mediació ciutadana del país, vaig fer en paral·lel una breu enquesta de 24 hores a les xarxes socials digitals, per saber si havia més o menys conflictes i la percepció de la gent davant d'aquest fenomen.
En concret vaig formular tres preguntes, però per mi la més important va ser la darrera.
Vaig optar per les xarxes socials digitals següents: Facebook, Twitter i Instagram. Es van donar variacions en els percentatges de les respostes, però en totes es donava una marcada tendència.
Vaig preguntar, primer: «Creieu que ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Respostes: guanyava el sí, la situació ho propiciava. Després: «A la teva comunitat o escala ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Resposta: menys conflictes. I finalment si: «Està ben vist tenir conflictes i que se sàpiga?». Respostes: no està ben vist i els percentatges eren contundents. Així que trobem molt normal tenir conflictes, però no es donen a casa nostra i si apareixen qui els té i no els resolts és vist negativament pels altres. Així som els humans, molt comprensius, però jutjadors de mena.
I és que la resposta a aquesta darrera pregunta amaga una realitat interessant. Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci. Dit d'una altra manera, si el té i el resol és vist com una persona agradable i eficaç que pensa en ell i en la resta de mortals. Per contra, aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
I és que de conflictes, encara que no en vulguem, en tindrem. Precisament per aquest fet, hem de dotar-nos d'habilitats necessàries per prevenir-los i saber-los gestionar, no només per a nosaltres, sinó perquè la resta de persones ens valoraran pitjor o millor com a individus i com a ciutadans en funció d'aquestes habilitats i resultats. No en tinguin cap dubte. Pensin en les seves comunitats, sovint hi ha un veí que cau bé a tothom, perquè quasi mai té problemes, quan els té els resol i a més té temps per ajudar els altres a no tenir-los. El típic senyor o senyora que regala consells que funcionen. I funcionen. És com si aquest veí o veïna actués en el rol de mediador. I la mediació en aquesta cas ens fa millors persones.
Així que darrere d'aquesta afirmació hi ha un fet constatat, per als altres que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa als seus ulls millor persona, però també per als nostres ulls, ja que prenem decisions encertades en cada moment sense la càrrega psicològica de les emocions «negatives» de la confrontació i la lluita, i això és especialment així quan ho encarem pensant que ha de perdre una persona perquè guanyi l'altra. I no hi ha cosa que ens faci més ràbia i ens penalitzi a la vida que perdre una i una altra vegada. Potser que comencem a guanyar, oi?
Durant la pandèmia, en concret en l'estat d'alarma, vaig decidir investigar una mica. Mentre preguntava als meus companys i companyes de professió que treballen en els serveis municipals de mediació ciutadana del país, vaig fer en paral·lel una breu enquesta de 24 hores a les xarxes socials digitals, per saber si havia més o menys conflictes i la percepció de la gent davant d'aquest fenomen.
En concret vaig formular tres preguntes, però per mi la més important va ser la darrera.
Vaig optar per les xarxes socials digitals següents: Facebook, Twitter i Instagram. Es van donar variacions en els percentatges de les respostes, però en totes es donava una marcada tendència.
Vaig preguntar, primer: «Creieu que ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Respostes: guanyava el sí, la situació ho propiciava. Després: «A la teva comunitat o escala ara hi ha més o menys conflictes entre els veïns». Resposta: menys conflictes. I finalment si: «Està ben vist tenir conflictes i que se sàpiga?». Respostes: no està ben vist i els percentatges eren contundents. Així que trobem molt normal tenir conflictes, però no es donen a casa nostra i si apareixen qui els té i no els resolts és vist negativament pels altres. Així som els humans, molt comprensius, però jutjadors de mena.
Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci.
I és que la resposta a aquesta darrera pregunta amaga una realitat interessant. Els humans valorem l'estabilitat, la tranquil·litat, les bones maneres, el saber fer, el no cridar gaire i tot plegat defensant per damunt de tot els nostres interessos. És a dir, si algú té un conflicte amb el veí és normal, però valorem molt que el vulgui resoldre i sàpiga fer-ho i si m'ho permeten ràpid i en silenci. Dit d'una altra manera, si el té i el resol és vist com una persona agradable i eficaç que pensa en ell i en la resta de mortals. Per contra, aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
Aquell que té contínuament conflictes, perquè no aconsegueix resoldre'ls, és vist com una persona conflictiva, egoista i maldestra, ja que té el conflicte (viu en tensió) i no es capaç de trobar una solució (no en sap o li prenen el pèl).
I és que de conflictes, encara que no en vulguem, en tindrem. Precisament per aquest fet, hem de dotar-nos d'habilitats necessàries per prevenir-los i saber-los gestionar, no només per a nosaltres, sinó perquè la resta de persones ens valoraran pitjor o millor com a individus i com a ciutadans en funció d'aquestes habilitats i resultats. No en tinguin cap dubte. Pensin en les seves comunitats, sovint hi ha un veí que cau bé a tothom, perquè quasi mai té problemes, quan els té els resol i a més té temps per ajudar els altres a no tenir-los. El típic senyor o senyora que regala consells que funcionen. I funcionen. És com si aquest veí o veïna actués en el rol de mediador. I la mediació en aquesta cas ens fa millors persones.
Per als altres, que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa, als seus ulls, millor persona.
Així que darrere d'aquesta afirmació hi ha un fet constatat, per als altres que siguem capaços d'abordar i resoldre els nostres conflictes ens fa als seus ulls millor persona, però també per als nostres ulls, ja que prenem decisions encertades en cada moment sense la càrrega psicològica de les emocions «negatives» de la confrontació i la lluita, i això és especialment així quan ho encarem pensant que ha de perdre una persona perquè guanyi l'altra. I no hi ha cosa que ens faci més ràbia i ens penalitzi a la vida que perdre una i una altra vegada. Potser que comencem a guanyar, oi?
18/09/2016 - Sessió informativa Postgraus de Resolució de Conflictes de la UdG
El proper 21 de setembre a les 18.30 hores de la tarda es durà a terme a la seu de la Fundació UdG - Edifici Giroemprèn del Parc Científic i Tecnològic de la UdG- la sessió informativa de la 12a edició del Postgrau Semipresencial de Conflictes Públics i Mediació Comunitària i de la 2a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes i Mediació Familiar Sistèmica de la UdG.La sessió informativa anirà a càrrec d'en Xavier Pastor, de la Mònica Buscarons i l'Eduard Carrera, director i coordinadors dels postgraus Resolució de Conflictes de la UdG. Enguany també comptarà amb la participació de la Sra. Nuria Villanueva, presidenta de l'Associació Catalana per la Mediació i l'Arbitratge (ACDMA).
Aquesta formació està dirigida a tothom, però especialment profitosa per a representants públics, polítics, tècnics de l'administració, consultors, assessors, periodistes i persones que es vulguin dedicar professionalment a la Resolució de conflictes.
Més informació, preu i matrícula de la 12a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària
01/02/2016 - Jornada “Promovent la convivència veïnal als municipis”
Una mirada a la Gestió Alternativa de Conflictes (GAC), al seu paper, en les comunitats veïnals
Per Eduard Carrera
Cada vegada més hi ha increment de les desigualtats, fent-se evident en barris de poblacions catalanes; dificultats econòmiques per part de les famílies, reflectit en una taxa d’atur molt elevada; increment dels llançaments i desnonament, en llars sense cap mena d’ingrés.
El dilluns 18 de gener de 2016 a l'Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona es va celebrar la jornada anual “Promovent la convivència veïnal als municipis”. En aquestes jornades es presenten els resultats dels diferents serveis municipals de mediació de la demarcació de Barcelona.
Amb aquest objectiu, enguany ens varen convidar per fer de moderadors relators en una taula rodona, que es titulava "Convivència entre veïns. Una mirada al paper de la gestió de conflictes en les comunitats veïnals"
En la taula, a través dels seus participants, destacaven dues visions dels actors que tenen un paper en la comunitat:
- D'una banda, trobem la visió dels veïns. Una visió que predisposa a pensar que una reunió de comunitats de veïns podria adquirir un sinònim bèl·lic. És a dir, per els veïns les reunions de comunitat son una guerra en la qual cal estar ben preparat, i on cal portar un escut ben gran per evitar danys irreparables. Veure il·lustració de Forges a el diari El País.
- De l'altra, també tenim la visió d’administrador de finques, la qual ens fa pensar que estan acostumats a treballar amb la queixa i en la gestió de problemes però des de fa uns quants anys cada vegada més es troben amb problemes de governabilitat i de delegació de la responsabilitat per part dels veïns de la seva gestió. Aquesta visió aposta per contractar més professionals per gestionar les queixes, però no per apostar per un nou model basat en la gestió positiva de conflictes.
Però més enllà d’aquestes dues visions, hem de tenir en compte el context en el qual ens trobem i que predisposa a un increment de la conflictivitat en les comunitats veïnals, i això és precisament el que defensava en la relatoria d’aquesta taula rodona. Quin és aquest context? Algunes dades rellevants, apunten a que:1) Cada vegada més hi ha un increment de les desigualtats, fent-se evident precisament en molts dels barris de les ciutats i poblacions Catalanes.
2) Dificultats econòmiques per part de moltes famílies reflectit en una taxa d’atur molt elevada (19,88%), en la destrucció permanent de la ocupació, en un increment de la taxa de morositat en les comunitats (el 2011 la morositat va créixer un 60%), en un increment dels llançaments i desnonament, i en un increment de les llars sense cap mena d’ingrés (95.100 el 2014).
3) Ens trobem també amb comunitats veïnals que reflecteixen la diversitat de la societat. Actualment el % d’immigració es situa al 15,7% però en molts dels barris de les ciutats, com per exemple a Salt, aquest % es pot multiplicar de forma exponencial.
Per tant, ens trobem davant un context que predisposa a un increment en les dificultats de les famílies d’arribar a finals de mes – i això inclou dificultats evidents per pagar les quotes de la comunitat- , a que es produeixi un increment de les desigualtats no només entre barris sinó que ens trobem amb símptomes de desigualtats evidents en les comunitats, i en un augment de les problemàtiques que afronten els nostres veïns a causa de l’augment de l’individualisme.
En conseqüència, actualment tenim la visió d’una comunitat aparentment molt allunyada dels seus veïns i veïnes. Una comunitat on les persones no compleixen tres elements essencials del que seria una pauta convivencial: proximitat, coneixença i confiança. Però aquesta no és ben bé la realitat, sinó que és el que es visualitza no el que realment existeix, i precisament les experiències de projectes de gestió alternativa o els serveis de mediació contraposen aquesta idea.En definitiva, des de la gestió positiva de conflictes i des dels serveis de mediació es posa la mirada en els veïns, en les seves relacions i en aquelles dificultats i problemàtiques que enquisten la convivència veïnal. Per tant, s’ha de tenir en compte que la gestió alternativa de conflictes és una oportunitat per els municipis per treballar aspectes fonamentals com: la transformació social i la participació dels veïns en la gestió de les seves problemàtiques, en la difusió de un nou tipus de veïnatge basat en la proximitat i en l’atenció a les dificultats dels veïns, en la capacitació a les persones en la gestió de les seves problemàtiques i en promoure la convivència i el respecte a l’altre.
Així doncs, i per acabar, la gestió alternativa de conflictes esdevé una oportunitat per fer protagonista al veí, per treballar en què aquest sigui el que agafi les regnes de la comunitat i la convivència, i una manera de construir un nou model d’atenció al ciutadà. Un model que s’ha de basar en la transparència, en l’atenció a les causes i factors dels conflictes, i en l’exigència d’oferir a la ciutadania uns serveis públics de qualitat.
18/08/2014 - Els projectes de Resolució de Conflictes de la 9a edició del postgrau
Els passats 4 i 5 de juliol de 2014 es va fer la darrera sessió presencial, la sisena, del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG.
El contingut de la mateixa se centrava en el treball desenvolupat en el mòdul 9 sobre el Disseny i gestió de projectes de Resolució de Conflictes i mediació.
Els docents de la sessió de la tarda del divendres, l’Òscar Negredo i en Jordi Casajoana, van presentar i explicar la situació actual de la Resolució de Conflictes i la Mediació en l’àmbit públic i en l’àmbit privat respectivament, i les possibilitats de posar en marxa o de treballar en serveis, projectes i experiències en aquest àmbit.
El dissabte, durant tot el dia al Castell de Figueres, els alumnes de la 9a edició van presentar les seves pràctiques o propostes de treball final del postgrau en una sessió de tutoria col·lectiva on els estudiants van poder compartir les explicacions dels projectes, el coneixement generat i proposar millores amb el director, en Xavier Pastor, i el coordinador, l'Eduard Carrera.
En concret, es van presentar els següents treballs distribuits en diferents àmbits:
Serveis de mediació i Síndics i defensors municipals
El contingut de la mateixa se centrava en el treball desenvolupat en el mòdul 9 sobre el Disseny i gestió de projectes de Resolució de Conflictes i mediació.
Els docents de la sessió de la tarda del divendres, l’Òscar Negredo i en Jordi Casajoana, van presentar i explicar la situació actual de la Resolució de Conflictes i la Mediació en l’àmbit públic i en l’àmbit privat respectivament, i les possibilitats de posar en marxa o de treballar en serveis, projectes i experiències en aquest àmbit.
El dissabte, durant tot el dia al Castell de Figueres, els alumnes de la 9a edició van presentar les seves pràctiques o propostes de treball final del postgrau en una sessió de tutoria col·lectiva on els estudiants van poder compartir les explicacions dels projectes, el coneixement generat i proposar millores amb el director, en Xavier Pastor, i el coordinador, l'Eduard Carrera.
En concret, es van presentar els següents treballs distribuits en diferents àmbits:
Serveis de mediació i Síndics i defensors municipals
- La difusió de la mediació a la comarca d’Osona (arran de les pràctiques realitzada al servei de mediació del Consell Comarcal de l'Osona i del Servei de mediació municipal de Vic).
- La mediació administrativa i/o social en els síndics municipals i defensors de la ciutadania de Catalunya. Una proposta per al Síndic Municipal de Greuges de Sabadell.
Administracions públiques, comunitat, participació, cohesió
- "Ripoll fes-te'l teu" Proposta d'estratègia d’intervenció social mitjançant un procés participatiu del conjunt del territori, del teixit associatiu, col·lectius veïnals, agents socials i econòmics i administracions públiques, creant polítiques de prevenció per a la cohesió social.
- Intervencions en els conflictes sobrevinguts a la Zona Franca, Sants i a Roquestes a través de les pràctiques Servei de Gestió de Conflictes d’Àmbit Social a l’Espai Urbà (SGC) de l'Ajuntament de Barcelona.
- Proposta d’elaboració d’un pla comunitari al Barri Centre de Salt liderat pels veïns través de la seva associació, que connecti els centres de decisió de polítiques públiques de la ciutat amb els veïns i promogui aliances amb altres organitzacions i moviments socials per desenvolupar projectes i programes d'interès social.
- Mediación comunitaria para la convivencia en el barrio del Cabanyal – Canyamelar de Valencia: propuestas para superar más 2 décadas de conflicto urbanístico y construir comunidad.
- Mediació i reparació en l'àmbit penal. Programa de mediació penal emesos pels òrgans judicials de la jurisdicció penal de Catalunya.(Pràctiques efectuades en aquest programa per part de l'alumne).
Ambiental-Social
- Anàlisi i propostes en clau de Gestió Alternativa de Conflictes (GAC) al projecte:Fuel Poverty Group: xarxa per l'eradicació de la pobresa energètica en col·lectius en situació de vulnerabilitat social desenvolupada per ABD i Ecoserveis.
Educatiu, Joventut i participació
- "Suma't al moviment". Creació conjunta d'un projecte destinat als joves de l'institut INS Cendrassos per a potenciar la seva participació a Figueres mitjançant la realització d'un període de voluntariat en una de les entitats de la ciutat.
- Ensenyar civisme a l'ESO. Proposta d’un programa dirigit a millorar la convivència escolar i fomentar la cultura de mediació a l’IES Vilamajor.
- Projecte d'emprenedoria social: "L'Alternativa" per a la prevenció, gestió i resolució de conflictes en l'àmbit educatiu (aquest és un projecte que té com a objectiu la creació d'una organització que ofereix serveis professionals als ajuntaments i la comunitat educativa).
- Formem Escola amb la Mediació: Proposta de projecte aplicat a l’àmbit socioescolar de l’escola CEIP el Carrilet de Palafrugell per identificar i abordar els conflictes que s’hi produeixen així com donar instruccions pedagògiques al conjunt de membres que conformen aquest espai.
Esport
- En el marc del Projecte pilot de mediació esportiva a la Unió Esportiva Sant Andreu: Propostes per a la prevenció, resolució i transformació de conflictes al futbol base i al club en general, per l'educació integral dels infants i per donar compliment a l'interès superior del infants i joves.
- En el marc del Projecte pilot de mediació esportiva al Girona FC: Proposta de disseny d’un procediment de prevenció i resolució de conflictes als equips del futbol base.
08/05/2013 - La gestió del conflicte públic i la mediació comunitària a Catalunya: El cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns
L'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) ha publicat recentment l'últim número de la seva Col·lecció Working Papers dedicat a la gestió del conflicte públic, en concret al cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns.
06/03/2013 - El cost dels conflictes a les comunitats de propietaris
Un alumne del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundacio UdG) elabora el primer estudi a Catalunya que ha comptabilitzat les despeses directes de la gestió d'uns conflictes en l'àmbit comunitari.
"El cost dels conflictes a les comunitats de propietaris: cap un model més econòmic de resolució de conflictes" és el primer estudi a Catalunya que comptabilitza les despeses directes que es derivan de l'aparició de conflictes a les comunitats de veïns i la corresponent gestió per part dels administradors de finques de la demarcació de Girona
Elaborat per l'Eduard Carrera i dirigit per Xavier Pastor, aquest estudi és el resultat de l'aplicació del projecte de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG. Aquest postgrau fa 8 anys que s'organitza té entre els seus objectius impulsar les carreres professionals dels alumnes. Fins avui més de 100 alumnes han passat per aquesta formació.
Per la seva elaboració es va comptar amb la col·laboració del Col·legi d'Administradors de Finques de Girona (CAFGI).
Està previst realitzar un nou estudi des del Centre de Recerques i Estudis en Conflictologia (CREC) de la UOC de les mateixes característiques, però aquesta vegada per a tota Catalunya.
A continuació podeu veure algunes imatges de la presentació que es va fer el dimarts 5 de març de 2013 a l'Hotel Ultònia de Girona organitzada pel CAFGI i les notícies publicades a La Vanguardia i el Diari de Girona per aquest motiu.
"El cost dels conflictes a les comunitats de propietaris: cap un model més econòmic de resolució de conflictes" és el primer estudi a Catalunya que comptabilitza les despeses directes que es derivan de l'aparició de conflictes a les comunitats de veïns i la corresponent gestió per part dels administradors de finques de la demarcació de Girona
Elaborat per l'Eduard Carrera i dirigit per Xavier Pastor, aquest estudi és el resultat de l'aplicació del projecte de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG. Aquest postgrau fa 8 anys que s'organitza té entre els seus objectius impulsar les carreres professionals dels alumnes. Fins avui més de 100 alumnes han passat per aquesta formació.
Per la seva elaboració es va comptar amb la col·laboració del Col·legi d'Administradors de Finques de Girona (CAFGI).
Està previst realitzar un nou estudi des del Centre de Recerques i Estudis en Conflictologia (CREC) de la UOC de les mateixes característiques, però aquesta vegada per a tota Catalunya.
A continuació podeu veure algunes imatges de la presentació que es va fer el dimarts 5 de març de 2013 a l'Hotel Ultònia de Girona organitzada pel CAFGI i les notícies publicades a La Vanguardia i el Diari de Girona per aquest motiu.
07/04/2011 - Curs de resolució positiva de conflictes en l'àmbit educatiu i de l'ensenyament
El proper 6 de maig s'organitza aquest curs com a resultat d'un conjunt de necessitats detectades i expressades en l'anàlisi i el tractament de la conflictivitat en els centres educatius i de l'ensenyament.En el nostre entorn hi ha una preocupació creixent envers els episodis de manifestacions violentes que es produeixen sovint en els centres escolars. És per això que els agents educatius (professors, família, escola, etc.) ens expressat la necessitat de tenir i elaborar eines i recursos a mida per a poder gestionar amb qualitat aquesta realitat.
A curt termini, la capacitat de donar una resposta als conflictes pot esdevenir una oportunitat educativa per aprendre a construir un altre tipus de relacions i generar confiança entre els agents: alumnes, professors, família, direcció. A llarg termini, els conflictes poden ajudar a preparar a les futures generacions per a la vida, aprenent a fer-se valer i respectar els propis drets sense necessitat de fer servir la violència.
A través d’aquesta formació proposem unes formules, unes eines i uns recursos pràctics per tal que el professorat , amb la implicació de tots els altres agents, pugui gestionar i resoldre positivament els conflictes a les aules i/o centre educatiu, ensenyant a les futures generacions models d’actuació no violents que permetin resultats satisfactoris per a tots i totes.
Dates: 6 de maig al 18 de juny de 2011
Hores: 40
Horari: online i 2 caps de setmana presencials
Matrícula: Fundació UdG
Lloc de realització: campus online de la Universitat de Girona i instal·lacions de la Fundació UdG al Campus Universitari de Montilivi.
Preu: 395 €
| Amb el suport | |
 |
| Col·labora: | ||
 |
 |
 |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |
  |