Titular notícies
Dilluns 9 Maig 2022

Els i les alumnes i l'equip de direcció de la 18a edició del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària visiten Madrid.

Aquests dies de principis del mes de maig, en concret els passats 5, 6 i 7 de maig, els estudiants i equip direcció del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Fundació Universitat de Girona han estat a Madrid visitant experiències, serveis i projectes de mediació i gestió de conflictes comunitaris i interculturals.

Aquest visita correspon a la 5a de les 7 sessions presencials del postgrau. Aquestes sessions presencials tenen un caràcter pràctic i aplicat. L’objectiu és conèixer i entrar en contacte amb la pràctica de la resolució de conflictes públics i/o de la mediació comunitària per mitja dels professors experts i de les visites a serveis actuals.


El programa d’aquesta sessió presencial es va iniciar amb la visita al distrito 21 de Madrid, de Villaverde, per conèixer de primera mà la intervenció que es fa des del Servei de Prevenció i Mediació (SPM) de conflictes de Villaverde. Els mediadores i mediadores d’aquest servei van ser els encarregats de la presentació. Durant aquesta presentació, dues veïnes d’aquest districte ens van explicar de primera mà el recurs que ha suposat per elles el fet de disposar d’un servei de mediació d’aquestes característiques i els conflictes en els que han participat i han intervingut.

A continuació, Carlos Giménez, doctor i professor en Antropologia Social de la Universidad Autónoma de Madrid i assessor del servei de prevenció i mediació de Villaverde, ens va introduir en una fascinant sessió a la mediació intercultural i els principis bàsics per a la intervenció en conflictes en el que ets factors i trets culturals són peça clau de la gestió i la resolució del conflicte.


 
A la tarda, vam visitar in situ les instal·lacions del Servei de Prevenció i Mediació de Conflictes en el barri de Butarque. En aquestes instal·lacions, Ana Criado, mediadora i presidenta de l’Asociación Madrileña de Mediadores (AMM),  ens va explicar alguns dels conflictes de caràcter familiar en el context comunitari en els que ha hagut d’intervenir.

El dia següent, vam poder seguir d’aprop per mitjà de la Daniela Montes i l’Ana Camargo de la Asociación La Rueca els projectes i intervencions d’aquesta associació a nivell de mediació comunitària en el districte de Villaverde i en concret en la “mesa comunitaria de #rosales, #villaverdebajo #espino #oroquieta. Molt interessant va ser la presentació de la guia de mediació comunitària que elles han confeccionat i que apliquen en les seves intervencions.

Volem agrair els companys i companyes del servei de #prevencion #mediacion de #villaverde i de l’Asociación de la Rueca, l’acolliment dels estudiants i de l’equip de direcció del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG) durant la visita al districte de Villaverde i el programa de visites i sessions que ens van preparar.

Sessions com aquesta també tenen com a finalitat compartir totes i tots plegats viatge i moments distesos i apropar-nos i coneixe’ns una mica més les unes amb els altres i generar vincles que després professionalment ens poden ajudar.

Dissabte 2 Abril 2022

Xavier Pastor
Traducció en català de l'article publicat al blog dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC


negociació russiaucraina
En l'aparició d'un conflicte i en la seva solució, són tan importants les qüestions que es discuteixen, com la manera com es fa i el procés que s'ha seguit per intentar trobar i donar-los solució. Ens referim al que es debat i la manera de debatre'l. El què i el com. En aquest article, ens centrarem en com s'estan executant les negociacions.

No sabem com s'acabarà la invasió d'Ucraïna per part de l'exèrcit rus. El que sí que sabem és que, en les negociacions actuals, tal com s'estan desenvolupant, no s'avança mai o quasi mai en algun acord.

Què està passant i per què així?

És possible que les finalitats dels dos bàndols siguin d'entrada aparentment incompatibles i que la manca d'un diàleg previ hagin propiciat com a “solució” la utilització de la violència per obtenir-los. Ara la guerra s'ha convertit en un fi en si mateix, en l'únic en aquest moment -només cal veure que a la taula de negociació hi ha militars i el president d'Ucraïna, Zelenski, apareix sempre amb vestimenta militar a les seves comunicacions televisives-, i això impedeix centrar-se en les finalitats mutues abans del conflicte bèl·lic i en les seves possibles solucions.

I és que les negociacions actuals tenen poc de negociació i més d'una rendició esperada. Les imatges de les negociacions d'aquestes setmanes dels representants del govern rus i de l'ucraïnès tenen més de 100 anys. M'explico. Les imatges recents tenen més en comú amb les fotografies del Tractat de Versalles del 28 de juny de 1919, en què es va posar fi a la Primera Guerra Mundial amb la rendició d'Alemanya, que amb les d'altres negociacions polítiques i/o un conflicte bèl·lic, en què s'hagin satisfet els interessos dels dos contendents, d'aquestes darreres dècades.

Què defineix aquesta manera dorganitzar les negociacions?

Podríem dir que la manera de situar les persones i organitzar l'espai, les unes davant les altres, representen les posicions d'un camp de batalla, enfortint les percepcions i visions d'oposició i confrontació. Aquesta organització de persones cara a cara s'assembla a la posició de les peces de taula d'escacs. Aquesta manera dorganitzar persones i espai no representa un sistema òptim per fer-se entendre, compartir punts de vista i plantejaments, i, si és possible, arribar a acords.

Posicionats uns davant dels altres, competeixen i lluiten abans que col·laboren i resolen.

Què tenen en comú aquesta manera dorganitzar les negociacions?

A les dues taules de negociació veiem militars i polítics.

En el cas d'Ucraïna teníem negociadors amb vestit i corbata i roba militar. A posteriori, s'han imposat els militars. El negociador amb vestit va ser assassinat després de la primera reunió. Al bàndol, rus, només vestits de negre. Fredor i distinció. En la composició d'aquesta taula de negociació hi ha, doncs, una representació d'un conflicte de poder i d'estatus dels uns davant dels altres a través de la roba i la imatge dels rols socials. És possible que, a partir de la designació i vestimenta dels representants, es tracti d'enviar un missatge públic cap als seus propis conciutadans, però, d'entrada, la presència o la representació militar fa que les qüestions a debatre se centrin en aspectes bèl·lics i tàctics, que impedeix anar més enllà d'aquestes qüestions.

Tant per la posició dels negociadors a la taula com per les vestimentes, queda clar que d'entrada no hi haurà acords al context bèl·lic actual i que els atacs militars pels dos costats es mantindran.

Aniquilar-se abans que conèixer-se

Aquesta forma d'organitzar i ordenar les negociacions posa l'èmfasi, tal com afirma William Ury -director del Harvard Negotiation Project i mediador en conflictes bèl·lics, polítics i empresarials- en el desig d'aniquilar-se abans que en conèixer-se, en allò que ens separa i allò que ens enfronta abans que en allò que tenim en comú i ens apropa.

Sembla que aquest conflicte bèl·lic, en la seva negociació i en la seva intervenció militar, té més similituds amb una guerra de principis i mitjans del segle XX que amb una de finals d'aquell segle o principis del XXI. És possible que es dugui a terme així, perquè paral·lelament s'està desenvolupant en altres fronts: internet, sancions, etc.

Per a quan una negociació per obtenir acords en aquest conflicte bèl·lic?

Johan Galtung, mediador i conflictòleg internacional, assenyala els tres factors –culturals, estructurals i de comportament- que predisposen a la violència, i que identificant-los i treballant-hi es poden convertir en condicionants que afavoreixin la pau. Per aquest motiu, aquests factors són i estaran presents en la negociació.

Per exemple, en la cultura de conflicte de les persones russes i dels territoris que han format part de la Unió Soviètica, el resultat d'una negociació ha de donar un guanyador i un perdedor o, si no, una de les parts sortir més beneficiada que la una altra. El procés de negociació sol ser lent i no exempt d'interrupcions [1].

Pel que fa als factors estructurals, ja hem parlat anteriorment sobre la disposició de l'espai i de les persones a la taula de negociació, assenyalant que tal com se situen els representants dels dos governs, cara a cara, uns davant dels altres, es fa difícil creure que es pugui arribar a acords, i en defecte d'això serien més el resultat d'un miracle.

Sobre el comportament, hauria de reduir-se o cessar la violència i donar-se petites condicions per recuperar la confiança entre les parts i així poder creure en les propostes dels dos costats, que aquestes es respectaran i seran duradores en el temps, establint garanties del seu compliment, per finalment acceptar-les.

Caldrà, doncs, esperar. A què? A veure com es desenvolupen els fets, si s'equiparen les forces i s'arriba a un punt mort o si un bàndol pren molt d'avantatge. Tot i això, tard o d'hora la negociació arribarà. Quan vostès vegin Vladimir Putin i Volodomir Zelenski reunits en un mateix lloc, potser inicialment per videoconferència, en què existeixi una taula, però que aquesta no obstaculitzi la seva comunicació, i en què no disposats cara a cara, sinó possiblement un al costat de l'altre, colze a colze, cadascun a la butaca, llavors tindrem una negociació. Malauradament, això encara trigarà.
 
[1] Interessant les dades que ens ofereix el professor de la UOC Jordi Mas @masjordi en un post a Twitter amb data 22 de març de 2022 en què mostra com Rússia i després l'URSS des del 1812 fins al 2012 és un dels països que més inicia conflictes bèl·lics.
Bibliografía

Galtung, Johan (1998) Tras la violencia 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Afrontando los efectos visibles e invisibles de guerra y la violencia. Red Gernika 6, Bakeaz y Gernika Gogoratuz.

William, Ury (2005) Alcanzar la paz. Resolución de conflictos y mediación en la familia, el trabajo y el mundo. Barcelona: Paidós Ibérica.

Autor

Politòleg i conflictòleg. Professor programa de Gestió i Solució de Conflictes (conflictologia) dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Autor de diferents investigacions a Catalunya i de llibres sobre la resolució i gestió de conflictes públics, socials i esportius. Guardonat amb el Premi Civisme 2014 i 2015 de la Generalitat de Catalunya en la modalitat d'assaig i del Premi Ammi 2010 al millor premi estatal de mediació pel projecte "Mediació nocturna i Gestió de conflictes a l'oci nocturn".

 

Dimarts 25 Gener 2022

Quantes vegades has pensat que et caldria tenir més pràctica per a desenvolupar un procés de mediació amb més condicions d'èxit?

Si és així, aquesta és la teva oportunitat.

La Societat Catalana de la Conflictologia organitza, per mitjà dels conflictòlegs i mediadors Xavier Pastor i Eduard Carrera, un Taller de Mediació Comunitària online 100% pràctic.

Objectius

Aquest taller de mediació et permetrà posar-te a prova en un conflicte com a mediador/a.

També posar en pràctica i reconèixer la correcta aplicació d'eines, dinàmiques i recursos bàsics per al desenvolupament amb èxit d'un procés de mediació.

 
A partir de la pròpia experiència viscuda i de la resta de companys en les diferents etapes i sessions del procés de mediació, es generarà un intercanvi d'impressions i una anàlisi conjunta de la intervenció efectuada per cadascun i, a continuació, un detall de propostes per a la millora de la nostra actuació mediadora individual.

Requeriments necessaris

En aquest taller només es practicarà mediació i tècniques de gestió de conflictes.

En conseqüència, si estàs interessat i/o interessada en el taller, per poder accedir, cal tenir prèviament coneixements sobre l'anàlisi del conflicte, sobre la comunicació verbal i no verbal i respecte el procés negociador i/o mediador i els diferents models.

 
En el formulari d'inscripció, se us demana que indiqueu quins d'aquests coneixements disposeu i on els heu adquirit.
 

Dia i hora

Taller setmanal: Dijous 3 de març de 2022 de 17.30 a 20.30 hores.

Taller cap de setmana: Dissabte, 5 de març de 2022 de 10.00 a 13.00 hores.

 

Modalitat

Online per Zoom

Preu

90 €

Termini i formulari d'inscripció

El termini per inscriure's a un dels dos tallers de mediació comunitària és el 25 de febrer de 2022
Formulari d'inscripció



 

Dilluns 24 Gener 2022
El passat 15 de gener en Xavier Pastor i l'Eduard Carrera van dur a terme conjuntament el taller de mediació comunitària del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG).

Aquest taller presencial de 6 hores de durada s'emmarca dins del tema 3, sobre mediació, del mòdul 2 de Procediments i eines de Gestió de Conflictes: Negociació, Mediació, Facilitació, Joc, Música, Cinema, Teatre.

A partir d'un conflicte comunitari, que es treballa des de l'inici de curs, els i les alumnes es posen a prova com a futurs i futures mediadores aplicant els coneixements fins ara assolits.

L'objectiu del taller és reconèixer la correcta aplicació d'eines, dinàmiques i recursos bàsics per al desenvolupament amb èxit d'un procés de mediació a través de la pràctica d'una simulació.
 
A partir de la pròpia experiència viscuda, i de la resta de companys, en les diferents etapes i sessions del procés de mediació, es genera un intercanvi d'impressions i una anàlisi conjunta de la intervenció efectuada per cadascun i cadascuna i, a continuació, s'elabora un detall de propostes per a la millora de la nostra actuació mediadora.

Aquest taller és una tipologia de classes pràctiques que es fan en les 7 sessions presencials del postgrau.

Dimarts 4 Gener 2022
Ya podéis consultar la publicación de la Jornada en motivo del Día Europeo de la mediación del 21 de enero de 2021 con el título: “Hacia la mediación del siglo 21. Del presente al futuro, vínculo y gestión de conflictos en tiempos de alarma y crisis.

Portada Hacia la mediación siglo 21Leer, escuchar y visionar

Esta publicación electrónica que podéis leer, escuchar y visionar es el resultado del contenido de las aportaciones de expertos y expertas de la gestión de conflictos y de la mediación y de muy distintos ámbitos de conocimiento y profesión que participaron en la jornada.

Objetivos de la Jornada

La jornada tenía un doble objetivo, primero, celebrar el Día Europeo de la Mediación dando a conocer los sistemas y métodos de la conflictología y, segundo, reflexionar sobre los cambios que afectan a la sociedad y que están afectando y cómo esta nueva situación puede tener efectos sobre la aplicación de los métodos de Resolución de conflictos, en concreto a la mediación como procedimiento de gestión de conflictos, y las oportunidades de aplicación en tiempo de alarma y de crisis.

Y es que este tiempo que estamos viviendo está caracterizado por los procesos y maneras en que las personas, las comunidades, los grupos, las organizaciones y los gobiernos deciden cómo gestionar los difíciles conflictos que emergen. Hoy toca la salud, la economía, las libertades, los vínculos. ¿Y mañana? Lo que es seguro es que tendremos nuevas crisis, nuevos conflictos. Por estos motivos, los que nos dedicamos a la mediación y la resolución de conflictos debemos estar preparados, pero también la sociedad en general y sobre todo las personas que tienen que tomar decisiones para todas y todos.

Organización de la Jornada

Esta jornada estuvo organizada por la Sociedad Catalana de Conflictología, de reciente creación, la Fundación Universidad de Girona (UdG), a través del equipo del Postgrado de Resolución de Conflictos Públicos y Mediación Comunitaria y la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a través de sus Estudios de Derecho, Ciencia Política y Criminología en concreto del equipo del Master de Gestión y Solución de Conflictos (MAGESCO)

Publicación electrónica "Hacia la mediación del siglo 21: Del presente al futuro, vínculo y gestión de conflictos en tiempo de alarma y crisis"

Jornada del 21-01-2022

El próximo 21 de enero de 2022 celebramos una nueva edición de la Jornada en motivo del Día Europeo de la Mediación.

Este 2022, el título de la jornada es "Ahora o Nunca. Buenos tiempos para la mediación". Con este título se pretende sacudir al sector de los profesionales y las instituciones de la resolución y mediación de conflictos a averiguar el motivo por el que la sociedad, las instituciones públicas y privadas y la ciudadanía - a pesar de tener conflictos ya menudo gestionarlos y resolverlos' ls mal-, no contratan los servicios de mediación. Y también se propone reflexionar sobre los buenos tiempos que actualmente vive la mediación respecto a años anteriores como un sistema óptimo para la gestión de conflictos y la prevención de los mismos en un momento en que en la sociedad hay mucho malestar y acumulan los conflictos no resueltos del pasado y de nuevos que no encuentran una forma eficaz y satisfactoria de solucionarse.

La jornada "Ahora o Nunca" es un llamamiento a repensar y articular una vez por todas las estructuras, los servicios y proyectos de la mediación en nuestro país y si es necesario a repensar unas nuevas, visto los pobres resultados obtenidos en los procesos de mediación articulados desde la administración pública y la petición por parte de las empresas y organizaciones.

Feed RSS de notícies

Amb el suport  
 
Col·labora:    

 
Ajuntament de Girona






 CNSA


 


 Consorci Acció Social de la Garrotxa